Borrell frena el canvi de més de 40 ambaixadors programat pel PP

Exteriors ha frenat, després del canvi de Govern, els nomenaments de més de 40 ambaixadors d'Espanya a diferents països que s'haurien d'haver fet efectius abans de l'estiu. Moltes d'aquestes designacions es podrien desbloquejar en uns mesos perquè tenen a veure amb diplomàtics molt experimentats destinats a ocupar càrrecs anomenats professionals, sense particulars significacions polítiques. A les ambaixades més polítiques o de més rellevància sí que hi haurà renovació. I es busca encaix per a tota la cúpula d'Exteriors de l'anterior Gabinet del PP que també hagin demanat encapçalar una ambaixada.

La peculiar situació política que s'ha viscut a Espanya en els últims dos anys, des de l'aturada institucional entre el 2015 i el 2016 amb el Govern en funcions en les successives campanyes electorals, ha provocat també una certa sensació d'interinitat a gairebé un centenar de les 128 ambaixades del Ministeri d'Exteriors. Desenes d'ambaixadors van ser primer prorrogats en el seu càrrec i després els relleus s'han anat ajustant a comptagotes en els últims mesos. Aquest any en teoria tocava renovar 46 ambaixades.

La primera tanda de canvis es va resoldre al febrer, quan a l'anterior cap de gabinet del president Mariano Rajoy, el diplomàtic Jorge Moragas, se li va concedir la representació davant de Nacions Unides, a Nova York, i com a conseqüència es va enviar el seu antecessor en el càrrec, Román Oyarzun, d'ambaixador a Dinamarca. Al maig també es van tramitar nous ambaixadors a Hongria (Anunciada Fernández de Córdova), Bòsnia i Hercegovina (José María Valdemoro), Nova Zelanda (Fernando Curcio) i Malta (Consuelo Femenía, la dona del ministre Pedro Duque).

La idea de l'anterior ministre d'Exteriors, Alfonso Dastis, era concretar ara, al juny, la resta dels 40 ambaixadors pendents. Encara que no està fixat per una norma estricta, i el reglament que regula la carrera diplomàtica fa anys que està paralitzat, la tradició és impulsar el canvi d'ambaixadors i càrrecs diplomàtics abans de l'estiu per facilitar gestions familiars i escolars. Però no serà així.

El relleu previst s'ha bloquejat després de l'arribada fa gairebé un mes de Josep Borrell al Departament d'Exteriors, que s'ha pres el seu temps per confeccionar el seu equip i que ha estat la majoria d'aquesta etapa fora d'Espanya per viatges oficials. Durant aquest estiu, en qualsevol cas, es podrien fer les ratificacions de la majoria dels ambaixadors ja programats per a places de carrera (com Filipines, Kuwait, Namíbia, Cap Verd, els Països Baixos, Xipre, Tunísia, Nicaragua, Haití, el Pakistan, Zimbàbue, Gabon o el Kazakhstan), que són més de la meitat dels 40 destins que queden pendents d'oficialitzar.

Els problemes d'encaix per a Borrell se succeeixen per quadrar, en primer lloc, el seu interès per situar en algunes ambaixades clau ambaixadors de la seva confiança i amb més sintonia ideològica amb l'Executiu socialista de Pedro Sánchez, especialment en les grans representacions internacionals. Borrell, a més, pretén solucionar bé els compromisos adquirits amb els anteriors alts càrrecs d'Exteriors que són diplomàtics.

La subsecretària havia gestionat, per la seva banda, gairebé tots els tràmits per revisar la situació de diversos ambaixadors que estaven en l'última fase prèvia a ser nomenats, amb el vistiplau concedit pels Governs dels països on havien d'anar destinats.

L'exministre Alfonso Dastis, veterà diplomàtic, és el que ho ha posat més fàcil per reubicar-los. Ja ha parlat amb el seu successor i no ha demanat cap destí concret. Sí que ha comunicat que li agradaria que l'enviessin com a ambaixador no gaire lluny d'Espanya, per circumstàncies familiars. Dastis havia demanat a l'anterior Executiu de Rajoy (abans de ser nomenat ministre i quan estava al capdavant de la representació permanent a Brussel·les) anar a les legacions de Londres o Roma. Aquestes ambaixades tradicionals i properes a Espanya, a més de París, Rabat o Lisboa, són les més anhelades i buscades pels diplomàtics al final de la seva carrera. Aquesta petició de Dastis sembla que serà concedida.

Dels tres secretaris d'Estat de Dastis, el de la Unió Europea, Jorge Toledo, ha plantejat que li agradaria comandar ara l'ambaixada del Japó; el de Cooperació Internacional i per a Iberoamèrica i el Carib, Fernando García Casas, la de Xile, i el d'Exteriors, Ildefons Castro, la d'Irlanda. Les dues primeres són legacions de primer ordre, en teoria ja s'havien donat a altres persones i, per tant, són més complicades. Al Japó estava previst enviar-hi el director general per a Amèrica del Nord, Àsia i Pacífic, Fidel Sendagorta, i a Xile, l'actual ambaixador a Tunísia. Els exsecretaris d'Estat seran ambaixadors, però no necessàriament de les capitals que han sol·licitat.

Vistiplau de Turquia

Dels ambaixadors sobre els quals s'havia gestionat el seu vistiplau, la situació més complexa és la de Turquia, on el diplomàtic i exdirigent del PP José María Robles Fraga ja tenia l'aprovació del Govern turc des de just abans de la moció de censura i on havia de cobrir un despatx que havia deixat vacant per jubilació l'anterior ambaixador des del 12 de juny. A Robles Fraga, que feia 17 anys que no exercia la diplomàcia i ocupava un càrrec executiu del Banco Santander, el va anar a buscar Dastis per oferir-li aquest encàrrec. Ara està a l'espera.

Un panorama similar és el que té l'exambaixador Ramón Gil Casares, ex-alt càrrec dels Governs de José María Aznar i fins ara responsable de l'Escola Diplomàtica, i que ara es volia situar a Mèxic.

Els ambaixadors que no necessiten cap vistiplau del Govern de torn i que, en teoria, poden renovar-se ràpidament són els que estan representats en institucions internacionals i que són, al mateix temps, els que mantenen un contacte més fluït i directe amb el ministre i el president. En un escenari normal són càrrecs que solen rellevar-se, com les places més polítiques. L'ambaixador a Washington, l'exministre Pedro Morenés, ha enviat una carta a Borrell per posar el seu càrrec a disposició tot i que encara no ha estat destituït i el Govern de Sánchez li va donar suport després de protagonitzar un incident amb el president de la Generalitat, Quim Torra. Una carta similar va remetre recentment l'exambaixador a l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) a París, el també exministre José Ignacio Wert, i ja ha estat substituït.