Selecciona Edició
Connecta’t

Barcelona multarà els propietaris que assetgin els llogaters

L'Ajuntament i les entitats denuncien la primera dotzena de casos

Veïns del carrer del Carme de Barcelona denuncien assetjament immobiliari.
Veïns del carrer del Carme de Barcelona denuncien assetjament immobiliari.

Ha hagut de passar més d'una dècada, des que va entrar en vigor la Llei del Dret a l'Habitatge, perquè les entitats i l'Ajuntament de Barcelona s'hagin adonat que un dels articles permet demandar per la via administrativa i multar els casos de mobbing o assetjament immobiliari: el setge que alguns propietaris practiquen als llogaters amb l'objectiu de fer-los fora de casa. Una pràctica ara freqüent a Barcelona, sobretot en edificis comprats per inversors que volen buidar-los de veïns per rehabilitar els pisos i llogar-los o vendre'ls per un preu més elevat. Són casos que si es denuncien per la via penal són molt lents i difícils de provar.

La nova via, que pot acabar amb multes d'entre 90.000 i 900.000 euros, s'ha difós amb un anunci gairebé simultani. Primer, a les onze del matí, de les entitats que lluiten pel dret a l'habitatge (la PAH, el Sindicat de Llogaters o l'Observatori DESC). I a la una, de l'Ajuntament de Barcelona. "Ja n'hi ha prou de casos d'assetjament immobiliari a Barcelona que practiquen tot tipus de propietaris, fons voltors, inversors o propietaris particulars i que afecten sobretot persones grans amb rendes antigues", ha manifestat una de les portaveus del Sindicat de Llogaters, Marta Ill.

“Assetjament fins a límits insostenibles”

Falta de manteniment de les zones comunes i instal·lacions, portals sempre oberts, lladres, toxicòmans entrant i sortint, contractes de lloguer fraudulents, habitatges sense cèdules d'habitabilitat... És el rosari de males pràctiques que avui han denunciat que pateixen veïns de barris com el Raval, Sant Antoni o l'Eixample. Com els del número 103 del carrer del Carme, set veïns, una amb renda antiga, que des que el seu edifici va ser comprat per un inversor viuen "una situació d'assetjament que ha arribat a límits insostenibles", en paraules de Pau Barjoan. El seu cas és un dels quals tant l'Ajuntament, d'ofici, com els mateixos veïns ja han denunciat. També ho han fet els veïns del número 92 del carrer de Floridablanca, que vinculen la propietat de la seva finca amb la família propietària de la famosa clínica Francis de bellesa, que acusen de "deixadesa". O els del 151 del carrer d'Entença, al costat de l'antiga presó Model, que fa un any que pateixen assetjament perquè marxin. En aquest cas, Juan Gómez, l'únic veí amb contracte indefinit, ha denunciat la passivitat de l'Ajuntament: "No només és la LAU, també la Colau", ha afirmat ironitzant amb el nom de l'alcaldessa.

Des de l'Observatori DESC, Guillem Domingo ha recordat que les administracions també van trigar a aplicar una altra de les possibilitats de la Llei del Dret a l'Habitatge, com són les multes a grans tenidors per tenir habitatges buits. Ara són l'article 45 i la disposició 123.2.A els que descriuen l'assetjament (i apunten a l'obligació de les administracions d'esbrinar què passa i actuar) i el règim sancionador (amb multes d'entre 90.000 i 900.000 euros si es tracta d'una infracció molt greu). "L'Administració no pot decidir si actua o sanciona, hi està obligada", ha celebrat Domingo. "Nosaltres ens hem posat unes ulleres noves i hem vist una cosa que fins ara no havíem vist, ara esperem que se les posi l'Administració", ha dit.

Per part de la PAH, Lucía Delgado ha llançat tres missatges: "Als veïns assetjats, perquè facin visibles els casos i denunciïn; a l'Ajuntament, perquè posi recursos i el seu compromís; i als fons voltors, que ja n'hi ha prou d'impunitat".

El regidor d'Habitatge de l'Ajuntament de Barcelona, Josep Maria Montaner, ha explicat que el Consistori ha detectat pràctiques d'assetjament immobiliari a deu dels 70 edificis que té comptabilitzats perquè han estat comprats per inversors, "sobretot fons internacionals i socimis". L'Ajuntament ha obert diligències en quatre casos i en un, el procés sancionador. Des de l'Àrea de Drets de Ciutadania, el regidor i advocat Jaume Asens ha llançat una advertència: "Comencem una ofensiva administrativa contra les pràctiques mafioses de fons que pretenen alterar la convivència de la ciutat". I ha afegit: "Volem enviar un missatge clar als fons que assetgen la nostra ciutat que no permetrem les seves pràctiques".

Asens ha explicat, a més, que en el cas de les demandes sota el paraigua de la Llei del Dret a l'Habitatge, "la càrrega de la prova s'inverteix i és el propietari qui ha de demostrar que no existeix". Per exemple, si no hagués fet obres de manteniment, hauria de demostrar que les ha fet. El regidor també ha apuntat que el Consistori no renuncia a la via penal, però ha explicat que "té els seus límits i és l'últim recurs, perquè les exigències probatòries són molt més altes". Asens ha reconegut també que van tard en l'aplicació d'aquesta fórmula legal, i ha explicat que l'Ajuntament volia tenir l'aval dels serveis jurídics i ha animat les víctimes d'assetjament a denunciar.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >