_
_
_
_
_

La distensió amb Madrid obre esquerdes en l’independentisme

Els partits independentistes cada vegada tenen menys objectius compartits, més enllà de reivindicar un Estat propi

El president Quim Torra, durant l'ofrena floral a la tomba de Josep Irla.
El president Quim Torra, durant l'ofrena floral a la tomba de Josep Irla.Europa Press

La rebuda oferta dimecres passat als polítics independentistes presos, a la seva arribada a la presó de Lledoners (Barcelona) procedents d’Estremera (Madrid), no va ser el que s'esperava. Amb prou feines un miler de persones es van concentrar davant el centre penitenciari i la representant d'Esquerra Republicana va haver de suportar esbroncades d’una manifestació tan significativa. Els crits d’"Unitat!" dirigits a la correligionària d’Oriol Junqueras van deixar en evidència les tensions en el si del bloc secessionista, al qual només el poder de la Generalitat i la solidaritat amb els presos semblen ja cohesionar.

Más información
La Generalitat respon amb gestos de desglaç al trasllat dels presos
El Parlament aprova la moció que ratifica els “objectius polítics” del 9-N

La tan invocada unitat d'acció dels últims anys fa temps que es va esquerdar i l'etapa de distensió que ha obert l'arribada del govern de Pedro Sánchez sembla haver-la acabat de liquidar.

Els independentistes no han deixat de ser-ho de la nit al dia però cada vegada tenen menys objectius compartits, més enllà de reivindicar un Estat propi per a Catalunya en un termini no definit. I si els terminis per fer realitat aquesta reivindicació no són compartits, encara ho són menys els mètodes per aconseguir-la.

Torra espera de Sánchez “tarannà negociador”

Quan falten dos dies de la reunió entre el president de la Generalitat i el president del Govern, Torra va qüestionar ahir la voluntat de diàleg de Sánchez, i li va demanar un “tarannà negociador”. El president de la Generalitat va titllar de “mala notícia” l'anunci del Govern que impugnarà al Tribunal Constitucional la moció aprovada dijous passat pel Parlament per ratificar-se en els objectius de la resolució independentista del 9 de novembre del 2015, que ja va ser suspesa. “Davant quin Pedro Sánchez ens trobarem el dilluns? És realment el senyor Pedro Sánchez que vol iniciar un diàleg i negociació amb el Govern de Catalunya o estem encara amb el PSOE que va aprovar el 155?”, va dir en un acte, en el qual va assegurar que durant la reunió tractaran sobre “el dret a l'autodeterminació”.

En privat les diferències són abismals, fins i tot dins del neòfit govern de Quim Torra. Però en el discurs públic també apunten les estratègies discrepants. D'una banda hi ha el discurs dur del president Torra, l'expresident Carles Puigdemont i la dotzena de diputats més afins a ells dins del grup Junts per Catalunya, que van en línia amb el que defensen els anticapitalistes de la CUP i el gran motor de l'independentisme civil, avui delmat, que és l’Assemblea Nacional Catalana.

En un creixent pragmatisme s'han instal·lat Esquerra Republicana, el PDeCAT i l'altra gran associació independentista Òmnium Cultural. Les tensions entre tots dos mons són constants, si bé l'existència de nou líders empresonats manté a ratlla el nivell d'enfrontament.

Malgrat el nou marc polític alguns discursos romanen inamovibles. "Sense reconeixement del dret de Catalunya a l'autodeterminació no es podrà arreglar res", sosté la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, que només aprecia "maquillatge i canvi de tarannà" en el nou Govern. "El nostre projecte continua sent treballar per la independència i que no es facin passos en fals", sosté.

Aquest discurs contrasta especialment amb el d'Esquerra Republicana, la direcció de la qual és radicalment contrària a continuar per la via de la unilateralitat si això no pot tenir efectes reals. El problema d’ERC en aquests moments és que bona part de les seves bases no entenen un gir estratègic tan brusc i eviten que la direcció es pugui desmarcar clarament de les seves actuacions del passat. Es va veure en la conferència política del cap de setmana passat, quan les bases van impedir abandonar clarament la via unilateral, i s'han tornat a veure aquesta setmana al Parlament, amb la polèmica votació d'una moció de la CUP que reclamava mantenir els "objectius polítics" de la pseudoconsulta del 9 de novembre del 2014. Inicialment ERC no havia de votar aquesta resolució, però s’hi va acabar sumant. La votació acabarà, una altra vegada, al Tribunal Constitucional pel recurs que el Govern ha acordat presentar.

El debat de la moció va estar ple de retrets soterrats per més que tot l'independentisme se sumés a la iniciativa de la CUP. El diputat republicà Sergi Sabrià va recriminar als anticapitalistes que el text sonava a "una cosa molt antiga, que no permet avançar", un discurs que va contrastar amb el de Junts per Catalunya. El diputat Josep Costa, del nucli de confiança de l'expresident Carles Puigdemont va deixar clar a Pedro Sánchez que no tenen cap intenció de "passar pàgina".

La CUP, contra la reunió amb el president espanyol

Vidal Aragonés, diputat de la CUP, exigeix que el Parlament no oblidi l'esforç dels últims cinc anys. Amb la moció votada dijous passat, la CUP va buscar remarcar la sobirania del Parlament enfront del Tribunal Constitucional i demana que en 90 dies siguin aplicades, sense diàleg previ amb el Govern central, les lleis suspeses i en sis mesos activades les ja anul·lades a través d'iniciatives legislatives o decrets. La CUP considera que és l'única força fidel a l'1 d'octubre i que continua en aquesta via perquè no veu “una altra alternativa possible”. “No demanem que demà s'iniciï un procés constituent, però sí recuperar les lleis socials”, afirma Aragonés. La CUP no espera res de la reunió Sánchez-Torra: “No reconeixerà els presos polítics ni el dret d'autodeterminació. Per això no cal anar-hi. És una pèrdua de temps”.

Davant discursos tan dispars en el bloc independentista, afloren les veus que reclamen certa unitat d'acció, i més mentre hi hagi polítics empresonats. Òmnium Cultural, desmarcada de l'estratègia més frontista de l’ANC, encapçala aquesta via. “No tenim un full de ruta polític, però demanem als partits que evitin una batalla que no porta enlloc. Necessitem estratègies compartides i és evident que no n’hi ha”, lamenta el portaveu de l'entitat, Marcel Mauri.

La relació en l'independentisme també l'enverina el calendari electoral. La proximitat de les eleccions municipals i europees ha avivat la petició d'un sector del separatisme que demana celebrar unes primàries entre totes les formacions perquè hi hagi "candidatures republicanes" a tots els municipis de Catalunya. El cas més flagrant és el de Barcelona, en la qual el filòsof i tertulià Jordi Graupera abandera la proposta que no obstant això no ha acabat de quallar, sobretot per la negativa d’ERC. Entitats com l’ANC ja han començat a pressionar perquè es facin aquestes llistes conjuntes, cosa que incomoda molt Esquerra.

Així són les coses, les veus que demanen tornar a una senda del diàleg en la qual es puguin abordar les discrepàncies per lleres polítiques queden permanentment eclipsades per la gesticulació de l'executiu de Quim Torra. Marta Pascal, que intenta reconstruir un espai polític independentista dins de la legalitat entorn del partit que dirigeix, el PDeCAT és la principal exponent d'aquesta situació. Els diputats d'aquest partit dins de la coalició Junts per Catalunya van votar igualment la controvertida resolució, però Pascal posa èmfasi en un altre punt. "També votem una resolució amb els socialistes i els comuns que demanava diàleg; estem en un joc d'equilibris que hem d'anar construint".

Però el PDeCAT també viu la seva pròpia lluita interna. El proper dia 21 afronta una Assemblea que en teoria hauria de ser ideològica però que segurament acabarà convertint-se en un congrés en tota regla. Pascal va decidir obrir la possibilitat de canviar i ampliar la cúpula per intentar plantar cara i incloure els crítics a la seva gestió, que s'han congregat entorn de la figura de Puigdemont. Fia així a les bases l'última decisió sobre el seu futur i l'opció del partit entre la "via possibilista" i la que representa l'expresident.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_