Selecciona Edició
Connecta’t

Quan la trucada del propietari et fa tremolar

La curta durada dels contractes de lloguer fa créixer la por de moltes famílies d'haver d'abandonar casa seva

Alpha Mikelinas i Fran Ortega, al pis de Barcelona on viuen i ara els reclama el propietari.
Alpha Mikelinas i Fran Ortega, al pis de Barcelona on viuen i ara els reclama el propietari.

L'escalada dels preus ha fet gairebé impossible poder crear una llar en un pis de lloguer. I menys quan els contractes són de tres anys, com a màxim de quatre. Amb pujades superiors al 30% en tres anys en ciutats com Madrid o Barcelona, molts propietaris decideixen apujar les rendes als seus inquilins o liquidar els contractes. Ho admeten els professionals del sector i ho denuncien les entitats que reclamen una més protecció de l'inquilí. Tots coincideixen en el propòsit del Govern de Pedro Sánchez i d'Units Podem d'ampliar la durada dels contractes, si bé discrepen de quina ha de ser la intervenció de l'Administració per frenar el boom dels lloguers.

L'última reforma de la Llei d'Arrendaments Urbans (LAU), que va tirar endavant amb els vots del PP, va reduir el temps de permanència dels inquilins de cinc a tres anys i de tres a un la renovació automàtica que es produïa si cap de les parts deia el contrari. La intenció era dinamitzar el mercat. Però l'increment dels preus i el venciment aquest mes dels últims contractes signats amb l'antiga LAU ha deixat a milers d'inquilins amb l'advertiment d'una substanciosa pujada en el seu rebut o d'haver de canviar de casa.

En l'immoble en el qual resideixen Alpha Mikelinas, de 36 anys, i Fran Ortega, de 33, quatre veïns han rebut un burofax en les últimes setmanes. “A un li demanaven un 40% més. A la resta ni ens donaven l'opció de quedar-nos”, lamenta Mikelinas. Viuen en el número 92 del carrer de Floridablanca, al barri barceloní de Sant Antoni. Van arribar el 2010, quan encara no era la zona de moda en què s'ha convertit. Mikelinas explica com van haver de pràcticament reformar tot el pis i després conviure amb problemes de canonades i fins i tot amb l'amenaça dels tèrmits.

Quan va vèncer el contracte el 2015, els en van fer un altre per tres anys amb una apujada del lloguer. Avui paguen 855 euros per l'habitatge, d'uns 90 metres quadrats. L'últim inquilí que va arribar a l'edifici n'abona ja 1.300. Tots dos són tècnics d'il·luminació i poden afrontar una pujada de la renda actual, però els propietaris, la família Fradera Bes, no els dona opció. Aquest diari va tractar de recollir, sense èxit, la versió dels representants dels amos. Malgrat el burofax, estan decidits a quedar-se al pis. “Només vull un lloc per viure, complint un contracte i unes condicions”, afirma.

La inquietud que diu passar aquesta parella fa temps que és habitual. A només uns números, al 101 del mateix carrer, els veïns de l'edifici van rebre diversos burofaxos reclamant-los fins a un 50% més del que abonen ara. “Estem veient com s'està expulsant de les seves cases gent de classe mitjana, famílies que paguen rendes de 1.500 euros”, explica Jaime Palomera, portaveu del Sindicat de Llogaters. L'entitat proposa ampliar els contractes a períodes de sis anys en el cas de petits propietaris i a dotze per a grans amos d'habitatges.

Els agents de la propietat immobiliària estan d'acord a ampliar el termini del contracte tal com el planteja el PSOE. “En grans ciutats hem vist com a moltes famílies no els han renovat el contracte, en ocasions per l'embranzida dels lloguers turístics. Aquí veig justificat protegir l'inquilí tornant a la fórmula anterior a l'última reforma”, assegura Diego Galiano, president del Consell General d'Agents de la Propietat Immobiliària (API).

En aquest diagnòstic coincideixen altres col·lectius professionals. El Col·legi de l'Advocacia de Barcelona ha elaborat un document de propostes per reformar la LAU. Aquest preveu una durada mínima del contracte de sis anys amb una pròrroga de quatre. “Amb els tres anys i un més en cas d'acord es pretenia aconseguir flexibilitat i estabilitat. Però això últim no només no ha passat, sinó que la pujada dels lloguers ens ha portat a la situació contrària. Creiem que amb períodes de deu anys sí que podem fer del lloguer una fórmula per tenir un domicili habitual”, sosté Cristina Vallejo, diputada de la junta de govern del col·legi.

L'altre gran debat és com frenar l'escalada de preus. El PSOE pensa en desgravaments fiscals —subjectes a les possibilitats pressupostàries—, mentre que Units Podem opta en el seu projecte de llei per la proposta que va llançar l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, de limitar els preus per la zona i les característiques del pis. “Això mai, trencaria les regles del mercat. Jo optaria per les deduccions”, diu rotund el president del Col·legi d'API. El Col·legi d'Advocats proposa reduccions en l'IRPF del 60% per a propietaris amb inquilins les rendes dels quals oscil·lin entre els 17.797,20 i 30.000 euros i tributar només pels mesos que s'han percebut. Aquí, el Sindicat d'Inquilins es queda amb l'opció de fixar límits. “París ho ha fet i ha demostrat que no s'ha reduït el parc de lloguer”, assevera Palomera.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >