Selecciona Edició
Connecta’t

Borrell ordena a totes les ambaixades respondre a les “floretes” independentistes contra Espanya

El ministre d'Exteriors nega que sigui el responsable d'afers catalans del Govern

El ministre d'Afers Exteriors, Josep Borrell, abans de comparèixer davant la comissió del Congrés.
El ministre d'Afers Exteriors, Josep Borrell, abans de comparèixer davant la comissió del Congrés. EFE

L'assumpte era la primera exposició, genèrica, del nou ministre d'Afers Exteriors, Josep Borrell, davant de la comissió corresponent del Congrés dels Diputats, sobre les noves prioritats en política internacional del Govern de Pedro Sánchez. Però la cita s'ha convertit en una estranya topada dels portaveus dels partits independentistes catalans, el PDeCAT i ERC, amb el perfil combatiu de Borrell davant del separatisme. Han estat més nombroses les provocacions i increpacions dels diputats nacionalistes que no pas les rèpliques de Borrell, que ha anunciat la seva pretensió d'embridar el seu tarannà però que no ha dubtat a l'hora d'afirmar que un dels seus objectius serà combatre la imatge d'una Espanya negra, antidemocràtica o regressiva. El ministre ha revelat que ha enviat a totes les ambaixades la recent intervenció de l'ambaixador a Washington, Pedro Morenés, en la seva rèplica a un discurs del president de la Generalitat, Quim Torra, perquè la facin servir si es veuen en una situació semblant en la qual observin atacs falsos i "floretes" contra Espanya.

"No soc el ministre d'afers catalans", ha emfatitzat Borrell en la seva primera rèplica davant la comissió, després de comprovar com els portaveus del PDeCAT, Jordi Xuclà, i d'ERC, Joan Tardà, han utilitzat el fòrum per arremetre contra posicions anteriors del ministre, sobretot en l'última campanya electoral, en les quals es va convertir en un altaveu davant de l'independentisme. També ha expressat a diputats d'altres partits presents que estava mostrant un to més diplomàtic propi del seu nou càrrec per no entrar en els atacs directes, però ho ha acabat fent, és clar.

Tardà l'ha increpat primer preguntant-li per com anaven les seves "tasques de desinfecció de Catalunya" i per si ara, des del Ministeri, té i pensa fer servir aquest instrument en aquesta missió. Borrell havia descrit, en un acte públic a Catalunya al gener, que per solucionar la situació de divisió en aquesta regió caldria desinfectar les ferides abans de cosir-les. Tardà també l'ha qualificat de "mala persona" per "mofar-se de l'arquitectura mental i física" del dirigent d'ERC Oriol Junqueras. I li ha promès que no oblidarà mai aquestes intervencions. Xuclà l'ha titllat directament d'"activista de Societat Civil Catalana" i li ha demanat la destitució precisament de l'ambaixador espanyol, Pedro Morenés, que es va enfrontar al discurs separatista de Torra a Washington.

Borrell, abans d'entrar en la comissió, ja ha anticipat la seva visió crítica sobre com s'ha comportat el nacionalisme a Catalunya aquests anys. "No em puc creure que a Espanya hi hagi qui vulgui aixecar fronteres però està passant", ha dit Borrell. I després ha afegit la seva intenció de "fer front a l'independentisme" i a qualsevol intent de ressuscitar la llegenda negra d'una Espanya acusada d'"antidemocràtica" i de "residus franquistes" pel nacionalisme. El ministre no ha expressat cap dubte sobre el fet que el president de la Generalitat pugui acudir dilluns, 9 de juliol, a entrevistar-se a la Moncloa amb el president del Govern central, Pedro Sánchez, i "parlar i parlar" sobre qualsevol assumpte, fins i tot les seves pretensions sobre l'autodeterminació de Catalunya, però ha precisat: "Una cosa és que el president Torra parli d'un referèndum i una altra és acceptar-lo".

Borrell ha escoltat totes les intervencions dels altres parlamentaris, n'ha pres nota, i ha esperat al final per replicar en conjunt a tothom, però el duel dialèctic amb els nacionalistes no s'ha pogut produir perquè els portaveus d'aquests partits no l'han esperat. Han marxat de la sala i després se n'han anat a una altra comissió, en aquest cas de la ministra de Política Territorial, Meritxell Batet. Però el titular d'Exteriors no s'ha pogut privar de llançar els seus dards i respostes, amb veu controlada, però amb estirabots de fons. Ha estat quan ha demanat elevar el nivell però també quan ha defensat amb contundència les actuacions recents de diversos representants de la diplomàcia espanyola a l'estranger per rebatre tesis independentistes que entén totalment falses.

El cas més recent s'ha produït a Stuttgart durant un acte institucional per commemorar el 30è aniversari dels anomenats Quatre Motors d'Europa, una entitat que agrupa quatre regions europees: Baden Württemberg, Llombardia i Auvergne-Rhône-Alps i Catalunya. En aquest acte un escriptor austríac, Robert Menasse, ha definit Espanya com un Estat nació que va fer servir les armes davant de Catalunya, i on el vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès, també present a l'acte, va exigir diàleg al Govern central i que respectés la "voluntat democràtica de la gent", segons va publicar dimarts el digital ElNacional.cat. El cònsol espanyol, Carlos Medina, que era a la sala, va demanar intervenir fins a tres vegades i se li va negar la paraula. Tardà ha qüestionat aquesta actuació a Borrell.

El ministre d'Exteriors ha recollit aquesta crítica per assegurar que el cònsol espanyol "no va boicotejar res, simplement va demanar intervenir, no li van donar aquesta opció, va guardar les formes en tot moment i no va intervenir". Borrell s'ha entestat llavors a desmentir la idea de la "diplomàcia tenebrosa" espanyola que Torra va denunciar a Washington i que molts mitjans internacionals van recollir en els pitjors moments del procés independentista. El ministre ha lamentat que els separatistes etzibin desqualificacions, però sobretot el que ha intentat ha estat desplegar un inequívoc suport oficial a l'actuació d'aquest cònsol, de l'ambaixador Morenés i d'altres en el futur.

"L'ambaixador Morenés a Washington va fer el que havia de fer i va dir el que havia de dir i estava especialment autoritzat per fer-ho", ha recalcat Borrell. El titular d'Exteriors ha argumentat en defensa de Morenés que "cap ambaixador de cap país restaria impassible a l'atac ferotge que es va fer a les institucions d'aquest país". I ha anunciat que des del Ministeri d'Exteriors s'ha comunicat a tots els ambaixadors d'Espanya (128) la intervenció íntegra de Morenés davant de Torra perquè "quan estiguin en una situació semblant actuïn de la mateixa manera". En aquest moment Borrell ha rebut aplaudiments parlamentaris des de la bancada del PP.

El ministre Borrell ha reblat, en aquesta línia, el suport a Morenés com a ambaixador d'Espanya "davant del munt de floretes que hem sentit massa vegades", ha valorat que s'aixequés "educadament" per desmentir les dades falses sobre la democràcia espanyola exposades per Torra i que no es corresponen amb les classificacions internacionals, i ha sentenciat: "Va passar el que havia de passar i si torna a passar, tornarà a passar". I ha encomanat a tot el cos diplomàtic sota el seu comandament la tasca de "defensar el bon nom d'Espanya al món".

Altres diputats, sobretot el portaveu de Ciutadans, Fernando Maura, i el del PP, Jordi Roca, l'han interrogat sobre els seus plans sobre el Diplocat, el pretès servei exterior català i les anomenades ambaixades catalanes a l'exterior tancades per l'aplicació de l'article 155 de la Constitució i que la nova Generalitat pretén reobrir. Borrell ha argumentat que el Diplocat és una institució de dret privat, no una entitat pública sotmesa a control directe de les administracions. I ha explicat que la Generalitat pot legalment obrir oficines comercials, com altres autonomies, però no ambaixades polítiques. Borrell ha aclarit que ja s'ha sol·licitat a les autoritats catalanes afectades que expliquin les seves intencions però que això encara no s'ha produït. "Verificarem que les actituds de qualsevol organització no perjudiquin el bon nom de les institucions espanyoles", ha afirmat, i ha avisat que tant ell com el Ministeri i els diplomàtics espanyols sortiran "al pas de qualsevol atac injustificat el faci qui el faci".

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >