Selecciona Edició
Connecta’t

Manuel Valls, compte enrere per a Barcelona

L'ex-primer ministre francès es dona fins al final de l'estiu per decidir si es presenta a l'alcaldia de la capital catalana

Manuel Valls participa en l'acte de la Plataforma Espanya Ciutadana a Palma.
Manuel Valls participa en l'acte de la Plataforma Espanya Ciutadana a Palma. EFE

El rellotge marca el compte enrere. Aviat tot estarà a punt per a la decisió que pot canviar la vida de l'ex-primer ministre francès Manuel Valls i el paisatge polític barceloní.

L'estiu, temps de descans i meditació, li ha de servir per sospesar els últims pros i contres i anunciar, potser a principis de la tardor, si es presenta o no a l'alcaldia de Barcelona, la ciutat dels seus avantpassats, on ell mateix va néixer el 1962. “Encara no he decidit si seré candidat a Barcelona. Em dono encara unes setmanes de reflexió”, diu Valls a EL PAÍS. “És una reflexió personal i política”.

Els preparatius van endavant. Valls ha visitat diverses vegades la ciutat des que a l'abril va anunciar que s'estava plantejant la candidatura. S'ha reunit amb desenes de persones. Té un petit equip de voluntaris. I declara a qui l'escolta que està “molt animat” davant la possibilitat de presentar-se a l'alcaldia de la seva ciutat natal.

Una de les persones que l'ha vist en una de les trobades a Barcelona és el veterà notari i articulista Juan José López Burniol. “Em va cridar l'atenció una expressió que és poc habitual sentir a Espanya: que volia dur a terme un projecte, si es presentava, que anés bé per a Barcelona, per a Catalunya i per a Espanya”, diu López Burniol. “Li donava una transcendència a la seva proposta que diria que és molt adequada amb la importància de Barcelona, gran capital del Mediterrani occidental. Em va semblar positiu i intel·ligent”.

“El que ha passat aquests últims anys ens ha fet mal i crec que ell pot ajudar a mirar més enllà i concentrar-nos en els problemes de la ciutat”, diu Cristina Apgar, membre del grup de joves professionals Twenty50, que fa poc es va reunir amb Valls, i responsable de comunicació de la Cambra de Comerç dels EUA a Espanya. “Sent un líder europeu ens pot ajudar cap enfora i posicionar-nos per ser una ciutat més forta al Mediterrani, a Europa i al món”.

El calendari no està tancat, tot i que l'ex-primer ministre francès i avui diputat a l'Assemblea Nacional francesa podria prendre la decisió abans de finals de setembre i anunciar-la després. Les eleccions municipals seran el 26 de maig del 2019.

El projecte el té al cap: ocupar un espai central que englobaria des del catalanisme progressista de l'entorn del PSC fins a les posicions de Ciutadans. Aquest partit —liberal, constitucionalista, espanyolista: les etiquetes que rep són variables— li donaria suport. Però ell vol presentar-se amb una plataforma independent, més enllà d'aquesta sigles i aquesta casella ideològica.

“Ciutadans em farà costat, però no vull ser el candidat d'un sol partit”, diu. “No he marxat del Partit Socialista francès per ser un home de partit. Hi ha d'haver homes i dones que no pertanyin a partits. Si soc candidat, vull el millor equip per a Barcelona”.

Valls advoca per “mantenir la fermesa amb el separatisme”, i al mateix temps no cedir-li el monopoli del catalanisme, que, diu, “és cosa de tots”.

Antoni Fernàndez Teixidó, president del petit partit catalanista i liberal Lliures, ha parlat amb Valls i preveu reunir-s'hi en una de les properes visites que faci a la ciutat. En la hipòtesi d'una plataforma transversal i catalanista, Lliures podria ser un aliat, però Fernàndez Teixidó és escèptic sobre la capacitat de Valls de “desfer-se” de l'etiqueta de Ciutadans.

“Em consta”, diu Fernàndez Teixidó, “que ell vol defensar el catalanisme polític. Però per defensar-lo, amb tot el respecte, ha començat amb un aliat pèssim. Si de debò vol ser un element que estructuri el catalanisme polític en els propers temps, cosa que és imprescindible, no pot venir de la mà d'un partit que no vull dir que sigui anticatalanista, però que no considera els catalanistes com els seus aliats”.

La idea de Valls s'assembla al que Emmanuel Macron va fer amb èxit a França el 2017. Podria citar-se un altre ex-primer ministre francès, Alain Juppé, que fa anys parlava de “tallar les dues puntes de l'omelette [truita a la francesa] perquè les persones raonables governin plegades i deixin de banda els dos extrems, tant d'esquerres com de dretes, que no han entès res del món”.

Valls lamenta alguns dards verbals entre polítics del terreny que es podria anomenar constitucionalista, el reflex d'estratègies divergents davant l'independentisme, més evidents encara després del canvi de Govern a Madrid.

“Em sembla que la rivalitat i la virulència de les paraules entre les forces constitucionalistes són un error. I és un pena, perquè fa la sensació que no hi ha gaire sentit d'estat en aquest moment”, explica. “Els uns i els altres, sobretot el PSC-PSOE, el PP i Ciutadans, haurien de trobar una forma de diàleg intel·ligent. Cadascú amb les seves posicions: ho entenc perfectament. Però amb certa mesura. Si jo soc candidat a Barcelona, la meva serà una candidatura central”.

Les municipals coincidiran amb les europees, que Valls veu com un moment més en la recomposició política que es va produir a França: de l'eix esquerra/dreta a l'eix populista/europeista. El seu projecte, insisteix, és barceloní, català, espanyol i europeu. La batalla per Barcelona i Catalunya, segons aquesta visió, també és europea. Macron està al corrent de la reflexió.

Jorge Herralde: “Estava relaxat, sense defugir preguntes ni suspicàcies”

Manuel Valls, en les seves visites recents a Barcelona, també s'ha reunit amb persones del món cultural. En un d'aquests sopars hi van participar l'escriptora Nuria Amat, l'acadèmic Francisco Rico, l'escriptor Javier Cercas, l'arquitecte i pintor Óscar Tusquets, i l'editor Jorge Herralde.

“Sí, vaig assistir amb la lògica curiositat a un dels sopars amb Manuel Valls, convocat per Nuria Amat, el seu xerpa al món cultural barceloní”, explica Herralde en un correu electrònic. “Hi vam anar, dic els seus noms perquè no es tractava d'una reunió entre conjurats, Francisco Rico, Javier Cercas, Óscar Tusquets, molt amic del seu pare, el pintor Xavier Valls, i jo. Vam parlar de molts temes, el sopar va durar tres hores, i Valls va estar relaxat, sense defugir preguntes ni suspicàcies”.

Al sopar, Valls “es va reafirmar en la idea de reunir una plataforma d'independents per a la seva candidatura”, afegeix Herralde. “No obstant això, l'ombra de Ciutadans voltava per allà, ineludiblement, amb les llums (els molts votants) i les ombres (les ideologies volàtils, excepte una de persistent), així com la reticència dels socialistes, malgrat bones sintonies personals. Va quedar palesa una talla intel·lectual i política infreqüent, n'hi ha prou amb fer un cop d'ull al voltant. I també que estava tan il·lusionat com conscient de la dificultat del repte”.

Durant la conversa, el professor Rico, segons han explicat ell mateix i també Manuel Valls, va il·lustrar l'ex-primer ministre francès sobre la visita del Quixot a Barcelona.