_
_
_
_
_

La troballa del tauró blanc, en un mar de dubtes

Experts consultats afirmen que l’exemplar vist en aigües de les Balears és un solraig

Vídeo: Alnitak / Beat von Niederhaeusern

El primera troballa després de 30 anys d’un exemplar de tauró blanc (Carcharodon Carcharias) en aigües espanyoles s’ha submergit durant les últimes hores en un mar de dubtes. Tots les experts en aquesta espècie consultats per EL PAÍS coincideixen que l’exemplar trobat dijous passat a vuit milles de la costa de l’illa de Cabrera no és un tauró blanc, sinó una altra espècie: un solraig (Isurus oxyrinchus). Tampoc creuen que l’animal, vist per l’organització per a la conservació del medi ambient Alnitak, faci cinc metres de llargada. Hi ha consens també en què l’organització es va precipitar a l’hora de fer pública la troballa sense donar totes les imatges a altres experts, cosa que es comprometen a fer durant aquests dies.

Les imatges s’han estès ràpidament entre la comunitat científica des que Alnitak va publicar l’albirament a la seva pàgina de Facebook dijous passat. “A primer cop d’ull, després de veure les primeres imatges, ja vaig tenir seriosos dubtes que es tractés d’un tauró blanc. Ara, un cop he pogut veure part del vídeo enregistrat, em decanto a dir que es tracta d’un solraig, una espècie més freqüent al Mediterrani. Tampoc crec, tal com es diu, que faci cinc metres. Tot i que cal ser prudent i revisar més les imatges”, explica Gonzalo Mucientes, biòleg del centre d’investigació CBIO de la Universitat de Porto i expert en taurons.

Mucientes ha estat en contacte durant les últimes hores amb altres companys que també posen en seriosos dubtes la troballa. “Es tracta d’un solraig”, explica contundent un altre biòleg expert, que prefereix mantenir-se en l’anonimat. “És dur contradir companys, però no podem ser políticament correctes. La notícia ha donat la volta al món i cal explicar la veritat. S’han precipitat a l’hora d’anunciar-ho sense consultar prèviament altres experts. Tots els companys que han vist el vídeo coincideixen en aquesta línia”, afegeix.

Mucientes fa una definició detallada que contradiu les primeres informacions difoses: “La forma de moure’s ràpida em fa pensar que és un exemplar de menys de cinc metres. Quant a la morfologia, el morro és punxegut, llarg, afilat, com el d’un solraig. La coloració, en què no s’observen taques fosques en les aixelles pectorals, tampoc coincideix amb les del blanc”, explica. Ambdues espècies, diu Mucientes, pertanyen a la mateixa família de taurons (Lamnidae), i explica que un tauró blanc jove és bastant semblat a un solraig adult, la qual cosa podria haver provocat la confusió a l’expedició dirigida pel biòleg Ricardo Sagarminaga, que va anunciar la històrica troballa poques hores després d’enregistrar l’exemplar.

Consultes a experts internacionals

Sagarminaga i el seu company, el biòleg i documentalista Fernando López-Mirones, afirmen que estan consultant experts internacionals i censuren l’actitud d’alguns col·legues que s’han aventurat a donar un dictamen ferm de l’exemplar sobre la base d’una fotografia i uns segons de vídeo. “Si no es pot assegurar al cent per cent que sigui un tauró blanc, tampoc podran assegurar al cent per cent que sigui un solraig”, afirma López-Mirones, que insisteix que en la fotografia divulgada no es pot distingir la grandària real de l’exemplar.

“Nosaltres tenim un interès purament científic i no tenim inconvenient a ensenyar tot el material que hem recopilat als experts que el demanin. Hi ha gent que està dubtant i de vegades hi ha interessos. Si finalment fos un solraig de cinc metres, biològicament seria gairebé més espectacular”, assenyala el documentalista, que subratlla que tant ell com Sagarminaga també són biòlegs i van poder veure la llargada de l’exemplar, que, segons han apuntat altres col·legues, no arribaria als cinc metres.

Després de veure la imatges difoses, Claudio Barría, biòleg expert en taurons de l’Institut de Ciències del Mar (ICM), coincideix amb Mucientes en què les característiques de l’exemplar albirat s’assemblen més a les del solraig, considerat el tauró més ràpid del planeta (pot arribar a aconseguir velocitats de més de 120 km/h), i que també es troba en perill d’extinció. “La coloració, les aletes pectorals i les aletes precaudals també generen dubtes molt raonables”, explica Barría, que aquest divendres ja va expressar els seus dubtes a través del seu compte de Twitter.

La Unió Internacional per a la Conservació de la Natura té catalogades unes trenta espècies de taurons a l’entorn de les illes, com la tintorera, el tauró pelegrí o el tauró guineu, alguns d’ells en situació d’amenaça. Durant els darrers 30 anys la presència del tauró blanc al Mediterrani s’ha retroalimentat gràcies a rumors i albiraments no confirmats. La captura de l’exemplar més gran a les illes i l’última de la qual es té constància es va produir el 1976 a mans del pescador Xisco López, que va capturar un tauró blanc de més de sis metres a la zona de Cap Farrutx. Set anys abans el pescador Guillem Ferragut va documentar la pesca d’un tauró de sis metres que s’havia colat a la seva almadrava a la zona de Badia Blava, al sud de l’illa. Al Mediterrani, l’última aparició d’un tauró blanc es va produir el 2016 a les costes de Tunísia prop d’una almadrava.

Per contra, el solraig és una espècie més habitual a les coses de les illes. Al juliol del 2016 un pescador va filmar en aigües del sud de Formentera la presència d’un exemplar de diversos metres a dotze milles de la costa. Les tintoreres també han acaparat titulars els darrers estius, com l’any passat, quan una tintorera malalta de dos metres es va apropar a les costes de Palma i Calvià i va haver de ser sacrificada. Una altra tintorera va sembrar la inquietud en apropar-se a la riba a la platja d’Illetes, mentre que una tercera va obligar a hissar la bandera vermella a la Colònia de Sant Jordi.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_