Selecciona Edició
Connecta’t

El Govern frena noves inversions i ajudes per complir amb el dèficit

La Generalitat adverteix els seus departaments d'“un risc elevat” d'incomplir els objectius fixats

El ple d'aquest dijous.
El ple d'aquest dijous.

Les conselleries de la Generalitat s'hauran d'estrènyer el cinturó un any més. El Departament de Vicepresidència, Economia i Hisenda ha enviat una comunicació a tots departaments en què els prohibeix convocar noves línies de subvencions, iniciar inversions, encarregar estudis tècnics no planificats o serveis al Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI). Aquestes mesures, que s'aplicaran “immediatament”, obeeixen al “risc elevat d'incompliment de l'objectiu de dèficit” i de la “regla de despesa” per aquest any perquè “l'evolució de les despeses” està sent “molt superior a la prevista”.

El document, al qual ha tingut accés EL PAÍS, va ser enviat als departaments de la Generalitat pel secretari general de la conselleria, Albert Castellanos, el 29 de juny. La nota posa èmfasi en la necessitat de complir amb l'objectiu de dèficit, del 0,4% del producte interior brut (PIB), fixat pel Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF). L'any passat la Generalitat va complir per primera vegada des del començament de la crisi amb l'objectiu establert en tancar l'exercici amb un desfasament del 0,58%.

Fonts del departament que dirigeix Pere Aragonès asseguren que el document en realitat recorda els principis de la pròrroga pressupostària. Aquestes fonts afirmen que la conselleria vol consolidar la situació d'estabilitat de l'any passat. I, tot i que consideren que la regla de despesa és molt estricta —només deixa que creixi un 2,4%—, el propòsit és complir-la. A més, recorden que la despesa aquest any és superior perquè durant el primer tram del 2017 els departaments estaven pendents de l'aprovació dels Pressupostos.

La comunicació recorda que, malgrat complir amb l'objectiu, la Generalitat ha hagut d'elaborar un Pla Econòmic i Financer (PEF) —pendent d'aprovació— en sobrepassar la regla de despesa. I aquest any, adverteix, aquesta situació es pot tornar a repetir. Amb un agreujant: hi ha “un risc elevat” d'incomplir l'objectiu de dèficit. La Generalitat adverteix que això comportaria “una sèrie de conseqüències negatives”, des de “mesures correctives fins a mesures de compliment forçós”.

Mesures adoptades

Vicepresidència també es mostra preocupada per la “imatge de solvència de Catalunya” davant dels agents financers en cas d'incompliment. Això es deu fonamentalment al fet que una eventual desviació no estaria coberta pel Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA), cosa que tindria “conseqüències directes” en els terminis de pagament.

Per evitar que es materialitzi el “desviament” de les despeses i l'adopció de “mesures coercitives”, la conselleria insta els departaments a emprendre accions. En concret, les conselleries no podran convocar noves línies de subvencions ni ampliar les ajudes en marxa; no es podran iniciar noves inversions, tot i que aquestes estiguin planificades al PEF; tampoc s'encarregaran estudis tècnics o projectes d'obres no programats; no s'iniciaran noves actuacions i no s'encomanaran nous contractes de serveis al CTTI. Vicepresidència tampoc autoritza modificacions pressupostàries si no és per “qüestions d'urgència i necessitat”.

El document afegeix que totes aquestes mesures s'hauran d'aplicar “immediatament” i seguiran vigents fins que “desaparegui el risc d'incompliment dels objectius fiscals”. El text lamenta que les “bones perspectives” econòmiques no es traslladin immediatament a les finances catalanes. En cobrar amb bestretes, fins a la liquidació del model al cap de dos anys la Generalitat no pot recollir els guanys o les pèrdues de recaptació respecte al previst.

Negociació “immediata” amb Hisenda

En el document, Castellanos anuncia que Vicepresidència iniciarà “de forma immediata” negociacions amb el Ministeri d'Hisenda per abordar els “incompliments d'acords” —finançament de Mossos o disposició addicional tercera— o la revisió dels objectius fiscals, que han de servir per incrementar els ingressos de la Generalitat. En total, el conseller Pere Aragonès ha xifrat en 6.000 milions d'euros el deute que li ha d'abonar el Govern central. “La sobirania econòmica d'aquest Govern implica necessàriament la millora del nostre finançament i, alhora, la garantia d'unes finances equilibrades i sostenibles”, conclou la comunicació.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >