Torra reactiva les comissions bilaterals amb el Govern espanyol
Las dues administracions pugnen al Constitucional per 23 lleis pendents de sentència
El Govern ha anunciat la seva intenció de reactivar aquest dimarts la part catalana de les comissions bilaterals amb l’Executiu de l’Estat —la Generalitat-Estat: la de transferències, la d’assumptes econòmics i fiscals i la d’infraestructures— en el marc de la fase de diàleg que s’obrirà el dia 9 amb l’entrevista entre el president del Govern, Pedro Sánchez, i el de la Generalitat, Quim Torra. L’anunci l’ha formalitzat el conseller Ernest Maragall que ha recordat que la comissió bilateral Generalitat-Estat no es reuneix des del 2011 just quan Mariano Rajoy va accedir al poder. Les dues institucions arrosseguen des de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut, el 2010, una llarga història de desacords plasmada en 115 recursos d’inconstitucionalitat i conflictes de competències creuats: la Moncloa ha presentat 48 d’aquests recursos —15 pendents de sentència— i 67 la Generalitat —vuit esperen fallada—.
En un informe del Govern sobre aquesta conflictivitat, la Generalitat entén que la sentència de l’Estatut va marcar un “abans i un després” en les seves relacions amb l’Estat central. La tensió es va agreujar a partir del 2014, l’any de la consulta alternativa del 9 de novembre, quan el Govern de Rajoy va presentar 9 recursos; el 2015 en van ser 10 i el 2017, l’any del referèndum il·legal, 16. La Generalitat, que denuncia l’ànim recentralitzador i d’impugnació sistemàtica de la seva capacitat normativa, ha presentat des del 2012, quan va esclatar el procés sobiranista, 21 dels 29 conflictes de competències. Els seus recursos d’inconstitucionalitat, no obstant això, van anar a la baixa: dels onze el 2013 als dos el 2017.
Al marge del tema cabdal del procés i de la seva reivindicació sobre el dret a l’autodeterminació, el Govern vol rescatar més d’una desena de lleis de caràcter social suspeses i que no té res a veure amb el pols sobiranista. Els recursos van ser interposats per Rajoy i el Govern de Sánchez va decidir que s’arxivessin retirant-se del cas. Són lleis tan dispars com la de la sanitat universal, la igualtat efectiva entre homes i dones, la de consumidors de cànnabis o la de l’emergència habitacional. En aquest apartat, Torra tindrà la complicitat del PSC —va votar moltes a favor— i de Catalunya en Comú. Els comuns, que han demanat que la bilateral es reuneixi d’aquí un mes, consideren que els recursos han estat una “ingerència intolerable” en la sobirania del Parlament i que han afectat de forma molt negativa la qualitat de la vida de les persones.
Les dades de la conflictivitat institucional
Aquesta és el balanç de la conflictivitat institucional entre les dues institucions des de la sentència de l'Estatut el 2010. Des de llavors, les dues Administracions han elevat al Tribunal Constitucional un total de 115 casos.
Governo central: 48 casos. 45 recursos d'inconstitucionalitat i tres conflictes positius de competències. Del total, 15 estan pendents de sentència.
Generalitat: 67 accions davant el Constitucional. 38 recursos d'inconstitucionalitat i 29 conflictes positius de competències. 8 estan pendents de sentència.
Amb la seva ferma decisió d’exercir d’oposició activa, Torra no tindrà tanta complicitat de la CUP, que vol ignorar el Constitucional i que es traci un pla per aplicar en 90 dies les lleis suspeses i anul·lades. De fet, ha presentat una moció perquè es voti al Parlament. Els anticapitalistes dubten que l’Estat vulgui rescatar les normes anul·lades pel Constitucional com les dels impostos a l’energia nuclear, als dipòsits de les entitats de crèdit, la qual prohibeix l’ús de la tècnica de la fractura hidràulica o fracking
Els expresidents Artur Mas i Carles Puigdemont van lliurar a Rajoy en les dues reunions que van mantenir al juliol del 2014 i abril del 2016 dos memoràndums que gairebé romanen intactes davant la ruptura de relacions entre les dues administracions. La Generalitat ja no parla des de fa anys de la millora del finançament però sí que reclama el pagament del deute de l'Estat. Pere Aragonès, vicepresident del Govern, la va xifrar dilluns en 6.000 milions procedents de impagaments per la llei de la dependència i de la suma de l'addicional tercera de l'Estatut per a infraestructures. Va ser un acord polític però els tribunals han dictat sentències exonerant l'Estat d'aquesta obligació. Amb la complicitat del teixit empresarial, la seva reivindicació pel dèficit d'inversió en infraestructures és històrica: des de l'obra del corredor Mediterrani o els retards en el pla de Rodalies. Un cas paradigmàtic és el de l'estació de Montcada i Reixac: després de 10 anys, el Govern va licitar a finals del 2017 el soterrament de les vies. Els accidents en aquest punt s'han cobrat la vida de 170 persones.
El Govern no vol fer una llista de prioritats perquè considera que tot són incompliments de l'Estat però en política de traspassos sempre ha fet esment a dos: que s'apliqui la sentència del Suprem que permet a Catalunya gestionar les subvencions per a programes de cooperació i voluntariat social que procedeixen del 0,7% de l'IRPF. O el traspàs pendent i amb sentències a favor del Constitucional en la gestió de beques. Aquests dos punts figuren en l'informe La deslleialtat de l'Estat respecte a Catalunya. Balanç de la situació, del 2013. D'aquest llistat, els comuns reivindiquen com a traspàs prioritari l'execució de la legislació laboral en l'àmbit del treball, l'ocupació i la FP per a l'ocupació; les mútues d'accidents de treball i malalties professionals.
