_
_
_
_
_

Sánchez porta al Constitucional la moció del Parlament abans de rebre Torra

La ministra portaveu diferencia “l'itinerari jurídic” de la via política que Pedro Sánchez vol obrir amb la Generalitat

Nova foto de família del Govern de Pedro Sánchez.
Nova foto de família del Govern de Pedro Sánchez.JUAN MEDINA (REUTERS)

Mà estesa i reciprocitat. Aquesta és l'actitud amb la qual el president del Govern, Pedro Sánchez, planteja la reunió del proper dilluns a la Moncloa amb el cap de la Generalitat, Quim Torra. Aquesta oferta per dialogar i mirar de “normalitzar” la relació de l’Executiu central amb Catalunya passa al mateix temps per exigir el compliment estricte de la legalitat constitucional que, segons el Govern central, ha estat vulnerat per la moció aprovada pel Parlament català dijous passat. L’Executiu la impugnarà davant del Tribunal Constitucional.

La moció aprovada pels nacionalistes al Parlament, presentada originalment per la CUP, obre el camí per reprendre la via unilateral cap a la independència. El Govern espanyol va engegar immediatament el mecanisme d'impugnació davant del Tribunal Constitucional que comença per demanar un dictamen al Consell d’Estat, encara que no sigui vinculant. Aquests són els mateixos passos que va donar l'any passat el Govern de Mariano Rajoy per una moció de la mateixa naturalesa que considerava vàlid el referèndum il·legal de l'1 d'octubre per iniciar el camí cap a la secessió.

Más información
La Generalitat es felicita que en la reunió entre Sánchez i Torra “no hi haurà cap veto”
El Parlament aprova la moció que ratifica els “objectius polítics” del 9-N

Aquest moviment de l’Executiu es produeix dos dies abans de la reunió del president de el Govern, Pedro Sánchez, amb el cap de Govern català, Quim Torra, a la Moncloa, i en un clima que en els últims dies s'havia distingit per la distensió entre les dues parts.

Defensa del’Estatut.

“Aquesta impugnació la fem en defensa de la Constitució y de l’Estatut; la legalitat va per un camí i la política per un altre”, va sintetitzar la ministra portaveu, Isabel Celáa, en anunciar aquest recurs. El Govern al·lega que la iniciativa del Parlament no reconeix les institucions de l’Estat sinó que aspira a crear-ne de pròpies. Amb aquesta decisió, l’Executiu vol marcar la seva línia d'actuació: compatibilitzar la defensa de la legalitat amb la decisió d'intentar normalitzar les relacions amb Catalunya. Per això el Govern socialista espera la reunió de Sánchez i Torra “amb força, il·lusió i fermesa a l'espera de la reciprocitat de l'altre costat”, va sostenir la ministra portaveu.

No serà fàcil, però Pedro Sánchez ho intentarà a pesar que els esculls són considerables. A més, el seu Govern està sotmès a una estreta vigilància tant del PP com de Ciutadans, sense oblidar bona part dels dirigents territorials del PSOE, molt pendents d'aquesta reunió. D'entrada, el president català defensarà el dret d'autodeterminació. “Això no té recorregut”, va resoldre per endavant la ministra portaveu.

La Generalitat va lamentar el recurs de Govern, però va evitar la sortida de to en la crítica, amb la intenció de no enrarir la trobada a la Moncloa del proper dilluns. “No és una bona notícia tres dies abans de la reunió”, van assegurar fonts de la presidència catalana. El Govern de Torra segueix defensant “la sobirania” del Parlament per plantejar tot tipus de debats, encara que com en el cas de la moció impulsada per la CUP, els lletrats de la Cambra advertissin de la il·legalitat que s'estava cometent i dels avisos previs que havia realitzat el Tribunal Constitucional.

La consellera de la Presidència i portaveu del Govern català, Elsa Artadi, va voler restar transcendència a la moció aprovada, que planteja la possibilitat de dur a terme les actuacions necessàries previstes per “aconseguir i culminar democràticament la independència”. La moció reitera els “objectius polítics” de la resolució aprovada el 9 de novembre del 2015 pel Parlament i anul·lada pocs dies després pel Constitucional, en el que va ser l'inici del procés independentista. Junts per Catalunya, Esquerra i la CUP van pactar un text en el qual es diu que els objectius d'aquella declaració es van veure legitimats per les eleccions del 27 de setembre del 2015 i del passat 21 de desembre, en les quals les formacions secessionistes van aconseguir la majoria absoluta, així com per la celebració del referèndum de l'1 d'octubre.

Mètodes i objectius

La interpretació que va fer divendres la Generalitat és que la doctrina del Constitucional considera que són impugnables els mètodes per aconseguir la independència, però no així els objectius, que és el que es recull en la moció. En aquesta estratègia de no avivar el foc abans de la reunió del proper dilluns, Artadi va recordar també que Junts per Catalunya, Esquerra i els comuns van recolzar en el mateix ple del Parlament una altra moció impulsada pel PSC en la qual es reclama al president de la Generalitat que constitueixi una mesa de diàleg que es reuneixi cada mes per analitzar l'encaix polític de Catalunya a l’Estat.

Malgrat aquesta bona disposició i en sintonia amb el Govern, el PSC ja va presentar dimarts passat recurs d'empara davant del Constitucional contra la decisió de la Mesa del Parlament d'incloure en l'ordre del dia la moció de la CUP que finalment va ser aprovada. Els diputats del PSC i de Ciutadans no van participar en aquella votació.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_