L’aigua del mar és plena d’esperma de meduses
La proporció del material genètic és molt abundant (un 33%) en les mostres d'aigua amb absència d'oxigen
L’aigua del mar és rica en esperma de meduses. Aquesta és una de les conclusions d'un estudi que publica la revista Scientific Reports, realitzat per biòlegs de l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE-CSIC-UPF) i de l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC). La proporció del material genètic de l'esperma és especialment abundant (un 33%) en les mostres d'aigua amb absència d'oxigen. El mateix estudi ha confirmat que almenys el 85% dels microorganismes que viuen al mar encara són desconeguts.
Per fer la investigació, els biòlegs han analitzat columnes d'aigua i sediments d'ambients amb oxigen i sense oxigen a sis punts de mostreig repartits per la costa europea: Oslo (Noruega), Roscoff (França), Gijón i Blanes (Espanya), Nàpols (Itàlia) i Varna (Bulgària). Les mostres d'aigua les van filtrar per separar els microorganismes segons la mida i van extreure el material genètic per després seqüenciar-lo. En el seu treball, els investigadors van observar un elevat percentatge de material genètic en la fracció filtrada més petita. Segons els investigadors, tenint en compte que algunes gàmetes animals són molt petites, el fet més probable és que el material genètic procedeixi de l'esperma d'alguns metazoos amb fecundació externa, sobretot ctenòfors (animals semblants a les meduses) i cnidaris (meduses).
Atesa la seva abundància, els científics apunten que l'esperma podria tenir un paper rellevant com a font d'aliment per a microorganismes i zooplàncton i que, per tant, tindria un impacte notable en les xarxes tròfiques marines, que fins avui havia passat desapercebut.
D'altra banda, en totes les mostres van trobar grans quantitats del gen 18S, omnipresent en les cèl·lules eucariotes i que normalment s'utilitza per identificar-les, com si fos un codi de barres. En estudiar el material genètic, van observar que bona part del gen 18S pertanyia a organismes no identificats, i van descobrir un nou grup d'urocordats. La troballa ha confirmat el que ja havien apuntat altres estudis: encara que hi ha més d'1,5 milions d'espècies animals descrites, es calcula que hi ha almenys 8,5 milions més sense identificar.
La investigació s'emmarca dins del projecte europeu Biomarker, i també ha identificat un nou grup d'urocordats, uns animals que normalment estan fixats al fons marí i que se solen confondre amb les anemones.
