Selecciona Edició
Connecta’t

El sector de la ratafia creix impulsat pel clima identitari i el context polític

Els elaboradors veterans augmenten la producció i noves marques busquen quota de mercat

La Fira de la Ratafia de Besalú el 2008.
La Fira de la Ratafia de Besalú el 2008.

La ratafia s’ha colat a la barra del bar i té un lloc reservat a taula quan arriba l’hora del cafè. La seva recent popularització l’ha tret de l’anonimat casolà i ha elevat el consum d’aquest tradicional licor d’herbes aromàtiques, molt identificat amb el sentiment de catalanitat. El sector elaborador, que durant un temps semblava condemnat a un encongiment imparable, s’ha revitalitzat i les produccions encadenen creixements.

Poc abans que es complís el seu primer any al capdavant de la Generalitat, Carles Puigdemont era investit confrare d’honor de la ratafia a Santa Coloma de Farners. La capital de la comarca de la Selva és l’epicentre de l’univers ratafiaire i allà, tot just a una trentena de quilòmetres del seu Amer natal, Puigdemont s’enfundava la capa de confrare i llançava un pronòstic: “La nova ratafia que farem serà la ratafia de la República catalana”. Dos anys després, Catalunya segueix sent la mateixa, però la ratafia, el “licor nacional”, segons Puigdemont, sí que s’ha desenvolupat.

Xavier Codina està al capdavant del negoci de Ratafia Russet, el principal productor de ratafia. Amb base a Olot, Russet frega les 300.000 ampolles anuals. El 2003 la producció era de 100.000 unitats. Codina apunta que no li resulta fàcil trobar una explicació a la progressiva expansió del producte, perquè no ha estat res premeditat ni hi ha hagut cap campanya de màrqueting que l’impulsés. “El creixement ha estat lent i el producte s’ha consolidat en el mercat”. Codina posa en relleu que la ratafia no ha viscut una època de creixement efímer, a diferència del que ha passat amb altres licors, que s’han expandit a la mateixa velocitat a la qual, després, s’han esfumat dels prestatges. “Fa 25 anys es van posar molt de moda els licors de fruites de baixa graduació, el mercat va quedar col·lapsat. Però la moda va passar”, recorda. Un altre exemple és el cas del licor de crema catalana. Malgrat que, com apunta Codina, no hi ha hagut una campanya de promoció de la ratafia, el producte sí que ha rebut diverses empentes indirectes. Figures representatives de la catalanitat i del procés han abraçat la ratafia com un símbol d’identitat. Les dues màximes autoritats institucionals de Catalunya, el president de la Generalitat, Quim Torra, i el president del Parlament, Roger Torrent, són devots ratafiaires.

Joaquim Bosch, de 24 anys i sisena generació de Ratafia Bosch, assenyala que el context polític ha avivat la fama de la ratafia. “La defensa de la terra i del producte autòcton hi han ajudat”, apunta. No obstant això, lamenta que en algunes zones de Catalunya aquest licor segueixi sent un estrany: “A Barcelona capital no es coneix”, i denuncia la poca empatia del gremi de restauradors: “Vas a un restaurant a dinar i, en acabat, com a detall t’ofereixen un orujo d’herbes en lloc d’oferir-te un producte propi de la terra”.

Terrània és el projecte més jove del sector de la ratafia. Aquesta marca, nascuda fa cinc anys a Girona com a projecte d’un final de màster de la Universitat de Girona, es presenta com una ratafia de nova generació. Àlex Carmaniu, soci de l’empresa juntament amb Licors Portet, els productors de la veterana marca Els Raiers, relata que Terrània va néixer després de detectar que el mercat “tenia un buit” de productes d’alta gamma. “Les marques més conegudes treballen amb receptes molt antigues, nosaltres vam investigar durant un any i mig fins a aconseguir una recepta més actual, amb més matisos i que possibilités un producte més refinat”. Terrània ha crescut impulsada pel dinamisme que viu el sector, malgrat que juga en una lliga a banda. “Les marques que més han crescut són les que venen la ratafia més popular, una ampolla de les nostres val el doble”, assenyala, abans d’apuntar que el seu punt fort és el grau de fidelització que han assolit: “Qui ens compra, repeteix”.

Abastar més mercat

Xavier Codina, de Ratafia Russet, assenyala que la seva empresa ha de dir que no a algunes comandes perquè la capacitat de producció li impedeix donar més proveïment. No obstant això, eixamplar el mercat és un repte per als elaboradors de ratafia. La meta no és creuar fronteres, sinó donar-se a conèixer més enllà del cercle veïnal. “Es diu que el mercat de la ratafia és l’eix transversal i que, per sota, la ratafia no es coneix”, il·lustra Àlex Carmaniu.