Selecciona Edició
Connecta’t

La facturació dels hotels de Barcelona cau un 7,2% el 2018

El Gremi d'Hotels de Barcelona alerta de la pèrdua del turisme de qualitat i de negocis i en responsabilitza l'Ajuntament

El president del Gremi d'Hotels de Barcelona, Jordi Clos.
El president del Gremi d'Hotels de Barcelona, Jordi Clos. Europa Press

Els hotelers de Barcelona afronten aquest estiu fent un crit d'alerta davant de la pèrdua d'embranzida del seu negoci aquests últims mesos. Entre el gener i el juny del 2018 l'ocupació mitjana va ser d'un 78,8%, tres punts menys respecte al mateix període de l'any passat; el preu mitjà es va reduir un 4,3%, fins als 132,75 euros, i la facturació va caure un 7,2%, segons les dades presentades aquest dijous pel president del Gremi d'Hotels de Barcelona, Jordi Clos. Tot i que encara hi ha una certa ressaca de la tensió política de l'últim trimestre de l'any passat en el sector turístic, com ha reconegut el president, els hotelers identifiquen la causa d'aquesta caiguda amb una falta de polítiques actives de l'Ajuntament contra l'oferta il·legal a Barcelona –apartaments turístics, llauners, top manta...– que, segons Clos, perjudiquen la imatge de la ciutat i espanten el turisme de qualitat i de negocis.

Les dades presentades pel Gremi provenen dels 400 hotels i dels 50 edificis d'apartaments turístics que representa l'entitat. Clos ha destacat que la caiguda de la facturació ha afectat especialment el segment dels hotels de luxe, que han facturat un 10% menys el primer semestre del 2018 en comparació del mateix període de l'any anterior. En el conjunt del 2017 va baixar un 16%. El Gremi d'Hotels de Barcelona preveu una ocupació mitjana del 80% al juliol i l'agost, la qual cosa suposa una reducció de cinc punts respecte a l'estiu del 2017.

"El més preocupant és que és un símptoma que està baixant el turisme que ens interessa, el turisme de qualitat", ha avisat el president. Clos ha diferenciat entre turisme de negocis i turisme d'oci. El representant dels hotelers ha recordat que aquests dos segments estaven equilibrats durant els anys anteriors: la meitat dels visitants venien per motius laborals, i l'altra meitat, per oci. El 2016 el percentatge del turisme de negocis va baixar fins al 36%, i el 2017 va tornar a baixar fins al 30,6%. "El sector dels negocis és el que aporta més diners i estabilitat, i després de molts anys de feina vam aconseguir ser els primers en el rànquing ICA de ciutats de congressos", ha dit Clos, que ha alertat que aquesta posició està en perill.

Barcelona tanca 2.355 pisos turístics il·legals en dos anys

L'Ajuntament de Barcelona ha fet balanç aquest dijous del pla de xoc contra els pisos turístics il·legals, que va engegar el juliol del 2016. Des de llavors, el Consistori ha ordenat el tancament de 4.148 pisos turístics sense llicència, dels quals ha aconseguit que 2.355 pisos tanquin i no tornin a operar il·legalment. D'aquests, 2.129 pisos han tancat voluntàriament i 226 han estat precintats. Els 1.793 restants, ha explicat la tinent d'alcalde Janet Sanz, han rebut l'ordre de cessament però no han tancat voluntàriament, i es troben en un procés de recursos i al·legacions que pot durar entre quatre mesos i un any i que eventualment finalitza amb precintant la residència.

En dos anys s'han imposat 5.503 sancions –la mínima és de 60.000 euros, que es rebaixa un 50% si es paga el primer mes–. Entre els infractors, el 30% són persones físiques o particulars, i el 70% restant són persones jurídiques. L'Ajuntament ha obert 170 procediments disciplinaris a 11 multiinfractors que gestionen 86 habitatges. 

Sanz ha destacat que, després de reforçar la inspecció i d'engegar el pla de xoc, s'ha eliminat la sensació que "hi havia barra lliure" dels anys anteriors. "Ara ja no surt gratis tenir un pis turístic il·legal", ha destacat, i ha assegurat que, "pel que fa a les ofertes il·legals, estem cada vegada més a prop de posar-les a zero", especialment després d'aconseguir que Airbnb col·laborés i retirés les ofertes il·legals. 

El proper objectiu, segons Sanz, és "posar fi al sistema de llicències vitalícies que permeten a uns quants tenir el negoci del segle pagant només una vegada". Al seu torn, Sanz ha respost al Gremi d'Hotels i ha demanat que comparteixi els esforços de l'Administració. "Quan defensem els barris i els veïns també estem defensant el turisme, perquè el dia que Barcelona deixi de ser Barcelona la gent no ens visitarà", ha conclòs.

Entre els factors que expliquen aquesta caiguda, Clos ha reconegut que el trasllat de la seu social de gairebé 4.000 empreses durant la crisi política per la declaració de la independència de Catalunya és una de les causes, atès que les companyies ja no fan els seus consells d'administració a la ciutat, durant els quals s'ocupaven milers d'habitacions. Tot i així, el president dels hotelers ha identificat més factors, i ha posat èmfasi en la necessitat que "l'Ajuntament tingui el convenciment que el turisme és important per a la ciutat". Entre altres coses, Clos ha lamentat que el pressupost de Turisme de Barcelona, entitat que, mitjançant el Barcelona Convention Bureau, treballa per atreure congressos a la ciutat, hagi caigut dels sis milions d'euros als 4,5 milions. "Un exemple molt fàcil: fa poc Turisme de Barcelona va negar el pressupost per atreure un congrés al president de les associacions LGTBI", ha revelat.

En el terreny del turisme d'oci, Clos ha assegurat que la caiguda del turisme de qualitat s'explica per la "falta d'ordre" en l'oferta il·legal a la ciutat. "La borsa d'apartaments il·legals, que no paguen impostos ni taxa turística, destrueix els preus, atreu turisme de mala qualitat i crea malestar entre els veïns. Si va ser possible una moratòria en la construcció de nous hotels, per què no es pot anar més ràpid contra els pisos turístics il·legals?", ha preguntat en referència a la política municipal.

Aquesta no ha estat l'única referència al govern de l'alcaldessa Ada Colau. Clos ha responsabilitzat l'Ajuntament de la pèrdua d'imatge. "Com podem atreure turisme de qualitat amb el descampat dels top manta a la Barceloneta, els botellons que es formen perquè les terrasses han de tancar, i el circ de la platja?", ha etzibat en referència a la venda il·legal de refrescos i altres productes a les platges barcelonines. Clos ha afirmat que l'objectiu hauria de ser assimilar-se a zones de turisme de luxe com Montecarlo i Niça.

Clos s'ha referit també al nou decret de turisme que la Generalitat preveu aprovar aquesta legislatura, que es preveu regular les llars compartides, una cosa que ha considerat que serà encara més difícil de regular. També ha recordat que Barcelona s'ha beneficiat en els últims anys d'un "turisme prestat" d'altres països en declivi, i que ara ciutats com Lisboa o París s'estan recuperant.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ