Selecciona Edició
Connecta’t

Objectiu de la consellera Borràs: 65 euros en cultura per habitant i any

El polèmic manifest Koiné es cola en la presentació de les línies d'actuació del departament

La consellera Laura Borràs, al centre de la imatge, a l'inici de la Comissió de Cultura.
La consellera Laura Borràs, al centre de la imatge, a l'inici de la Comissió de Cultura.

“Demà mateix aniré a veure el conseller d'Economia per dir-li que estem tots d'acord que la cultura necessita més pressupost”, va dir la consellera de Cultura Laura Borràs entre riures a la resta de diputats de la Comissió de Cultura del Parlament, que es va celebrar dimarts per primera vegada, coincidint amb el primer mes de la consellera en el càrrec. L'acord va venir després que Borràs plantegés que un dels seus objectius era aconseguir “un pressupost just i sense percentatges que representi uns 65 euros per habitant i any”. Aquesta xifra gairebé duplica l'actual, de 34 euros, que la Generalitat destina a Cultura, un dels pressupostos més baixos de totes les conselleries. En xifres absolutes suposaria passar dels 240 milions actuals als 320 durant aquesta legislatura per acabar destinant 487 milions “en una segona legislatura”.

Però aquests riures van ser dels pocs que es van poder veure durant aquesta primera comissió. Els grups de l'oposició, sobretot Ciutadans i el Partit Popular, però també el PSC i Catalunya en Comú-Podem, van criticar la presentació que va fer la consellera en presència d'alguns membres de la cultura catalana, com Manuel Forcano, director de l'Institut Ramon Llull; Xavier Albertí, del Teatre Nacional de Catalunya, o la plana major del CoNCA.

Els moments més tensos van ser els relacionats amb el polèmic manifest Koiné, que Borràs va signar i en el qual es reclamava que el català tingués estatus de “llengua territorial” en una Catalunya sobirana. “El vaig signar a títol personal, com a part del claustre de la Universitat, no com a directora de la Institució de les Lletres Catalanes”, va assegurar després de defensar que es tracta d'un document “que explica el context en què ens trobem”. El diputat del PSC Rafael Bruguera, en el torn de rèpliques, li va demanar que rectifiqués: “En cas contrari, creiem que estaria inhabilitada per exercir aquest càrrec”. Per la seva banda, Alejandro Fernández, del Grup Mixt, va elevar el to acusant-la de “certa hispanofòbia” per algunes de les seves piulades, moment en el qual el somriure es va esborrar del rostre de la consellera. Borràs, no obstant això, es va defensar llegint un dels punts del manifest, en el qual es veu el “multilingüisme com una riquesa” i s'aposta per “mesures perquè tothom se senti reconegut i inclòs, també pel que fa a la llengua”. I va tancar amb un lapidari: “Si algú no està d'acord amb això té un problema, i no és lingüístic”.

En una intervenció esquitxada de referències a escriptors, com Emili Teixidor, Steiner, Mercè Rodoreda, Montserrat Roig, Manuel de Pedrolo, Isabel-Clara Simó, Eugeni d'Ors i Umberto Eco, entre d'altres, Borràs va enumerar algunes de les principals línies del seu mandat, que recull en el document Cultura: eina de transformació, en el qual s'inclou la creació d'un carnet únic per a la cultura a partir del de biblioteques, que ja tenen gairebé quatre milions de catalans (una idea que ja va plantejar el seu antecessor Ferran Mascarell); reactivar la taxa de l'audiovisual suspesa pel Constitucional; desplegar el Pla de museus que va llançar Santi Vila però que va acabar presentant Lluís Puig; desenvolupar programes per incentivar la lectura. i augmentar l'equitat en les línies de subvenció del seu departament per superar les incorreccions de gènere. També, desenvolupar un pla d'arxius i una llei de patrimoni immaterial que “pot confluir amb la necessària nova llei del patrimoni català”, així com l'aplicació de l'estatut de l'artista seguint les recomanacions del CoNCA, del qual també va demanar que es remodelés i que se'n renovessin els membres.

“Supremacista”

Borràs, després de defensar que la cultura és part de l'Estat del benestar, malgrat que no ha acabat trobant “un ressò apropiat en el marc de l'assignació pressupostària” i que aquesta “no s'ha de mesurar només en termes de rendiments econòmics”, va assegurar que el seu objectiu principal és aconseguir situar la cultura “en un lloc transversal del Govern de la Generalitat”. Per fer-ho va plantejar que farà una reunió amb la resta dels consellers després de crear una Comissió Delegada del Govern. Un altre dels seus plans previstos és treballar per a la internacionalització de la cultura popular posant com a exemple “l'èxit” del qual “sentirem parlar” de la presència catalana a l'Smithsonian Folklife Festival de Washington, que ha portat, tal com va mostrar, que un castell aparegués a la portada del Washington Post amb el Capitoli al fons.

Aquest polèmic viatge va ser aprofitat en el torn de les preguntes per Héctor Amelló, de Ciutadans, per acusar-la d'haver anat a “generar enrenou i confrontació, després de dir que tenia una “visió reaccionària, supremacista, excloent i sectària de la cultura”, i de posar la cultura “al servei de la seva ideologia”.

Al final, Borràs va poder arrencar un somriure a tots quan va dir: “Una mala notícia. La meva família no té res a veure amb Màgia Borràs. Porto només un mes. Donin-me temps”.