_
_
_
_
_

Llarena desferma un debat sobre el dret parlamentari

Els juristes no veuen vies legals per aplicar la "suspensió temporal dels diputats" que suggereix el jutge del Tribunal Suprem

Àngels Piñol
Vista general de l'hemicicle del Parlament.
Vista general de l'hemicicle del Parlament.Albert Garcia

El jutge Pablo Llarena va concloure dimarts la instrucció del procés confirmant l’ordre de processament contra sis diputats independentistes, a més de suspendre’ls temporalment de les seves funcions. El magistrat es basa en l’article 384 bis de la Llei d’Enjudiciament Criminal, que assenyala que els qui estiguin processats per integrar o estar relacionats amb “bandes armades o individus terroristes o rebels” se’ls suspendrà automàticament dels seus càrrecs públics mentre duri la presó. La inhabilitació estava ja anunciada des que Llarena els va processar per rebel·lió, però no ho estava el seu suggeriment al Parlament que els afectats puguin ser reemplaçats de “forma plena però temporal” per altres membres de les seves llistes. La fórmula ha irritat l’independentisme per titllar-la d’una ingerència més i ha desfermat un debat entre juristes que coincideixen que el jutge ha inventat una via inexistent i discrepen, a més, de la seva aplicació.

Más información
La Justícia alemanya decideix extradir Puigdemont només per malversació

Els advocats de Carles Puigdemont, Jordi Turull, Josep Rull, Jordi Sànchez, Raül Romeva i Oriol Junqueras, segurament presentaran recurs contra la interlocutòria del jutge del Suprem. Però la Mesa del Parlament abordarà el conflicte. El president Roger Torrent subratlla que la Cambra estudiarà el mecanisme per actuar contra els seus efectes. “Aquesta resolució no és ferma i l’analitzarem. S’està intentant adulterar les majories. Els diputats no estan condemnats i estan a la presó o a l’exili per delicte inexistent acusant-los d’un relat fals que els atribueix una violència que mai va existir”.

Llarena justifica la seva decisió contra els diputats per l’“excepcional amenaça” que “aquesta activitat criminal” comporta per a l’Estat de dret, però alhora admet que la suspensió temporal no pot comportar que Junts per Catalunya i Esquerra (66 de 135 diputats) hagin de perdre la seva majoria. Per això planteja la substitució temporal “si una decisió com aquesta es considerés al Parlament”. El que passa és que aquesta possibilitat no existeix en l’ordenament jurídic. El Reglament de la Cambra estableix que als parlamentaris, amb un informe previ de la Comissió de l’Estatut del Diputat, se’ls suspendrà la seva condició si la interlocutòria és ferma o hi ha obertura de judici oral o si hi ha sentència ferma i així ho acorda el Ple per majoria absoluta. Si és per corrupció, la Mesa suspèn el diputat de forma immediata.

La qüestió és que la “suspensió temporal” no està prevista ni en la Constitució. “No ho preveu però no ho prohibeix”, diu Miguel Presno Linera, professor de Dret Constitucional de la Universitat d’Oviedo. El jurista argumenta que a la Mesa li manca “empara jurídica” per aplicar l’alternativa de Llarena de fer córrer la llista. “Per fer-ho, s’haurien de reformar la Llei electoral i el Reglament del Parlament”, afirma. Coautor juntament amb Carlos Ortega del llibre La sustitución temporal de los representantes políticos, Presno Linera apunta que altres països sí que han regulat aquestes suspensions temporals per causes de durada llarga que van més enllà d’“impossibilitats puntuals o sobrevingudes”. Per això creu que s’hauria de regular com fer córrer la llista de manera eventual per no alterar les majories de la Cambra.

Argelia Queralt, professora de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona, mostra, d’entrada, els seus dubtes sobre el fet que els sis diputats siguin culpables d’un delicte de rebel·lió i avisa que sense estar condemnats se’ls vulnera el seu dret fonamental de participació política, a més de posar en joc l’actual majoria parlamentària. “Si la llei preveu una suspensió, ha d’haver-hi una solució prevista. Les seves conseqüències no estan resoltes. En darrer terme, és el Parlament el que ho ha de determinar. Seria el menys lesiu per als drets polítics dels processaments i per a la integritat de la Cambra”, diu. “Una substitució temporal no alteraria les majories”.

Lluís Mestres, membre de l’Associació Atenes, que ha presentat una querella contra la mala praxi del Consell General del Poder Judicial, considera que Llarena s’ha extralimitat i no pot dir-li al Parlament el que ha de fer perquè té potestat per regir-se. “El jutge ha aplicat l’article de la Llei d’Enjudiciament Criminal de forma molt arbitrària. Ni són terroristes ni pertanyen a banda armada ni rebels perquè estan a la presó i localitzats. La interlocutòria s’ha saltat olímpicament l’article”, diu. Mestres assenyala que el Parlament ha d’esperar els recursos i decidir. Presno i Queralt coincideixen que Torrent pot incórrer en un delicte si ignora el requeriment del jutge i els diputats segueixen votant però Mestres apunta que no és aquesta la situació. “Primer, perquè el jutge només fa un suggeriment i els jutges no són qui per fer-los; i, segon, perquè per produir-se aquest tipus penal cal un requeriment personal després de no haver acatat. Això és el que va passar amb Carme Forcadell o Anna Gabriel i de moment, que se sàpiga, això no ha passat”.

Davant d’aquesta visió, Agustín Ruiz Robledo, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Granada, sosté que el jutge ha aplicat l’article 384 de forma “inapel·lable”. “Tenen raó que només s’havia concernit terroristes, però és que fins ara no s’havia donat la rebel·lia. Si hi ha un delicte, té les seves conseqüències”, sentencia. El catedràtic admet que la proposta de la suspensió temporal és un “invent” de LLarena però amb una “bona finalitat”: que els afectats no perdin definitivament la seva condició de diputats per si finalment els absolen o són condemnats per un altre delicte i perquè l’independentisme no perdi la seva majoria. “Aquesta és la seva finalitat i és proporcional. Els ha fet un favor constitucional”, esgrimeix mostrant la seva perplexitat per les crítiques del secessionisme. I clou desestimant l’autonomia normativa del Parlament: “El dret i la vida jurídica no s’acaben en el Reglament de la Cambra”.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_