Selecciona Edició
Connecta’t

La Inspecció de Treball reclama a Deliveroo 1,3 milions d’euros pels falsos autònoms a Barcelona

L'Administració obliga l'empresa a pagar les quotes dels repartidors a la Seguretat Social perquè considera que són empleats

Un repartidor de Deliveroo, durant un servei amb bicicleta a Madrid.
Un repartidor de Deliveroo, durant un servei amb bicicleta a Madrid. REUTERS

La Inspecció de Treball segueix escrutant Deliveroo i el seu model laboral. Després dels expedients de València i Madrid, ara és a Barcelona, on li han obert una acta arran dels seus repartidors —els anomenats riders, que solen repartir amb bicicleta—, que l'empresa considera autònoms i els inspectors, falsos autònoms, i que, per tant, haurien de cotitzar com a empleats. Així, obliga a donar d'alta d'ofici centenars de treballadors i li imposa un recàrrec en les quotes a la Seguretat Social del 20%, la qual cosa comporta exigir a la companyia el pagament d'1,31 milions d'euros per contractes de prop d'un any i mig. L'empresa té 15 dies per presentar al·legacions. 

Segons l'informe de la Inspecció de Treball, al qual ha tingut accés EL PAÍS, després d'analitzar detalladament com treballa l'empresa a Barcelona, què exigeix als repartidors i com els organitza els torns de treball o les retribucions, es conclou que Deliveroo manté amb els treballadors "relacions laborals ordinàries i no d'activitats per compte propi i, per tant, el seu enquadrament i cotització s'han de fer al règim general de la Seguretat Social i no al règim especial de treballadors autònoms".

Les quotes reclamades a Barcelona són per treballs realitzats per diversos grups de repartidors entre l'agost del 2015 i el desembre del 2017. Hi ha mesos en què es reconeixen fins a 262 treballadors i se'ls dona d'alta a la Seguretat Social. Així, els imports es van sumant: l'agost del 2015 reclamen 256 euros a l'empresa, que passen a ser 72.705 euros mensuals a compte de quotes i recàrrecs endarrerits de maig del 2017. El desembre del 2017, l'últim mes al qual fa referència l'expedient, li reclamen 11.096 euros pels treballadors d'aquell mes. En total, la factura que li passa la Seguretat Social a compte del treball de la inspecció és d'1.317.675,71 euros, entre quotes i recàrrecs per no haver pagat.

Adrián Todolí, professor i investigador en Dret del Treball a la Universitat de València, que explica la decisió de la inspecció contra Deliveroo al seu blog, assenyala que la novetat d'aquesta acta respecte a les imposades fa mesos a València o Madrid (a part de la quantitat, molt elevada aquesta vegada) és que nega a l'empresa l'argument que les sancions eren per la seva manera de treballar fa anys, i no pels contractes més recents. "L'empresa sempre que ha rebut algun revés administratiu o judicial, ha al·legat que aquest era un model passat, basat en un contracte amb els riders que ja no estava vigent a l'empresa i que, per tant, aquests revessos no afectaven l'empresa, que tenia vigent un nou model i un nou contracte amb els riders. La principal novetat del nou contracte que tenia Deliveroo amb els seus riders és que els reconeixia la qualitat de TRADE", és a dir, autònoms depenents. No obstant això, aquesta fórmula tampoc satisfà la Inspecció de Treball, que insisteix que són treballadors del règim ordinari.

Contractes de proveïdors de serveis

La revisió de la situació dels pagaments a la Seguretat Social es fa per ordre de la Prefectura de la Inspecció de Treball i Seguretat Social de Barcelona. L'empresa Deliveroo, oficialment anomenada Roofood LDT, no té cap repartidor contractat com a treballador, ja que els considera "proveïdors de serveis". Segons la documentació aportada per l'empresa, tenen un contracte d'"arrendament de serveis" que especifica que "actuarà en tot moment com a contractista independent i no es considerarà ni es presentarà com a agent, empleat o soci de l'empresa”.

Entre els contractes, hi ha hagut diverses modalitats que han canviat amb els anys. En el que van començar a utilitzar l'agost del 2016, de forma general s'indica que “durant el període de vigència d'aquest contracte l'empresa abonarà al proveïdor la quantitat bruta d'X euros per cada lliurament efectivament realitzat”. I aquesta X s'emplena amb quantitats diferents segons si el repartiment es fa amb bicicleta o amb moto. L'empresa indica que el repartidor "farà una oferta de serveis en la qual es determinaran els dies i les franges de temps en què l'empresa li pot sol·licitar repartiments". La sol·licitud de repartiments per part de l'empresa es farà a través d'una aplicació de mòbil. Una vegada sol·licitat un servei, el proveïdor podrà acceptar-lo o rebutjar-lo. Si no respon en tres minuts s'entén que el rebutja. Sobre el material per treballar, l'empresa assenyala que "el proveïdor" farà servir les seves pròpies eines. És a dir, que posa la bici o la moto, el mòbil i la connexió de dades.

A partir del juliol del 2017, no obstant això, van canviar el contracte. L'empresa ofereix dues modalitats: com a treballadors econòmicament depenents (TRADE) o bé com a no TRADE. En tots dos casos, es tracta d'un tipus d'acord per a autònoms. La diferència és que en el primer es reconeix que el 75% dels ingressos arriben d'una sola empresa que reclama els seus serveis. En aquests contractes s'hi afegeixen més detalls: poden treballar per a altres empreses, són responsables de la càrrega que porten i s'han de donar d'alta com a autònoms.

"En relació amb aquest últim requisit, cal destacar la següent informació estadística respecte dels repartidors que han prestat serveis a Barcelona afectats en aquestes actuacions: el 70% dels repartidors es van donar d'alta al Règim Especial de Treballadors Autònoms en l'inici de la prestació dels serveis de repartiment per Deliveroo", apunta la Inspeccio de Treball.

Els treballadors afectats, segons va assegurar a finals de juny Eldiario.es, van començar fa més de dues setmanes a rebre missatges al mòbil en què se'ls informava de la seva alta a la Seguretat Social a Roofoods. Aquests missatges són, sens dubte, conseqüència de l'acta de liquidació imposada que li exigeix pagar a l'empresa 1,3 milions.

Poca llibertat per organitzar-se

Poden acceptar o rebutjar qualsevol encàrrec? "Els repartidors poden rebutjar les comandes que els entren a través de l'aplicació de Deliveroo, tot i que el volum de comandes acceptades i rebutjades formen part de la mètrica que cal tenir en compte per a l'assignació d'hores per part de l'empresa", assenyala l'informe.

Totes les operacions de repartiment són seguides mitjançant el sistema de geolocalització pels serveis d'operacions de l'empresa que porta un control de temps en cada repartiment, dada que forma part de la mètrica de cadascun dels repartidors. Quinzenalment, l'empresa confecciona les factures de tots els repartidors i les fa arribar de manera individualitzada a cadascun mitjançant el correu electrònic. En aquestes factures es desglossen els conceptes retributius, l'IVA i, si escau, els descomptes aplicats.

I els preus es troben estandarditzats i són fixats unilateralment per part de l'empresa sense que tinguin relació directa amb el preu del servei de repartiment que cobra Deliveroo als seus clients.

Treball conclou, després d'analitzar el sistema de treball de Deliveroo, la seva documentació, els contractes i les entrevistes amb treballadors i representants de la companyia, que els repartidors no reuneixen els requisits exigits per considerar-los treballadors autònoms.

L’empresa mana i controla

La Inspecció, en la seva llarga llista de conclusions, repassa el poder d'organització que té l'empresa davant dels treballadors. Per exemple, recorda que els repartidors "no tenen cap capacitat per triar una comanda concreta, ni quin restaurant o consumidor atendre. El seu paper consisteix a estar disponibles i a l'espera que l'aplicació (és a dir, l'empresa Roofoods Spain, SLU) els assigni les comandes corresponents". És l'empresa, diu, "qui organitza exclusivament i íntegrament la prestació del servei de repartiment de menjar, contractant amb els proveïdors i consumidors, controlant l'accés a la seva plataforma per part dels consumidors, repartidors i restaurants o distribuïdors de menjar, adjudicant la prestació dels serveis de repartiment i controlant l'efectivitat del servei que presten i que constitueix la seva activitat empresarial".

La llibertat dels repartidors per treballar com volen i quan volen, assenyala Treball, no és tal. "Tot i que els repartidors poden rebutjar comandes, aquesta decisió no és neutra. L'empresa té en compte aquests incompliments perquè les comandes rebutjades són un dels paràmetres que integren les mètriques de servei, per la qual cosa la negativa a assumir serveis té conseqüències negatives per al repartidor". I afegeix: "L'autonomia per a l'organització de la seva activitat és tan mínima que ni tan sols quan decideixen acceptar o rebutjar una comanda, saben on l'han de portar, cosa que els impedeix prendre una decisió informada".

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ