_
_
_
_
_

L’Organització Nacional de Trasplantaments investiga la donació d’un fetge a Abidal

La jutgessa arxiva la suposada compra il·legal de l'òrgan després de la negativa de França a col·laborar

Mestre, Abidal i Segura, en la presentació del secretari tècnic.
Mestre, Abidal i Segura, en la presentació del secretari tècnic.LLUIS GENE (AFP)

L'Organització Nacional de Trasplantaments (ONT) i l'Hospital Clínic han obert una investigació interna sobre la donació d'un fetge a l'exjugador del Barça Éric Abidal, el 2012. La donació, asseguren, estava "d'acord amb la legislació vigent i els protocols clínics habituals" en donants vius. Unes trucades intervingudes per la Guàrdia Civil a l'expresident del Barça Sandro Rosell apuntaven a la possible compra il·legal de l'òrgan.

El jutjat d'instrucció número 28 de Barcelona va arxivar a l'abril la causa oberta per una possible compra il·legal d'un fetge per a Abidal. En tres trucades, revelades per El Confidencial, es posava en dubte que el donant fos el cosí d'Abidal, com va dir el jugador, i s'assegurava que s'havia comprat l'òrgan.

El jutjat va rebre llavors el cas per part de l'Audiència Nacional, que es va inhibir, i va enviar una comissió rogatòria a França per contrastar si el donant havia cobrat o no i les circumstàncies del procés. Les autoritats franceses van assegurar que el tipus penal no es corresponia amb el d'Espanya, i després de rebre aquesta informació, el jutjat va arxivar el tema sense fer més diligències, segons fonts judicials consultades per EL PAÍS.

Fa un any que el jutjat tenia sobre la taula els indicis sobre la presumpta compra irregular, segons fonts policials. Fins al moment, les diligències que havia dut a terme la Guàrdia Civil consistien a comprovar la identitat del donant del fetge i informar-ne el jutge. En les converses, Rosell parla amb algú que es diu Juanjo, que critica el comportament d'Abidal cap a la Junta, i es queixa: "És que va contra nosaltres, a aquest tio li vam comprar un fetge il·legal". Rossell assenteix, i l'interlocutor afegeix: "I vam vendre que era el del cosí. Que era del cosí!". I Rosell li acaba donant la raó: "Sí, sí, sí". En total, són tres les trucades que apunten al presumpte frau.

La defensa de Rosell assegura que fins al moment “no té coneixement dels fets”. “Ni de si són certs, ni quin jutjat ho instrueix, ni per què no se'n té coneixement un any després”, segons un comunicat enviat als mitjans. I assenyalen que resulta “del tot estrany pensar que es pugui comprar un fetge il·legal i trasplantar-lo en un hospital públic”.

Encara que es va arxivar, la causa sobre el trasplantament d'Abidal, que es va fer el 2012, assenyala Sandro Rosell, el mateix Abidal, l'entorn de l'expresident del FC Barcelona i el club en si mateix. Josep Maria Bartomeu, actual president de l'entitat, exmembre de la junta directiva de Rosell i el seu successor en el càrrec, apareix citat en les converses interceptades per la Guàrdia Civil. A més, la persona que figura en les converses intervingudes seria Juanjo Castillo, un altre treballador del club.

Es tracta de converses que efectivament es van produir, segons ha pogut contrastar aquest diari, xerrades pujades de to i en les quals es fa referència al malestar que hi va haver a l'entorn de Rosell després que Abidal acusés el club no només de no haver-li volgut renovar el contracte una vegada recuperat de l'operació, sinó també de no haver-li pagat durant el temps que va estar de baixa. No obstant això, les fonts consultades neguen saber exactament com es va gestionar aquell trasplantament el 2012 ni quin paper hi van jugar els serveis mèdics de l'entitat. Les acusacions del jugador, d'altra banda, es van matisar mesos després. “Totes dues parts confirmen que el club ha complert degudament amb els compromisos contractuals que mantenia signats amb el jugador francès”, explicava un comunicat oficial del Barça en una rèplica que va ser consensuada amb el jugador.

Tot això va passar l'any 2013, mesos després que el jugador deixés el club. Abidal va donar suport a l'expresident Joan Laporta en l'últim procés electoral, l'any 2015, presentat com el futur secretari tècnic, però les eleccions les va guanyar Josep Maria Bartomeu. Curiosament, aquest mes de juny l'exfutbolista es va incorporar a l'entitat com a nou secretari tècnic, el càrrec al qual ja va voler optar fa tres anys. Així doncs, a l'espera que el FC Barcelona ofereixi la seva versió dels fets en un comunicat oficial, fonts de l'entitat s'afanyen a negar que no hi va haver cap irregularitat relacionada amb la intervenció quirúrgica del jugador. Tres anys després de l'operació, la parella d'Abidal va tuitejar una imatge amb el donant d'Abidal i el seu fill.

Permisos "en regla"

Tant l'Hospital Clínic, on es va fer la intervenció, com el Departament de Salut han insistit que tota la documentació requerida per a un trasplantament hepàtic de donant viu estava en ordre. “Tots els permisos estaven en regla”, han dit fonts de Salut.

La donació d'òrgans de vius és un procés complex i l'ONT ha posat en relleu que hi ha controls a tres nivells (un equip mèdic independent del de trasplantaments, el comitè d'ètica de l'hospital i un jutge) per garantir l'altruisme i la voluntarietat en les donacions. Per començar, els metges s'encarreguen d'identificar el grau de parentiu o vincle emocional entre el donant i el receptor (a través de documents d'identitat, justificants de vincle familiar, etc.) i explicar-los a tots dos els requisits normatius per dur a terme el trasplantament.

Un equip mèdic especialitzat s'encarrega també de sotmetre el donant a una avaluació mèdica per determinar el risc biològic de la intervenció. A més, els sanitaris faran una valoració ètica i social per valorar l'impacte econòmic de la donació (les baixes laborals o les pèrdues econòmiques) i constatar, en última instància, que es tracta d'una donació altruista, tal com marca la normativa de trasplantaments. Així, el donant haurà de respondre a qüestions com ara  per què vol fer la donació, quina és la seva situació econòmica, laboral i familiar o si coneix les conseqüències i els riscos de la donació.

Cada cas passa pel Comitè d'Ètica del centre hospitalari que ha d'emetre una resolució positiva o negativa sobre la donació. Una vegada l'equip mèdic comprova que la decisió de donar s'ha pres sense cap tipus de coacció i lliurement, el donant signa un consentiment informat. Aquest document s'haurà ratificar de forma expressa pel donant en un jutjat. Allà, el donant ha de confirmar el seu consentiment “de forma expressa, lliure, conscient i desinteressada” davant del jutge i en presència de l'especialista que signa el certificat de salut del donant, el responsable del trasplantament i qui autoritza l'extracció al centre hospitalari. El jutge és qui expedeix, amb la signatura del donant, el document de cessió de l'òrgan, però el trasplantament no es pot fer fins a 24 hores després de la ratificació al jutjat per si el donant decideix revocar el consentiment.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_