Selecciona Edició
Connecta’t

Marc Gasol des de l’‘Astral’: “És inhumà, criminal. Aquestes persones s’han de rescatar”

El pivot català ha participat aquest dimarts en el rescat d'una dona al Mediterrani

El jugador de la NBA, Marc Gasol, en una expedició de Proactiva Open Arms al Mediterrani aquest dilluns.
El jugador de la NBA, Marc Gasol, en una expedició de Proactiva Open Arms al Mediterrani aquest dilluns. AFP

Marc Gasol, un dels millors jugadors de la NBA, va participar en el rescat d'una dona camerunesa abandonada a la seva sort en aigües del Mediterrani. El pivot dels Memphis Grizzlies ha viscut de primera mà la tragèdia quotidiana dels milers de migrants que arrisquen i sovint perden la vida en el seu intent de fugir de la guerra i la misèria del seu país.

Pregunta. Què feia vostè a bord de l'Astral, navegant amb l'Open Arms?

Resposta. Fa una mica més d'un any vaig conèixer l'Òscar Camps [fundador i director de l'ONG Proactiva Open Arms]. L'havia seguit i m'havia interessat el que deia. El vam convidar a fer una xerrada al campus del meu club de bàsquet, el Bàsquet Girona. Em va agradar el que va dir. L'any passat no vaig poder embarcar-me perquè havia de jugar l'Eurobasket. Aquesta vegada sí que ha pogut ser.

P. Què ha passat?

R. Avui [dimarts] hem sentit les converses entre un patruller libi i un vaixell mercant (Triades) en què demanaven que posés rumb a una posició concreta on hi havia una barca en perill. Després hem sabut que el patruller libi s'ha endut els nàufrags de tornada a Líbia i ha destruït la barca en què viatjaven des de feia dos dies i dues nits. Però hi han deixat abandonades almenys tres persones.

El jugador de bàsquet Marc Gasol participa en el rescat d'una dona en el Mediterrani.
El jugador de bàsquet Marc Gasol participa en el rescat d'una dona en el Mediterrani. REUTERS

P. Què han fet vostès?

R. Hem seguit un protocol de cerca. Aquest matí, sobre dos quarts de set o les set, hem albirat un inflable mig submergit. Hem anat cap allà. Un socorrista, Javier Filgueira, és el primer que s'ha llançat al mar. L'aigua era plena de gasolina i amb la sal és molt corrosiva. En principi semblava que no hi havia ningú amb vida. Però quan ens hi hem apropat una mica més hem vist que hi havia una dona. S'aguantava només amb un braç a un tros de fusta que devia fer mig metre, no més. Hi havia una altra dona i un nen morts.

P. Què han fet?

R. L'hem pujat a bord de la llanxa i després al vaixell, on l'han atès els metges. Estava en xoc, espantada. Li hem dit que l'ajudaríem. Ens hem assabentat que es diu Josephine i és del Camerun.

P. Per què fa tot això?

R. La situació ha arribat a un punt que està per sobre dels meus sentiments personals. Estem parlant d'actes inhumans, criminals. Aquestes persones s'haurien d'haver rescatat. La guàrdia costanera diu que havia salvat 158 persones. I si no arribem a anar-hi nosaltres, així hauria quedat la cosa. Ningú n'hauria sabut res. Però ens hem adonat que allà hi havia cossos, que han deixat diverses persones en una situació impossible.

P. Quina sensació li ha quedat?

R. És una frustració. Sento ràbia, impotència. És la sensació d'haver ajudat a salvar una vida. Si no hagués estat pel nostre equip, ningú hauria sabut que això havia passat. S'hauria dit que havien salvat 150 persones i la realitat és que han deixat gent amb vida al mar. Sé com estava aquesta gent. Si haguéssim arribat abans potser hauríem salvat més gent. I si arribem a trigar 15 o 20 minuts més, la Josephine estaria morta.

P. Què l'ha empès a participar en aquestes iniciatives?

R. No hi ha un motiu concret. Per descomptat, la fotografia del nen turc [Aylan Kurdi] el 2015 em va provocar una sensació de ràbia i alhora em va fer veure que tots hem de col·laborar perquè no passin casos així. Va ser llavors quan vaig conèixer l'Òscar Camps i la gent d'Open Arms. Em van fer entendre que és una realitat que viuen molts nens de tot el món. Em va impactar la seva convicció, com ha posat a la disposició d'aquesta causa tots els seus recursos econòmics, logístics, personals per ajudar aquesta gent. Admiro aquest tipus de persones, que fan alguna cosa, que no esperen que ho facin uns altres.

P. Els seus fills tenen alguna cosa a veure en aquesta faceta de la seva vida?

R. En tinc dos, la Júlia i el Luca. Vull ser un exemple. M'imagino la situació d'un pare que ha d'afrontar viatges en què abunden les extorsions, els assassinats, els perills de tot tipus i en què ho arrisquen tot per arribar a un país on puguin viure en pau i amb dignitat. En aquest cas, em poso a la seva pell i jo voldria que algú m'ajudés amb el seu temps, amb els seus diners, donant-me un cop de mà. Crec que tots hi hem d'aportar el nostre gra de sorra. És molt diferent escoltar o llegir que hi ha un nombre de morts aquí o allà. Però veus aquesta persona morta, i saps que aquesta persona era el centre del món en la vida d'algú. I ja no hi és. I es vol menystenir i menysprear la tasca de les organitzacions humanitàries que s'hi dediquen. Em sembla increïble, d'una falta d'humanitat inaudita.

P. Vostè és un professional de la NBA, un jugador importantíssim per a Memphis Grizzlies. El seu risc és doble dedicant-se a aquesta tasca.

R. Hem de donar exemple, demostrar la gravetat del que està passant. Vull ser testimoni directe i salvar gent. El risc que pugui assumir per ser un jugador de la NBA passa a un tercer pla. No hi ha cap exemple millor que els voluntaris que són aquí, amb qui estic convivint. Tenen un súper equip i veus que tot ho fan pel bé comú.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >