Selecciona Edició
Connecta’t

Així negocien els joves l’ús del condó

Un estudi mostra que si un dels dos es nega a posar-se el preservatiu a l'altre li costa negar-se a tenir relacions

Una dona sosté un preservatiu.
Una dona sosté un preservatiu.

Gairebé la meitat dels joves espanyols han mantingut relacions sexuals sense condó. I una quarta part ho fa de manera freqüent. Quan en una relació sexual tots dos participants estan d'acord a prescindir del preservatiu, és un risc compartit per voluntat pròpia. Però, què passa quan una persona vol i l'altra no?

Una investigació espanyola que es va presentar al Congrés de Salut Global d’Oxford a finals de juny se centra precisament en quines són les estratègies que els joves consideren més efectives. Montserrat Planes i María Eugenia Gras, de l’Institut de Recerca sobre la Qualitat de Vida de la Universitat de Girona, conclouen que els arguments que es fan servir, ja sigui esgrimint temes de salut o benestar, resulten útils per convèncer la parella d'utilitzar el preservatiu. Però en cas de no arribar a un acord, no troben raonaments efectius per negar-se a mantenir la relació.

En l'estudi, van participar-hi 170 joves de grau, que van valorar amb qualificacions superiors a vuit sobre deu estratègies com demanar directament l'ús del preservatiu, donar-lo a la parella, comentar que si es fa servir s'està més tranquil i es pot gaudir més de la relació, posar-lo de manera eròtica i seductora o argumentar que utilitzar-lo indica responsabilitat i respecte per la parella, per aquest ordre de preferència. També van superar el vuit les que fan referència a la salut com (també per ordre) referir-se al risc d'un embaràs no desitjat, al·ludir als riscos generals i a la protecció que proporciona davant de les infeccions de transmissió sexual.

Qualifiquen per sota (una mitjana de 6,3) els arguments negatius: dir clarament a la parella que si no s'utilitza el preservatiu no hi haurà sexe, xantatge emocional (del tipus: “si m’estimes, respectaràs que faci servir un preservatiu”) o esgrimir que cal fer-lo servir perquè encara no s’és una parella estable.

El que comprovem és que com més falta fa avançar en la negociació, els joves troben menys estratègies útils

“El que comprovem és que com més cal avançar en la negociació, els joves troben menys estratègies útils. I potser caldria buscar-ne una per negar-s’hi si la parella no accepta les raons. En dir no, la gent se sent apocada”, explica Planes.

Un dels objectius de l'estudi és, precisament, trobar quines són les tàctiques que els joves perceben millor i les situacions en les quals se senten més incòmodes per intentar resoldre-les i que es puguin dissenyar campanyes o formacions tenint-les en compte.

Les qualificacions són molt semblants tant per als nois com per a les noies. En estudis anteriors, les dues investigadores havien conclòs que el preservatiu és el mètode que es considera més avantatjós en tots els casos excepte en el referit a l'increment de les sensacions de plaer. “Pel que fa als avantatges relacionats amb la protecció de la salut sexual (evita la transmissió del virus de la sida i les infeccions de transmissió sexual, no provoca efectes secundaris i mostra interès per protegir la salut de la parella) el preservatiu obté puntuacions destacadament més elevades en comparació dels altres mètodes. També és molt valorat pel que fa a l'accessibilitat econòmica”, assegura una altra investigació amb estudiants.

No obstant això, dades com les del baròmetre 2017 del ProyectoScopio, realitzat pel Centre Reina Sofia sobre Adolescència i Joventut de la Fundació d’Ajuda contra la Drogoaddicció (FAD), mostren que el 45% dels joves d'entre 15 i 29 anys han practicat sexe sense protecció, malgrat que majoritàriament en coneixen els riscos. Un 25% diu que ho fa de manera habitual i un 15% confessa que li compensa encara que existeixi la possibilitat de contreure malalties sexuals o de provocar embarassos no desitjats.