Selecciona Edició
Connecta’t
OPINIÓ i

El dilema de Llarena: entre el foc i les brases

Si el Tribunal Suprem accepta l'euroordre per malversació, Carles Puigdemont reforça la seva posició, i si la rebutja, també

Carles Puigdemont sortint la presó de Neumünster a Alemanya.
Carles Puigdemont sortint la presó de Neumünster a Alemanya.

Ha tornat a passar. La història del conflicte català està plena d'oscil·lacions: quan una part sembla que s’avança, comet un error que permet a l'altra rearmar-se, en una partida infinita que sempre se salda en un nou equilibri precari. Quan semblava que l'independentisme estava derrotat, capcot, sense energies ni per sostenir les mobilitzacions en favor dels presos, la decisió del tribunal de Schleswig-Holstein ha tornat a capgirar la situació. Puigdemont no podrà ser jutjat per rebel·lió o sedició, ni tan sols per desordres públics. Només per malversació. El dilema que ara afronta el jutge Pablo Llarena, i amb ell tot el Tribunal Suprem, és triar entre el foc i les brases.

La resolució del tribunal alemany ha estat una maçada per a la justícia espanyola. Qüestionar la manera en què Alemanya ha gestionat l'euroordre només serviria per mostrar la seva impotència. La macrocausa contra els dirigents de l'independentisme català ha quedat molt malmesa perquè, a la contestació interna, s'hi ha unit ara la desautorització d'un tribunal que no té res a veure amb el conflicte, i que ha conclòs que no pot imputar-se un delicte de rebel·lió perquè no va existir violència, cosa que s'exigeix en aquest tipus penal. Molts juristes espanyols havien sostingut el mateix, entre ells 121 catedràtics i professors de Dret Penal, cap d'ells català, que van signar el novembre del 2017 un manifest amb aquest mateix argument.

El Suprem afronta ara una situació delicada. Qualsevol decisió que prengui pot anar en contra del que s’ha fet. Si accepta l'extradició només podrà jutjar Puigdemont pel delicte de malversació, que haurà de demostrar. I en tot cas amb les condicions establertes pel tribunal alemany, que segons estimen alguns juristes que han llegit la versió íntegra de la interlocutòria, limitaria la pena a cinc anys de presó. Però fins i tot si s'apliqués la tipificació espanyola, és evident que un delicte de malversació no justifica la presó provisional. Mentre la resta d'acusats continuarien a la presó preventiva per rebel·lió i en el cas dels diputats, suspesos en les seves funcions, Puigdemont podria ser posat en llibertat a l'espera de judici, reprendre la seva funció de diputat al Parlament i fins a tornar a ser investit president després de la dimissió pactada de Quim Torra. Pitjor, impossible.

Però l'alternativa no és gaire millor. Desistir de l'euroordre i rebutjar l'extradició permetria mantenir l'acusació per rebel·lió contra els imputats sense afectar la unitat de la causa, però a costa de renunciar a jutjar el principal responsable dels fets. Prevaldria en aquest cas el principi d'oportunitat sobre el de legalitat, segons el qual s'entén que tot tribunal ha de fer el possible per jutjar qui considera que ha delinquit. L'inconvenient és que aquesta maniobra processal afebliria la posició del Suprem en la causa i podria reforçar Puigdemont en una possible apel·lació al Tribunal Constitucional alemany. El seu advocat ja ha anunciat que considera aquesta possibilitat, alguna cosa d'altra banda coherent amb l'estratègia d'internacionalització del conflicte i de caracterització del procés com a causa política contra l'independentisme.

La decisió del tribunal de Schleswig-Holstein no pot ser recorreguda per la fiscalia. Si es presenta recurs davant el Constitucional alemany ha de ser per una qüestió de drets fonamentals. En aquest cas es qüestionaria si Puigdemont pot tenir un judici amb totes les garanties a Espanya. Ningú posa en dubte, tampoc el tribunal de Schleswig-Holstein, que a Espanya impera l’Estat de dret. La nostra legislació és a més una de les més garantistes d’Europa. Però en tot sistema jurídic ha de poder revisar-se si en un cas concret s'han verificat aquestes garanties processals. I aquí, les coses podrien complicar-se. La defensa de Puigdemont podria presentar la polèmica instrucció del jutge Llarena i l'entestament del Suprem a mantenir la imputació de rebel·lió, que la justícia alemanya no veu, com una actuació destinada, no a impartir justícia, sinó a apartar de la política la cúpula de l'independentisme català. La imputació d'aquest delicte és necessària per mantenir la presó provisional i suspendre els principals dirigents del sobiranisme.

El Suprem es troba ara atrapat en l'embull de les seves pròpies decisions. En canvi, el nou Govern té encara cert marge de maniobra. La decisió del tribunal alemany facilita que la Fiscalia pugui canviar la valoració dels fets. No és fàcil revertir les decisions ja preses, però pitjor encara és quedar embullat en els propis errors.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >