Selecciona Edició
Connecta’t

Una fundació de CDC va cobrar dos milions “d’origen desconegut”

Empreses adjudicatàries van donar més de sis milions en efectiu i xecs, segons l'anàlisi dels comptes bancaris

Un dels papers trobats en la trituradora del tresorer de CDC.
Un dels papers trobats en la trituradora del tresorer de CDC.

La principal fundació de Convergència va ingressar dos milions d'euros “d'origen desconegut” entre el 2012 i el 2015, en plena etapa d'Artur Mas al capdavant del partit nacionalista i de la Generalitat. Així consta en un informe policial al qual ha accedit EL PAÍS i que detalla els moviments dels vuit comptes bancaris que gestionava la Fundació Catalanista i Demòcrata (CatDem). Els dipòsits revelen que CatDem i la Fundació Fòrum Barcelona van ingressar durant aquesta etapa 16,9 milions, la majoria procedents de donacions de grans empreses. Més de sis milions es van abonar mitjançant xecs i en efectiu.

L'estudi dels comptes corrents elaborat per la Guàrdia Civil ja està en mans de José de la Mata, el jutge de l'Audiència Nacional que investiga el cas 3%, el presumpte pagament de comissions irregulars a Convergència a canvi de l'adjudicació d'obra pública. Desenes d'empreses, segons els investigadors, camuflaven com a donacions altruistes a les fundacions el que, en realitat, eren comissions per guanyar concursos públics d'obres i serveis. Es dona la circumstància que els comptes els gestionaven els extresorers del partit Daniel Osácar i Andreu Viloca, tots dos investigats per delictes de corrupció en aquesta causa.

Tres dels comptes estaven especialitzats a canalitzar el pagament de donacions de grans empreses adjudicatàries —Agbar, Copisa, Soler, Esteve Química, Cirsa o Teyco, per citar les més generoses— i de particulars als think tanks vinculats a l'extinta Convergència Democràtica de Catalunya (CDC). Un d'aquests comptes, del Banc Sabadell, és el que té un volum més elevat d'abonaments: 9,6 milions, i el que ha despertat més suspicàcies entre els investigadors. Hi ha 64 remeses de xecs i l'origen és “desconegut”. El mateix passa amb nou operacions de traspàs en efectiu i sis transferències, també ignotes. En total, més de dos milions que els investigadors, ara com ara, no han pogut rastrejar. Fonts properes al partit creuen que aquests diners es poden correspondre a aportacions fetes en actes públics organitzats per CDC.

El cas 3%, encara en fase d'instrucció, ha acumulat indicis que Convergència va cobrar un milió d'euros en comissions il·legals entre el 2008 i el 2013. Aquestes comissions procedeixen, presumptament, de les donacions aportades per grans grups empresarials de gairebé tots els sectors econòmics —construcció, serveis, subministraments, químic, jocs— i es corresponen amb 24 concursos públics que es van adjudicar de manera irregular. La tesi és que les fundacions i el partit funcionaven amb un principi de “caixa única” —els responsables econòmics eren els mateixos a una banda i l'altra—, un sistema que permetia desviar les donacions i utilitzar-les en el finançament del partit.

Aquest mètode ja es va fer servir en la preqüela del cas 3%, o sigui el cas Palau, que li va valer a Convergència una condemna per rebre 6,6 milions d'euros en comissions a canvi de l'adjudicació de grans obres públiques (Ciutat de la Justícia, línia 9 del metro) en l'etapa de Jordi Pujol. Una part d'aquests diners van arribar a Convergència mitjançant falsos convenis de col·laboració entre el Palau de la Música (espoliat per Fèlix Millet i Jordi Montull) i la Fundació Trias Fargas, el prestigi de la qual va quedar tan tocat arran d'aquest escàndol que va haver de canviar de nom pel de CatDem. El setge de la corrupció també va forçar Convergència a desaparèixer i rebatejar-se com a PDeCAT.

L'anàlisi dels comptes bancaris situa els fets més a prop en el temps, que s'estenen fins a la tardor del 2015. La majoria de noms de les empreses donants ja havien sortit a la llum, però l'informe ratifica que van seguir fent aportacions fins a dates molt recents.

Efectiu i xecs

L'anàlisi d'un altre dels comptes —de Caixabank, amb un total de 3,4 milions en abonaments— revela que bona part dels ingressos es feien amb xecs. Només en aquest compte ja hi figuren abonaments de 39 empreses i 11 persones físiques, inclosos la majoria de membres de la família Carulla, propietària del conglomerat Agrolimen. L'efectiu, que dificulta el rastreig dels fons, va ser utilitzat per cinc empreses. La principal, la constructora Copisa, en l'epicentre de la trama del 3%, que va ingressar per aquesta via 202.500 euros a la fundació CatDem.

L'informe policial analitza també els comptes de Nous Catalans —la sectorial d'immigració de CDC— i els de la Fundació Òmnium, però no troba res destacat. Encara que es limiten a plasmar els moviments bancaris, en les seves conclusions els policies constaten que CatDem i Fòrum Barcelona “obtenen part dels seus ingressos com a conseqüència de donacions fetes per nombroses mercantils”. I subratllen que aquestes fundacions “transfereixen part de fons entre els seus propis productes bancaris”. En la seva opinió, aquesta pràctica mostra una “especialització” dels comptes; alguns, per exemple, dedicats a la “recaptació de donacions”. També destaca, sense entrar en més detall, que existeixen “fluxos econòmics” entre Convergència i les seves fundacions.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >