Selecciona Edició
Connecta’t

Gairebé 4.000 avis de Barcelona esperen plaça en una residència

"S'ha desatès aquest servei i les dades són alarmants”, assegura l'Ajuntament

Gent gran en una residència de Sant Andreu.
Gent gran en una residència de Sant Andreu.

Gairebé 4.000 persones grans de Barcelona estan a casa seva a l'espera d'una plaça en una residència. I, tenint en compte l'envelliment de la població de la ciutat i la manca de places, la xifra seguirà creixent. És una de les revelacions més cridaneres d'un informe realitzat per l'Ajuntament que ve a ser un retret a la Generalitat, que té la competència, per la falta d'inversió en residències a la ciutat. L'estudi recorda que de les deu residències que el Govern es va comprometre a construir, només se n'han fet quatre. “És un informe perquè saltin les alarmes”, ha afirmat aquest divendres la tinent d'alcalde de Drets Socials, Laia Ortiz.

Ortiz va considerar que la inversió en residències públiques “ha sortit de les prioritats polítiques de la Generalitat i també del Govern espanyol, s'ha desatès aquest servei i s'han menyspreat dades que són alarmants”. La regidora ha apuntat que igual que l'Ajuntament retreu al Govern català la falta d'inversió en guarderies o en habitatge, es fixa ara en les residències, perquè la falta de places també “vulnera drets”, en aquest cas, “de la gent gran i els seus cuidadors”.

L’atenció a la gent gran a la ciutat

Persones de més de 65 anys: 349.433.

Places en residències: 13.000 (un 30% de gestió pública; la resta, concertades o privades).

Places per cada 100 persones grans: 1,5 (2,5 a Catalunya).

Residències promeses per la Generalitat: 10 i només 4 construïdes (genera un estalvi anual de 28 milions al Govern).

Gent gran de Barcelona que espera a casa plaça en residència: 3.942

Despesa municipal anual per atendre persones que haurien d'estar en una residència: 18 milions

A més de les gairebé 4.000 persones (3.942) que esperen plaça a casa hi ha altres 4.000 que ja estan en una residència, però també en una llista d'espera per canviar de centre.

La Generalitat avisa que la solució no és només “construir residències”

El secretari d'Assumptes Socials de la Generalitat, Francesc Iglesias, va respondre que les dades de l'estudi es basen en una programació "desfasada" i que l'actual, entre el 2015 i el 2018, rebaixa la creació de places a "una forquilla d'entre 1.115 i 2.000". Sobre les sis residències pendents apunta que en quatre casos els solars han tingut "afectacions urbanístiques" i en altres dos, l'Ajuntament ha d'impulsar la licitació de les obres. "Les necessitats de les persones grans no es resoldran construint residències", va alertar i va assegurar que la despesa en atenció domiciliària per part del Govern també ha augmentat de 14 a 25 milions. Sobre els avis als quals es destina una plaça en una altra localitat, Iglesias matisa que els ancians poden sol·licitar tres residències i que en alguns casos ho fan fora de Barcelona, en municipis on també tenen vincles.

L'informe municipal xifra el dèficit d'inversió de la Generalitat en residències públiques en 2.780 places i en 28 milions d'euros de despesa anual sobre els objectius que es va fixar a la programació 2008-2012. En canvi, assegura, a l'Ajuntament li suposa un sobrecost de 18 milions d'euros anuals: els que gasta sumant el servei d'atenció domiciliària (el SAD, 11 milions) i el d'atenció d'urgències a la vellesa (SAUV, 7).

La tinent d'alcalde ha retret, a més, que l'última planificació de la Generalitat no considera la ciutat de Barcelona com una zona independent: “La planificació ha oblidat la proximitat al domicili, que és importantíssima per a la gent gran i per als seus cuidadors”. I ha assegurat que s'està enviant “a l'altra punta de Catalunya a avis de Barcelona” i que a la ciutat arriben ancians d'altres municipis.

A Barcelona hi ha gairebé 350.000 persones de més de 65 anys, el 21,5% de la població, i les projeccions demogràfiques apunten a un augment, de manera que el 2030 el 8,3% de la població tindrà entre 75 i 79 anys. Enfront d'aquestes dades, i encara que el consistori és partidari que la gent gran “estigui a casa tant com pugui, l'oferta és insuficient i falla en les persones dependents, arribem tard”, ha afirmat Ortiz.

Actualment a la ciutat hi ha 13.051 places a residències. D'aquestes, només el 30% són completament públiques. La resta o són concertades o estan en centres privats que reben ajudes. I el 12% són completament de titularitat privada. Si es creuen les xifres de la gent gran i de les residències, resulta que la ràtio de cobertura de Barcelona (les places per cada 100 persones de més de 65 anys) és de l'1,5, molt per sota de la del global de Catalunya, que és del 2,5.

A la capital catalana, les llistes d'espera indiquen també que el dèficit de places va per barris. Així, els districtes que concentren més sol·licituds en relació a la seva població de gent gran són Horta-Guinardó, Sant Martí i Sants-Montjuïc.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ