Selecciona Edició
Connecta’t

Amb els violoncels i els violins cap a una altra banda

Un grup de músics veneçolans formen la Camerata Internacional de Barcelona

Concert de la Camerata Internacional de Barcelona a la cripta de la Sagrada Família.
Concert de la Camerata Internacional de Barcelona a la cripta de la Sagrada Família.

“La gent va començar a deixar de venir als assajos perquè hi havia problemes. Sobretot els que vivien en zones perilloses no podien fer servir el transport públic perquè els robaven els instruments. Van anar traient hores d'assaig per talls de llum de fins a quatre hores. La situació es va anar deteriorant i en acabar els estudis vaig decidir venir a Espanya, a Barcelona. Vaig passar les proves per estudiar Psicopatologia a la Universitat Autònoma de Barcelona i ara només em queda un any”. Pilar Gastou té 21 anys i en fa tres va sortir de Valencia, la ciutat veneçolana on vivia amb la seva família. Igual que ella, molts joves que van estudiar al Sistema d'Orquestres que va engegar José Antonio Abreu —que va morir el març passat— s'han vist forçats a sortir del país, un èxode que s'ha accentuat en els últims anys. Barcelona s'ha convertit en una de les ciutats d'arribada de molts músics veneçolans. Tots amb els estudis musicals ja finalitzats, cursant màsters i intentant obrir-se camí a la capital catalana.

Disset —violins, violes, violoncels i contrabaixos—, sota la direcció d'un altre veneçolà, Régulo Sarmiento, han format un grup, la Camerata Internacional de Barcelona. Dimecres passat es van estrenar amb un concert a la cripta de la Sagrada Família. La seva ambició és consolidar-se i créixer no només amb músics veneçolans, sinó de totes les nacionalitats. A la Camerata s'hi han sumat, de moment, un català i una francesa.

La majoria no passen dels 26 anys i alguns han viscut, abans d'arribar a Barcelona, a Itàlia o Alemanya. “No es pot negar que la situació que viu Veneçuela ha estat un factor determinant, encara que també ho són les ganes de venir a Europa, que per a nosaltres és el bressol, l'origen de la música clàssica i on hi ha moltes possibilitats de seguir aprenent i oportunitats d'anar de gira”, explica Elisa Meza, la veterana de la formació que als 33 anys va decidir sortir de Veneçuela cap a Berlín, on va fer el grau superior de violoncel. Va arribar fa poc a Barcelona i, com altres integrants de la formació que s'acaba de constituir, combina una professió, representant de productes mèdics, amb la música. Alguns d'ells comparteixen pis i diversos es van conèixer gairebé de nens estudiant al Sistema d'Orquestres a Veneçuela.

Cadascú a la seva manera, coincideixen que la situació del seu país ha estat determinant per decidir marxar. “És una pena, perquè és un sistema que ha funcionat molt bé amb 900.000 nens i joves. És tan insostenible que passa a tots els nivells, com ha evidenciat la marxa de més de 40 músics de l'Orquestra Simón Bolívar”, comenta Sarmiento, el director de la Camerata. A més de la desbandada, el director de la Simón Bolívar, Gustavo Dudamel, ha optat per no tornar al seu país per por de represàlies per les crítiques que va fer després de la mort d'un viola del Sistema, Armando Cañizales, d'un tret l'abril de l'any passat. El mateix Sarmiento va formar part del Sistema durant 22 anys i va dirigir diverses orquestres. Va arribar a la capital catalana el 1999 per estudiar direcció amb Jordi Mora, i ha estat al capdavant de diferents formacions: “La Camerata neix com un grup de càmera, però l'ambició és créixer i formar una orquestra sencera. I també volem difondre la música antiga llatina, que és molt poc coneguda”. Inclouen també composicions actuals, com les del violoncelista guatemalenc Iván Lorenzana. De cara a l'any que ve, Sarmiento assegura que la Camerata participarà en diversos festivals, Portaferrada, Peralada o el Grec.

Dificultats

Dins de la Camerata hi ha trios i quintets que han girat per Holanda i Itàlia. D'altres, com el viola César González, ja ho va fer a Veneçuela. A més de la música, comparteixen les dificultats de tirar endavant en un país on han arribat no fa gaire. El viola Juan Carlos Rodríguez, de 27 anys, també llicenciat en Periodisme, va arribar el 2013 a Barcelona i per viure combina tres feines diferents: “És dur, però m'alegro d'haver sortit llavors perquè en els últims anys les coses han empitjorat a Veneçuela. La meva família era de classe treballadora mitjana i vivíem bé. Ara el meu pare m'explica que es lleva a les quatre del matí per fer cues... jo els envio diners per ajudar”. No és l'únic que ho fa: “Potser sembla mentida, però 20 euros d'aquí són molts diners allà”, afegeix Gastou, violí a la Camerata, que també envia diners a la seva família.

El contrabaix Yordano Núñez, de 26 anys, va arribar a Barcelona a l'octubre des d'Itàlia: “Hi ha moltíssims músics veneçolans que han fugit i a Barcelona ens hem trobat un grup força nombrós. Per a nosaltres la Camerata és, a més, un punt de trobada”.

Cap d'ells s'aventura a dir si tornaran algun dia a Veneçuela. Dijous a la tarda, a l'avantsala de la cripta de la Sagrada Família, els assajos del programa del concert, amb obres de Mozart i Nielsen, s'alternaven amb moments de divertiment de música llatina.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >