La Generalitat centrarà la negociació amb el Govern en els pagaments endarrerits

La comissió bilateral entre el Govern i la Generalitat es reunirà molt probablement aquest mes i servirà per certificar l'intent de desglaç institucional després de set anys de crisi per l’envit independentista i l’absència de diàleg. Les qüestions econòmiques i les competències encallades seran el centre del debat, i la Generalitat ha decidit posar l'èmfasi a reclamar el compliment dels compromisos adquirits per anteriors governs. El vicepresident Pere Aragonès i la consellera Elsa Artadi coincideixen que una de les prioritats serà la reclamació de 680 milions d'euros deguts per finançar millor els Mossos.

Más información

Sánchez i Torra ratifiquen el desglaç tot i el desacord sobre l’autodeterminació

Torra reactiva les comissions bilaterals amb el Govern espanyol

La comissió bilateral donarà sortida a un ampli espectre de demandes de la Generalitat, després que el president del Govern, Pedro Sánchez, descartés la possibilitat de negociar un referèndum d'independència com li va reclamar Quim Torra durant reunió entre tots dos celebrada el dia 9.

En la roda de premsa posterior a l'última reunió de l’Executiu català, la consellera de Presidència i portaveu, Elsa Artadi, va esmentar el pagament d'aquest “deute” destinat a finançar els Mossos d'Esquadra quan va ser preguntada per les prioritats que posaria sobre la taula la Generalitat. “És un incompliment que afecta directament el Pressupost català, un deute que es va reconèixer a la Junta de Seguretat amb el Ministeri de l’Interior fa un any, sense que des de llavors s'hagi mogut fitxa”, va dir. Aquesta qüestió, juntament amb la de les infraestructures i el sostre de dèficit, va protagonitzar la reunió entre el vicepresident català Pere Aragonès i la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, el dia 12.

Quan falta acord sobre l'autodeterminació, la negociació de temes més factibles ja ha començat a accelerar-se. Divendres passat es van posar en contacte la ministra de Política Territorial, Meritxell Batet, i el conseller de Relacions Institucionals, Ernest Maragall, els interlocutors de cada costat en les converses. D'acord amb l’Estatut d’Autonomia, la comissió bilateral és el marc general de relació de tots dos governs (altres comunitats també tenen el seu) i s'hauria de reunir dues vegades a l'any i “sempre que ho sol·liciti una part”. L'última trobada va ser el juliol del 2011 malgrat que la Generalitat havia demanat, sense èxit, altres reunions.

La futura trobada farà alhora de repartidora i servirà per enviar les diferents peticions que es produeixin a altres fòrums. Només la comissió bilateral preveu cinc subcomissions. Una d'aquestes, per exemple, s'encarrega d'estudiar els possibles conflictes competencials entre lleis, una eina que, si hagués funcionat, hauria evitat un dels punts més aferrissats de les relacions amb l'anterior Govern, que va presentar recursos contra més d'una vintena de lleis catalanes, moltes de caràcter social.

L'entramat del desenvolupament de l’Estat autonòmic inclou, a més a més, diverses comissions mixtes com la de transferències, que busca fer efectius els recursos derivats de les competències; la d'infraestructures, que vetlla pel grau d'inversió establert en la Disposició Addicional Tercera de l’Estatut, o la d’Afers Econòmics i Fiscals.

Fonts de la Generalitat insisteixen que no volen nous compromisos del Govern, sinó que es posi al dia amb les obligacions econòmiques anteriors que considera pendents. La base de les seves peticions serà una versió ampliada dels 46 punts que en el seu moment l'expresident Carles Puigdemont va presentar a Mariano Rajoy. Entre elles figura la millora del finançament de la Llei de dependència; Catalunya aporta més del 80% dels recursos per revertir la retallada en polítiques actives d'ocupació.

Set anys sense traspassos

El penúltim punt de la llista de Puigdemont parlava dels traspassos pendents derivats de les competències que té Catalunya. Aquests s'analitzen en una comissió mixta que s'encarrega d'inventariar els béns i drets objectes de traspàs. Fa set anys que no s'oficialitza cap traspàs a Catalunya. El 2013, la Generalitat tenia identificades 34 matèries pendents sota el recer de l’Estatut. No s'hi inclouen demandes més recents i complicades de negociar com la gestió de l'aeroport del Prat o de la xarxa de rodalies, per exemple.

D'acord amb el document La deslleialtat de l’Estat respecte a Catalunya, de les 34 matèries pendents, onze ja tenien ponència tècnica, és a dir, l'estudi previ al traspàs. Aquí hi ha, per exemple, l'autorització de laboratoris farmacèutics, les competències en salvament marítim, seguretat privada o les beques universitàries. La gestió del fons de garantia salarial (Fogasa), l'avaluació de qualitat universitària i diversos béns del Sistema de Seguretat Social de l’Estat són altres qüestions pendents de traspàs, segons la Generalitat.

Aquest retard en el desenvolupament de l’Estat de les autonomies, respon al fre del PP en la descentralització. Segons dades del Ministeri de Política Territorial, entre els anys 2011 i 2015, sota mandat del PP, només es van realitzar trenta traspassos de competències a comunitats. En els cinc anys anteriors van ser 134.