Selecciona Edició
Connecta’t
OPINIÓ i

Vida dels llibres

El preu es manté i autors, editorials i llibreries treballen de valent per arribar als lectors

La llibreria Calders, a Barcelona.
La llibreria Calders, a Barcelona.

Alguns llibres duen ara el preu imprès a la contratapa, però si van amb etiqueta m’agrada conservar-la una mica amagada. La desempego i la torno a empegar, a la guarda. De tant en tant algun preu em salta a la vista perquè acostumo a escriure coses a l’última pàgina si l’editorial ha tingut el bon gust i el pressupost suficient per deixar unes pàgines de cortesia en blanc a la disposició del lector. Cada vegada passa menys, les editorials aprofiten el paper al màxim. Aquests dies he consultat un llibre de fa disset anys, de setembre del 2001. És un assaig de crítica cultural en versió original catalana, d’unes 300 pàgines. L’etiqueta porta el preu en euros i també en pessetes, encara: 20,13 €, 3.349 pessetes. Si fos novetat ara, no seria gaire més car. Sovint se senten queixes que els llibres ho són, però diria que és el producte que menys ha pujat de preu des que va començar el segle, o un dels que menys. Es va encarir amb el pas a l’euro, però després no.

El preu en concret d’aquest llibre és estrany, aquests tretze cèntims són infreqüents. Però aquesta raresa no és el que més sorprèn. Per què tantes persones diuen sovint que els llibres són cars? Perquè no en compren ni en llegeixen? Per si de cas, ho pregunto a la veterana Laie. El llibreter s’estranya quan li parlo d’un títol de fa gairebé vint anys, és conscient que en els últims temps els llibres no s’han encarit però no havia pensat que portem així gairebé dues dècades, i que duri. Parlem del llibre de preu únic a totes les llibreries, no del llibre de text de preu liberalitzat que tant mal ha fet a les llibreries petites i de barri. L’IVA dels llibres és, a més, reduït, d’un 4%, la desgraciada pujada no els va afectar i és un dels més baixos a Europa. Busco a internet el volum en qüestió, que ja està esgotat (un llibre del 2001, per força ha d’estar descatalogat!) i el preu que hi consta és de 20,50 €. Sí que hauria pujat una miqueta si l’hagués pogut comprar ara, però poca cosa. El que sí que hi ha ara són molts llibres petitons a preus reduïts.

Malgrat tot, vendre llibres és un negoci difícil, que exigeix passió. Les editorials i les llibreries literàries i de pensament han de treballar moltíssim. Un llibre s’ho juga tot en dos mesos, si vol tenir una vida més llarga a les llibreries. En els últims deu anys han sorgit un bon nombre d’editorials independents, en paral·lel a un sector editorial que ha engolit algunes de les editorials independents clàssiques dels seixanta i setanta. Les que subsisteixen, ja sigui Quaderns Crema/Acantilado o Anagrama, han hagut de prendre igualment grans decisions: la primera, potenciant més l’edició en castellà; la segona, sumant-se a un conglomerat editorial italià per evitar l’hispànic i alhora publicant en català. Han sorgit, al seu torn, força editores petites. No esgoto aquí el tema, ja que vull parlar de les llibreries i com els costa, i ho aconsegueixen, vendre llibres. També se n’han tancat moltes i d’altres, joves, han obert. Són un miracle.

Parlant de Barcelona, que és el que conec, no hi ha dia sense diverses presentacions de llibres i trobades literàries o simplement culturals que mobilitzen també autors i títols. Ja sigui en llibreries cooperatives dedicades en profunditat a l’assaig radical i de protesta, com La Caníbal, l’Espai Contrabandos, la Ciutat Invisible, i tantes altres. La Calders, NoLlegiu, la Memòria, la Inexplicable, Atzavara… són també noves àgores de molta activitat, sovint narrativa i poètica, però també de pensament. La sentència de la Manada ha reunit moltes veus en diverses d’elles, per llegir-ne en veu alta el redactat i el del vot particular que demanava l’absolució.

El seu horari és extens, algunes obren fins i tot els diumenges. Hi fan seminaris, cursos, debats. Les més veteranes i consolidades a la ciutat tenen veritables plans d’estudi alternatius a universitats i escoles. Fan venir ganes d’estar en contacte amb els llibres, que ens entrin pels ulls i per les orelles, que en comprem, en definitiva. Perquè si no, no hi ha manera.

El que és preciós és que, igual que els clubs de lectura a tota mena de llibreries i biblioteques, cada vegada més nombrosos, l’assumpte funciona. Amb molt d’esforç, funciona. Els lectors es troben els uns als altres i tracen vies de relació i coneixement. No, els llibres no són cars. Un munt d’autors, editors i llibreters penquen de valent per fer-los visibles, no només per escriure’ls, editar-los i vendre’ls. Els fan viure a les llibreries.

Mercè Ibarz és escriptora i professora de la UPF.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ