_
_
_
_
_

La fugida a Barcelona de l’amenaçada gavina corsa

Aquesta au, considerada una de les més escasses del planeta, ha trobat al port de la capital catalana un refugi per reproduir-se

Carlos Garfella Palmer
Una de les cries de gavina corsa nascudes aquest any al port de Barcelona.
Una de les cries de gavina corsa nascudes aquest any al port de Barcelona.Generalitat

Per aire, com molts turistes, arriba la gavina d’Audouin (gavina corsa) a Barcelona. Encara que aquesta espècie, considerada una de les gavines més amenaçades del planeta, ho fa per una raó de pes: la supervivència. A contra corrent d'altres animals que s'escapen del territori hostil de les grans ciutats, la gavina corsa ha trobat el seu particular recés de pau al port de Barcelona, on s'ha assentat una important colònia des de fa dos anys. L'últim recompte de la Generalitat eleva la xifra a 582 parelles reproductores, un 8% més que el 2017.

Más información
Objectiu: que l’ós Goiat tingui por dels bestiars del Pirineu
Collserola té més del doble de senglars dels que el parc pot suportar

Està considerada una de les poques aus endèmiques del Mediterrani, ja que totes les seves zones de cria són en aquestes costes. De mida relativament gran (més que la gavina comuna), amb el bec de color vermell corall, negre i groc, aquesta au fa cada any a la primavera un viatge quilomètric al Mediterrani per reproduir-se, des de les costes de Mauritània i del Senegal, on hiverna. Rara, escassa i sobretot impredictible, a principis dels noranta va triar el Parc Natural del Delta de l’Ebre com el seu refugi perfecte. Només allà es va arribar a concentrar fins a un 70% de tota la població mundial, segons els experts.

A principis d'aquest segle, no obstant això, la gavina es va veure obligada a emprendre el seu particular èxode rural. “Als noranta, vam arribar a tenir 9.000 parelles només al delta de l’Ebre. Però llavors va començar a ser atacada per depredadors com la guineu. Aquesta és la raó principal de la seva particular diàspora a la ciutat”, explica Daniel Oro, investigador del CSIC i considerat un dels màxims experts d'aquesta espècie al món.

Després de la seva recuperació a finals de segle, els investigadors es van alarmar per la reiterada caiguda de l'au. La Generalitat va aprovar el Pla de recuperació de la gavina corsa el 2004, l'objectiu era que l'animal tornés a trobar un lloc segur per criar. El delta del Llobregat semblava el lloc adequat i, de fet, la gavina va arribar a tenir-hi una zona de nidificació. “Però sembla que ara ha optat pel port de Barcelona. Els animals són de vegades impredictibles i en el futur no sabem quin camí emprendrà”, afegeix Oro. Catalunya és, després de la Comunitat Valenciana, el territori que més població de gavines corses acull: durant el 2018 se n'han comptabilitzat 3.754 parelles.

Ricard Gutiérrez, tècnic del Departament de Fauna i Flora de la Generalitat, descriu les tres raons per les quals la gavina ha triat el port de Barcelona: tranquil·litat, ja que “la zona està tallada al pas”; aliment, perquè “s'aprofita de l'entrada dels vaixells pesquers”, i seguretat, atès que “no hi ha espècies depredadores a la zona, ni tan sols rates que puguin menjar-se els ous que ponguin”.

Els experts, no obstant això, alerten sobre la sostenibilitat a llarg termini de la colònia al port de Barcelona o al de Tarragona, on també cria. “El problema no està resolt. Quan una au migratòria es posa a criar en un lloc urbà, el debat és si aquest espai es pot definir com a zona de nidificació en no poder garantir que torni l'any que ve. Ara cal negociar amb els ports perquè no s'interfereixi a les zones susceptibles de cria, que molt probablement es repetiran els propers anys”, explica Gutiérrez. El 2016, de fet, l'arribada de la colònia va paralitzar les obres de la zona logística del port. Aquest any, expliquen fonts del port de Barcelona, ha obligat a parar-ne una altra al moll Adossat.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Carlos Garfella Palmer
Es redactor de la delegación de Barcelona desde 2016. Cubre temas ambientales, con un especial interés en el Mediterráneo y los Pirineos. Es graduado en Derecho por la Universidad de las Islas Baleares, Máster en Periodismo de EL PAÍS y actualmente cursa la carrera de Filosofía por la UNED. Ha colaborado para otros medios como IB3 y Ctxt.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_