Selecciona Edició
Connecta’t

Les claus de la decisió del tribunal alemany sobre Puigdemont

Els jutges descarten el delicte de rebel·lió per falta de violència, però admeten possible malversació, alhora que rebutgen el risc que l'expresident pateixi persecució política a Espanya

L'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, el 15 de maig a Berlín.

Hi va poder haver malversació, però de cap manera rebel·lió. La Justícia alemanya respon així a la petició d'Espanya d'extradir l'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, pel procés que va desembocar en el referèndum il·legal d'independència de l'1 d'octubre. Els jutges de l'Audiència Territorial de l'Estat de Schleswig-Holstein dediquen bona part de les 21 pàgines de la resolució a explicar que rebutgen la rebel·lió –alta traïció, segons el Codi Penal alemany perquè no detecten el grau de violència que exigeixen tant la legislació espanyola com l'alemanya per cometre aquest delicte.

Sí que veuen, en canvi, la possibilitat que Puigdemont incorregués en un delicte de corrupció, però “en tot cas” només com a malversació, per haver destinat fons públics a l'organització d'una consulta il·legal. L'Audiència alemanya descarta, a més, el risc que el polític de la Generalitat pateixi una persecució política a Espanya. Aquests són els principals aspectes que aborda la resolució:

Una de freda i una de calenta. El text critica les dades subministrades per les autoritats espanyoles, en parlar d'“informacions contradictòries”, però al mateix temps diu “recelar” de l'acusació de Puigdemont que l'Estat espanyol estigui abusant d'una acusació penal per perseguir-lo per motius polítics.

Euroordre “atípica”. Els jutges alemanys també qualifiquen d'“atípica” l'euroordre cursada per les autoritats espanyoles, i es mostren sorpresos que la narració comenci la primavera del 2015, malgrat que els fets susceptibles de ser delictius es van produir entre el 6 de setembre i l'1 d'octubre del 2017. La resolució també recull la dificultat d'aquest procés i les diferents traduccions que s'han hagut de fer de l'espanyol a l'alemany per justificar que l'euroordre hagi requerit més dels habituals 60 dies.

L’ordre espanyol no va estar amenaçat. En una explicació que ocupa 11 de les 21 pàgines de la resolució, el tribunal considera que l'acusat, segons la llei alemanya, no ha comès ni el delicte d'“alta traïció” ni el de “pertorbació de l'ordre públic”.

A continuació, els jutges recorden que per acusar algú d'alta traïció és necessari, segons l'article 472 del Codi Penal espanyol, que hagi estat “violenta i pública” i, segons la corresponent norma alemanya, també fa falta la comissió de violència. “És dubtós que l'acusat hagi perseguit l'objectiu de separar Catalunya de l'Estat central espanyol amb violència”, assegura la resolució, que recorda que Puigdemont va perseguir la legitimació de la independència a través de “mitjans democràtics, com la celebració d'un referèndum”. El fet que Puigdemont digués el setembre del 2017 que no seria possible “aconseguir la independència de Catalunya amb mitjans democràtics” no implica que el llavors president suggerís que “l'única sortida possible fos un cop d'Estat violent”, interpreta el text.

La clau per no atribuir el delicte de rebel·lió rau en el fet que “els esdeveniments de l'1 d'octubre del 2017 no van arribar al grau de violència necessari”. Els jutges recorden que la jurisprudència del Tribunal Suprem alemany estableix que es pot acusar d'alta traïció els impulsors de “lluites revolucionàries” que generin víctimes o circumstàncies caòtiques, però no “manifestacions, convocatòries de boicot o vagues”. “Després de diverses comprovacions, no tenim una demostració positiva que les institucions espanyoles no poguessin resistir la pressió exercida el dia del referèndum”, conclou la resolució, que dubta que les “accions individuals” d'uns quants –com els actes lesius contra la Policia Nacional amenacessin l'ordre de l'Estat espanyol. Els jutges alemanys fan els seus comptes: dels 2.259 col·legis electorals del referèndum de l'1 d'octubre, només va haver-hi disturbis en 17. I dels 6.000 policies nacionals implicats, només van resultar ferits 58.

Els jutges també consideren que, amb el referèndum, Puigdemont no pretenia aconseguir la secessió, sinó que només era “el preludi per entaular noves negociacions” amb les autoritats espanyoles.

Cas omís al Constitucional. El tribunal no veu justificació per acusar de rebel·lió Puigdemont, però sí de corrupció. “És evident que l'acusat va voler pagar amb el pressupost públic els costos inherents a la celebració del referèndum, evidentment”, diu el text, que recorda com el Govern català va autoritzar els seus funcionaris a “adoptar totes les decisions necessàries per dur a terme el referèndum”. Amb aquesta decisió, Puigdemont va passar per alt el que havia dictaminat el Tribunal Constitucional espanyol, recorden els jutges. Els magistrats admeten que les diferents dades subministrades per les autoritats espanyoles sobre els pagaments del Govern català per sufragar una consulta il·legal no han estat sempre coherents, però això, en contra del que sosté Puigdemont, no és prou per anul·lar l'extradició pel delicte de malversació.

Confiança absoluta en la Justícia espanyola. En la seva exposició final, els signants de la interlocutòria reiteren la seva “confiança absoluta” en la Justícia espanyola. “La idea que l'Estat espanyol, membre de l'espai de dret comú de la Unió Europea, pogués abusar d'un procés penal per castigar el perseguit només per conviccions polítiques li sembla a aquest tribunal fora de lloc”, asseguren. Els jutges alemanys també consideren “inimaginable” que, com sostenen Puigdemont i els seus defensors, la Justícia espanyola l'arribi a jutjar per rebel·lió, en contra dels procediments de l'euroordre.

No a la Fiscalia. Els jutges també rebutgen la petició de la Fiscalia General de reactivar l'ordre de detenció de Puigdemont. “L'al·licient de l'acusat per fugir no s'incrementa amb la decisió d'aquest tribunal”, asseguren. A més, destaquen que l'expresident ha complert fidelment totes les obligacions que se li han imposat i que ha repetit que acceptaria la decisió de la justícia alemanya. Puigdemont, consideren els jutges, “no es podria permetre el perjudici en la imatge pública que suposaria una fugida”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >