Selecciona Edició
Connecta’t
ENTREVISTA

Teresa Cunillera: “Els successos de l’1 d’octubre mai s’haurien d’haver produït”

La delegada del Govern espanyol a Catalunya demana a l'independentisme que s'assegui a negociar

La nova delegada del Govern a Catalunya, Teresa Cunillera.

Teresa Cunillera (Bell-lloc d’Urgell, Lleida, 1951) estava retirada de la política activa després de 20 anys com a diputada, els vuit últims com a vicepresidenta primera del Congrés, fins que li van oferir ser delegada del Govern espanyol a Catalunya. Assegura que no s’ho va pensar ni un minut, perquè l’apassiona el nou temps polític que s'ha obert a Espanya i la possibilitat de començar a resoldre l'encaix de Catalunya.

En una entrevista concedida a EL PAÍS, la primera des que va prendre possessió, aquesta veterana socialista assegura que l'arribada de Pedro Sánchez a la Moncloa “ha obert un espai que l'independentisme no tenia previst, perquè la seva relació es basava en la confrontació”. Per això li reclama que “abandoni aquesta posició radical i moduli el seu discurs”, perquè ara hi ha un Govern socialista que té “una ferma voluntat de diàleg, negociació i pacte per parlar del que faci falta i aconseguir que els catalans se sentin còmodes a Espanya i Espanya vulgui tenir una Catalunya còmoda”.

No serà fàcil, admet, perquè les posicions de partida estan molt allunyades, com es va veure dimecres passat amb l'incident protagonitzat per el president Quim Torra a Washington, però creu que hi ha camí per recórrer amb la millora del finançament autonòmic, la reforma de la Constitució i un nou Estatut. “Construïm aquest espai de convivència que hem trencat, perquè en el bloc del 47% que està per la independència i en el del 53% que s’hi oposa hi ha una àmplia majoria que vol l'acord”, diu.

Cunillera va anunciar que es reuniria amb Torra, amb el president del Parlament, Roger Torrent, amb tots els consellers del Govern català i amb tots els ministres per facilitar l'entesa. En aquesta tasca, precisa, no té por a solapar-se amb la funció de mediador que desenvoluparà Miquel Iceta des de la cuina política del PSC. “Tenim una relació d'amistat des de fa anys i estem d'acord abans de parlar perquè pensem igual”, matisa la representant de l’Executiu central.

La delegada del Govern espanyol que ha substituït Enric Millo admet que l'actuació de la Policia i la Guardia Civil l'1 d'octubre van provocar “objeccions” entre els catalans, encara que puntualitza a que “mai s’haurien d’haver produït aquells successos ni aquella confrontació”, en referència a les càrregues a les portes dels col·legis electorals. “No hi ha ésser humà que pugui contemplar el que va passar sense remoure's”, assegura, però precisa que es va arribar a l'1 d'octubre perquè “va haver-hi errors polítics rellevants al Gobierno del PP, que no va entendre el que estava succeint en Cataluña, i errors de la Generalitat”.

En la seva opinió, l'origen cal buscar-ho al 6 i el 7 de setembre del 2017, quan al Parlament “es va viure un desafiament a la Constitució i a l’Estatut i una marginació brutal de l'oposició”, en aprovar-se la llei del referèndum i de fundació de la república saltant-se tots els tràmits legals. Eren èpoques, diu, que els extrems -en al·lusió al Governo del PP i a l'independentisme— “s'alimentaven i picaven els espais de convivència”. Per això confia que l'independentisme digui quin és la seva proposta i recela de la reclamació d'un referèndum d'independència pactat. “Com sé que no de farol, com va dir Clara Ponsatí?”, es pregunta.

 

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >