_
_
_
_
_

El director del CNI compareixerà al Congrés per la gravació a Corinna

Units Podem pressiona per crear una comissió d'investigació sobre les finances de Joan Carles I

Anabel Díez

El director del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), Félix Sanz Roldán, compareixerà al Congrés, a porta tancada, per donar la seva versió sobre la relació dels serveis secrets amb Corinna zu Sayn-Wittgenstein, amiga del Rei emèrit. Després de fer-se públics uns enregistraments en què afirma que Joan Carles I la va utilitzar com a testaferro, Podem exigeix una comissió d'investigació. El Govern espanyol intenta ara frenar la polèmica amb la compareixença.

Félix Sanz Roldán (esquerre) en unes jornades sobre ciberseguretat a Madrid.
Félix Sanz Roldán (esquerre) en unes jornades sobre ciberseguretat a Madrid.ÁLVARO GARCÍA

En 48 hores el Govern ha canviat d'actitud. Fins divendres no es volia dir res sobre els enregistraments publicats per Okdiario i El Español en els quals suposadament se sent parlar  Corinna zu Sayn-Wittgenstein, amiga de l'anterior cap de l'Estat, amb el comissari jubilat José Manuel Villarejo, que és a la presó preventiva des del novembre per blanqueig de capitals, entre altres delictes.

En aquesta conversa, l'empresària alemanya al·ludeix a presumptes irregularitats en les finances del pare de l'actual Rei —assegura que la va utilitzar com a testaferro per ocultar patrimoni— i es queixa del comportament del director del CNI. Aquest compareixerà davant la Comissió de Despeses Reservades —que és com s'anomena el fòrum a porta tancada en què es tracten els secrets d'Estat—, segons va informar diumenge el Govern.

Respecte al propòsit de la compareixença, fonts governamentals van assenyalar que la intervenció de Sanz Roldán tractarà sobre “l'actuació dels serveis secrets en relació amb la senyora Corinna Larsen”, nom de soltera de l'empresària alemanya. Si divendres, segons el Govern, no hi havia res a dir perquè aquests enregistraments “són antics i, afortunadament, no afecten el cap de l'Estat, el rei Felip VI”, segons va assenyalar la ministra portaveu, Isabel Celaá, des de diumenge sí que es creu necessari que cal donar explicacions. Però aquesta indiferència del Govern no ha servit perquè Units Podem disminueixi la pressió: el grup exigeix la creació d'una comissió d'investigació sobre les finances de l'anterior cap d'Estat i força així el PSOE a prendre posició.

“Cap partit democràtic té excusa per no donar suport a aquesta iniciativa, perquè davant d'una situació tan greu no hi ha dubtes, com els que diu el PSOE, respecte al fet que són coses del passat que no afecten Felip VI”, defensa el secretari d'Organització de Podem, Pablo Echenique. El Govern vol posar ara com a tallafocs la compareixença de Sanz Roldán davant de la bateria d'iniciatives, a més de la comissió d'investigació, que els partits d'esquerra han registrat al Congrés.

Fonts governamentals asseguren que el general donarà a conèixer la informació que té sobre l'actuació de l'amiga del Rei emèrit. Ella, en els enregistraments citats i en declaracions posteriors, assegura suposadament que Sanz Roldán la va amenaçar. Però l'oposició es fixa sobretot en les afirmacions de Larsen sobre l'existència de comptes a Suïssa de l'anterior cap de l'Estat i la utilització que va fer d'ella com a testaferro. A més, sosté que es va servir de l'advocat suís Dante Canonica per crear una suposada estructura de blanqueig.

Aquesta serà la segona vegada que el general Sanz Roldán anirà al Congrés per parlar de Corinna zu Sayn-Wittgenstein. El 2013 ho va fer en aparèixer documents en què l'alemanya figurava com a consellera en delegacions oficials de viatges del llavors Rei d'Espanya, sobretot a països del Golf Pèrsic. En aquella ocasió, Sanz Roldán va negar qualsevol actuació del CNI en relació amb l'amiga de Joan Carles I. Des de llavors, diversos testimonis han apuntat a converses i reunions de Sanz Roldán amb Larsen.

Enregistraments

Les últimes converses, poc abans de l'abdicació de Joan Carles I, ja no van ser cordials com les anteriors, on també va participar el llavors ministre d'Exteriors, José Manuel García Margallo. Aquestes dades figuren en els llibres Final de partida i El Rey ante el espejo, de la periodista Ana Romero. Les tensions entre Larsen i el general Sanz Roldán han estat corroborades també per aquest diari.

L'enregistrament difós aquests dies han tornat a posar sota els focus el paper d'aquesta empresària, que dijous passat, en un comunicat, es declarava “víctima d'una campanya de descrèdit amb motivació política” i assegurava haver-se vist enmig d'“una infinitat de notícies falses”. En aquesta nota, no obstant això, Corinna zu Sayn-Wittgenstein no confirmava ni desmentia que era ella qui parla a les gravacions.

La policia està analitzant els àudios per remetre'ls al jutge de l'Audiència Nacional Diego de Egea. No hi ha certeses sobre si l'enregistrament va ser subreptici o Corinna i el comissari jubilat Villarejo van voler deixar gravades acusacions contra el pare de l'actual Rei.

Robles: “A l’Estat no se li fa xantatge”

En aquest assumpte en particular i sempre en general, el Govern no pot admetre xantatges. Aquesta és l'afirmació de la ministra de Defensa, Margarita Robles. “L'Estat no pot sotmetre's al xantatge de ningú i qualsevol vulneració de la legalitat comporta l'assumpció de responsabilitats que es dilucidin en un procediment judicial”, declara a EL PAÍS la titular de Defensa, de la qual depèn el CNI.

Després d'invocar aquests principis, la ministra confereix a la compareixença del director dels serveis secrets “la màxima normalitat”, ja que per llei s'ha de fer cada sis mesos, com ella mateixa demanava quan era portaveu parlamentària del grup socialista.

Si Sanz Roldán compareix és perquè així ho ha volgut la ministra, amb la conformitat del general; però, sobretot, perquè així ho ha decidit el president del Govern, Pedro Sánchez, assenyalen fonts governamentals.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Anabel Díez
Es informadora política y parlamentaria en EL PAÍS desde hace tres décadas, con un paso previo en Radio El País. Es premio Carandell y Josefina Carabias a la cronista parlamentaria que otorgan el Senado y el Congreso, respectivamente. Es presidenta de Asociación de Periodistas Parlamentarios (APP).

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_