Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

El Suprem es divideix davant de la possibilitat de rebutjar el lliurament de Puigdemont

La decisió d'Alemanya obre un debat en l'alt tribunal sobre les opcions que queden per no deixar impune l'expresident de la Generalitat

L'expresident Carles Puigdemont, davant del Bundestag a Berlín, al maig.
L'expresident Carles Puigdemont, davant del Bundestag a Berlín, al maig. REUTERS

El Tribunal Suprem es debat entre diverses opcions davant del futur judicial de l'expresident català Carles Puigdemont, entre elles renunciar definitivament a sol·licitar l'extradició del líder independentista. Aquesta possibilitat, defensada obertament per alguns sectors del tribunal, no és l'única que està damunt de la taula. També es considera una possible acció davant del Tribunal de Justícia de la UE per plantejar que la justícia alemanya, que no ha aplicat correctament l'ordre europea de detenció. Una tercera possibilitat seria acceptar el lliurament de Puigdemont en els termes acordats pel tribunal alemany, és a dir, només pel delicte de malversació. Però aquesta última alternativa és la menys probable pels riscos que comportaria, inclòs que el líder independentista aconseguís la llibertat a Espanya i fins i tot pogués recuperar la presidència de la Generalitat. 

L'alt tribunal espanyol no té encara coneixement oficial de la resolució d'Alemanya, però temia des de fa mesos la decisió que ha pres aquest dijous, per la qual cosa ha estat estudiant els pros i els contres dels camins que li quedarien per evitar que els delictes que atribueix a Carles Puigdemont quedin impunes. Si es confirma la negativa de la justícia alemanya a lliurar l'expresident de la Generalitat per rebel·lió però sí fer-ho per malversació, el jutge Pablo Llarena haurà de decidir si accepta el lliurament només per aquest delicte (la qual cosa no permetria jutjar-lo a Espanya per cap altre) o si el rebutja i deixa que es quedi de moment a Alemanya.

Fonts del Tribunal Suprem han assenyalat que Llarena no prendrà cap decisió fins que pugui analitzar el "contingut jurídic" de la resolució de l'Audiència de Schleswig-Holstein. A més, l'alt tribunal compta que no ha de decidir la seva estratègia de forma immediata perquè l'advocat de l'expresident ha anunciat un recurs davant del Tribunal Constitucional alemany per intentar evitar també el lliurament per malversació. Amb tot, al Suprem admeten que ja no hi ha opció per aconseguir el lliurament per rebel·lió i que el marge d'actuació de Llarena és molt reduït, encara que entre les fonts consultades hi ha discrepàncies sobre quina decisió seria ara la més correcta.

Un sector del Suprem és partidari de rebutjar el lliurament de Puigdemont per malversació i condemnar-lo a viure fora d'Espanya perquè la justícia espanyola mantindria l'ordre de detenció nacional i Puigdemont seria arrestat si entra al país. A més, si l'expresident canviés Alemanya per un altre territori, el Suprem podria reactivar l'ordre de detenció europea o internacional. Aquesta situació es mantindria almenys durant els 20 anys que triga a prescriure el delicte de rebel·lió, segons les fonts consultades. Amb tot, altres fonts adverteixen que aquesta via implicaria la renúncia a jutjar l'expresident, la qual cosa s'interpretaria com un greuge respecte als líders independentistes que no han fugit i s'han posat a la disposició de la justícia espanyola.

Dins del tribunal no es descarta la possibilitat d'anar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea perquè aquest es pronunciï sobre si Alemanya ha aplicat bé l'ordre europea de detenció. La Fiscalia General de l'Estat també ha analitzat aquesta opció perquè considera que Alemanya s'ha extralimitat en aplicar la normativa europea que regula l'euroordre. Aquest acord marc estableix que el país executor de l'extradició (en aquest cas, Alemanya) "ha de limitar-se a un suport pràctic i administratiu" i a valorar que els fets siguin constitutius de delicte en tots dos Estats "amb independència dels elements constitutius o la qualificació del mateix". Tant el Suprem com la Fiscalia espanyola creuen que Alemanya s'ha excedit en el paper que li corresponia per decidir el lliurament i ha entrat en el fons da l'assumpte (si va haver-hi o no violència i de quin abast). Anar a Luxemburg obriria la porta al fet que el tribunal europeu es pronunciés sobre això i, en cas de confirmar aquesta tesi, es pugués replantejar la situació.

Aquesta possibilitat permetria a més guanyar temps per evitar que Puigdemont sigui lliurat per malversació mentre els membres del seu Govern que es van quedar a Espanya s'enfronten a un delicte de rebel·lió. Des que es va comprovar que l'extradició dels polítics seria complicada, l'alt tribunal va descartar que els 25 processats s'asseguessin junts en un mateix judici. Per a això va obrir una peça separada, el què implica que el tribunal jutjarà al final d'aquest any o principis del que ve només els 18 encausats que estan a la disposició del Suprem sense esperar que la justícia d'Alemanya, Bèlgica, Suïssa i Escòcia resolgui sobre el lliurament dels fugits.

Si l'opció de Luxemburg no tingués èxit, Llarena es plantejaria acceptar el lliurament de l'expresident català només per malversació i intentar jutjar-lo pel tipus agreujat d'aquest delicte, que preveu penes de fins a 12 anys de presó. Si és condemnat, una vegada complerta la pena, la llei permetria reactivar la investigació per rebel·lió quan haguessin passat 45 dies des de la posada en llibertat definitiva si Puigdemont no surt d'Espanya, una possibilitat que també ha contemplat el tribunal però que ara mateix es considera només una hipòtesi. Acceptar el lliurament per malversació tindria un important inconvenient amb efecte polític: quedaria sense efecte la suspensió temporal com a diputat ordenada per Llarena aquesta setmana i que només és aplicable per als processaments per rebel·lió. Això implicaria que l'expresident mantindria tots els seus drets com a parlamentari, almenys, fins que hi hagués una condemna que l'inhabilités.

El lliurament només per malversació també obriria la porta al fet que, fins i tot en el cas de ser condemnat pel subtipus més greu, Puigdemont complís penes inferiors a les que podrien afrontar la resta de processats. L'última reforma del codi penal per a aquest delicte contempla la possibilitat de rebaixar la pena en un o dos graus si l'acusat repara de forma íntegra els diners malversats. Aquesta reparació del dany podria dificultar, a més, la possibilitat d'empresonar de forma preventiva l'expresident una vegada que estigués a Espanya, encara que el Suprem al·legués l'elevat risc de fugida. Si Puigdemont quedés en llibertat i amb els seus drets com a diputat intactes, podria aspirar a tornar a ser president de la Generalitat.

MÉS INFORMACIÓ