_
_
_
_
_

Guilgamesh conjura l’ocàs al Grec

Oriol Broggi aprofita el capvespre a l'amfiteatre per narrar el vell poema sumeri. La inauguració del festival reuneix personalitats de l'art i la política

Un moment d''El poema de Guilgamesh, rei d'Uruk', dirigit per Oriol Broggi.
Un moment d''El poema de Guilgamesh, rei d'Uruk', dirigit per Oriol Broggi.MASSIMILIANO MINOCRI

Una idea preciosa, la d'utilitzar escenogràficament l'ocàs a El poema de Guilgamesh, rei d'Uruk, l'adaptació del poema sumeri que dirigeix Oriol Broggi amb la seva companyia, La Perla 29, i que ahir va inaugurar el festival Grec a l'amfiteatre. La funció va començar una hora abans del que és habitual, a les 21.00, de manera que encara hi regnava la claror i s'oferia la inèdita vista del públic i l'escenari a plena llum. Gradualment es va anar fent fosc mentre l'espectacle s'endinsava en la llegenda i els ratpenats, amb les seves capes, substituïen al cel els falciots, afilats com yatagans.

Broggi ha disposat la mítica història de Guilgamesh, de fa 4.700 anys, en un espai à la Peter Brook, amb el terra ple de sorra que cobreix algunes ruïnes i un bust d'un vell rei de pedra, i una catifa oriental sobre la qual s'instal·len els músics. Els actors duen vestits amples i empunyen canyes que fan servir per dibuixar a la sorra o crear figures. El director treu molt de profit de la paret de roca nua del fons de l'escenari: evoca la qualitat mil·lenària dels mites mesopotàmics i la seva ressonància tel·lúrica, i també l'estratigrafia arqueològica. Quan es fa fosc s'hi projecten imatges.

Les armes prodigioses de Guilgamesh no són per ventura les mateixes que li forja Hefest a Aquil·les?

L'espectacle narra pacientment, com un conte, la llegenda de Guilgamesh, l'heroi-rei viatger i aventurer, amb obres de semideu, fundador de ciutats, matador de monstres, edificador de temples. Amb el seu amic Enkidu (capaç de tenir ereccions de set dies) duen a terme (altres) proeses.

L'espectador poc avesat a la mitologia mesopotàmica (!) es perd una mica amb els complicats noms dels déus i deesses, sumeris i accadis, però el to del relat de Broggi és molt didàctic i et van repescant. Cal deixar-se endur pel ritme ritual i màgic de la representació, el foc que brolla de la terra, les torxes, els pous d'aigua, la música orientalitzant, la sensualitat, les veus i els moviments coreogràfics. En última instància tot el que s'hi explica, malgrat l'aparent exotisme, té una ressonància propera: les armes prodigioses de Guilgamesh no són per ventura les mateixes que li forja Hefest a Aquil·les?, la seva impulsivitat, ferocitat i entrega no són les d'un Hèracles?, no té set portes Uruk com Tebes?, el diluvi del poema no és el de Noè?

Els actors principals d''El poema de Guilgamesh, rei d'Uruk', en un moment de l'obra.
Els actors principals d''El poema de Guilgamesh, rei d'Uruk', en un moment de l'obra.Massimiliano Minocri

Gran vetllada de teatre, amb l'amfiteatre ple a vessar i moltes cares conegudes de la política i l'art. Aplaudiments al final. Entre els polítics presents, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau; el comissionat de Cultura, Joan Subirats; els líders dels grups municipals Xavier Trias, Alfred Bosch, Carina Mejías, Jaume Collboni i Alberto Fernández Díaz; la consellera de Cultura, Laura Borràs, i el d'Economia i vicepresident, Pere Aragonès. Entre els representants del món artístic, Sergi Belbel, Andreu Benito, Cesc Gelabert o Àlex Rigola.

El director del Grec, Cesc Casadesús, va expressar ahir poc abans d'apujar el teló la seva satisfacció perquè aquesta edició arrenca amb les entrades esgotades per a les tres funcions de l'espectacle inaugural. “Les sensacions són molt bones, sembla que la gent hi està molt interessada, s'estan comprant moltes entrades i ja hi ha diversos espectacles que han penjat el cartell de complet, com el d'Akram Khan, Xenos”, va dir.

“La gent té ganes d’estiu i de festa, no es pot hiperventilar tota l’estona”, diu Cesc Casadesús

No obstant això, Casadesús no vol temptar la sort mostrant-se excessivament optimista i recorda que aquest any la programació té més exigència artística. “El cartell presenta un punt més de risc. Ho exemplifica el fet que obrim amb un poema mesopotàmic i no amb un títol de Shakespeare ben conegut. A la programació hi ha moltes coses arriscades, fins i tot en les propostes de gent de casa. Penso en el Kingdom, d'Agrupación Señor Serrano, o Una gossa en un descampat, de Clàudia Cedó, a la Sala Beckett, amb un tema com la mort d'un nadó abans d'arribar a néixer”.

Sobre l'impacte de l'actualitat en la programació, Casadesús assenyala que hi és subtilment. “Jan Fabre, per exemple, parla a Belgian Rules de la situació del nacionalisme a Bèlgica i això ressona a Catalunya. I tenim espectacles sobre la gentrificació, la crisi de la democràcia o del capitalisme, i la postveritat”. I com percep Casadesús l'ambient de la ciutat en aquest Grec que comença? “La ciutat està molt agitada. Han passat moltes coses des del darrer festival. L'atemptat de la Rambla, l'1-O... S'ha viscut un terratrèmol emocional, uns alts i baixos de muntanya russa. És difícil dir en quin sentit ens influirà tot això”. Per Casadesús, “la gent té ganes d'estiu i de treure's de sobre aquest hivern, que ha estat molt intens. No es pot hiperventilar tota l'estona”.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Jacinto Antón
Redactor de Cultura, colabora con la Cadena Ser y es autor de dos libros que reúnen sus crónicas. Licenciado en Periodismo por la Autónoma de Barcelona y en Interpretación por el Institut del Teatre, trabajó en el Teatre Lliure. Primer Premio Nacional de Periodismo Cultural, protagonizó la serie de documentales de TVE 'El reportero de la historia'.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_