_
_
_
_
_

El Govern espanyol inicia el tràmit per traslladar els presos independentistes

L'Executiu ha preguntat a Llarena si té previstes més diligències sobre els líders del procés a la presó

Pedro Sánchez, al ple de la seva investidura.
Pedro Sánchez, al ple de la seva investidura.Jaime Villanueva

La decisió política ja estava presa i apuntada en les declaracions del president, Pedro Sánchez, però ara ha començat el tràmit legal. El Govern central, a través d'Institucions Penitenciàries, ha preguntat al jutge Pablo Llarena si té previst fer més diligències sobre els líders independentistes catalans que estan en presó preventiva acusats de rebel·lió i malversació de fons, segons fonts d'Interior. És el primer pas. Amb tota probabilitat el jutge contestarà que no. S'inicia així el procés perquè ben aviat se'ls apropi a presons catalanes.

La decisió estava gairebé assegurada des que dimarts hi va haver l'última compareixença de l'exconseller Joaquim Forn davant del jutge. Res fa indicar que Llarena tingui intenció de tornar a citar la resta de processats abans de l'inici del judici. El Govern espanyol sempre ha dit que s'iniciarien els tràmits quan finalitzés la fase d'instrucció. De fet, no s'ha acabat, perquè encara no s'ha fet l'escrit de conclusió de sumari, però pràcticament ha finalitzat.

A partir d'aquest primer tràmit activat per Interior, es demana també un informe, que ja està en marxa, per comprovar que aquests nou presos tenen la seva vinculació familiar a Catalunya. Després cal fer una sèrie de passos burocràtics que s'han de complir però que, una vegada iniciats, tindran com a probable conclusió que els presos vagin a presons catalanes d'aquí a poques setmanes, segons fonts governamentals.

Ningú s'anima a parlar d'un termini concret perquè depèn que contesti el jutge, es facin els informes preceptius i es posin d'acord dues Administracions, les responsables d'institucions penitenciàries nacional i catalana, ja que la competència de presons està transferida a Catalunya, cas únic a Espanya. Serà la Generalitat la que decideixi a quines presons van. No és un assumpte menor perquè és previsible que a la porta de les presons hi hagi manifestacions o mostres de suport als presos i serà la Generalitat la que haurà de gestionar aquesta delicada situació política.

En qualsevol cas, el Govern creu que aquest acostament és inevitable una vegada conclosa la instrucció. Sosté fins i tot que l'Executiu de Mariano Rajoy hauria fet el mateix perquè és molt difícil argumentar que un pres preventiu que no serà cridat pel jutge estigui a centenars de quilòmetres de la seva família i dels seus advocats.

En una entrevista recent amb EL PAÍS, Sánchez va desvincular la decisió sobre els presos de la reunió que té previst fer amb el president de la Generalitat, Quim Torra, el 9 de juliol. Però també va deixar clar que el trasllat estava decidit. “Jo desvinculo completament el que sorgeixi de la reunió amb el president sobre una qüestió que té un àmbit estrictament judicial i d'Institucions Penitenciàries. La meva posició és que el més raonable és que, una vegada se substanciï la instrucció, hi pugui haver acostament. El més raonable és que els presos, i sobretot en presó provisional, siguin prop de les seves famílies i dels seus lletrats”, va dir.

Els partits independentistes catalans i el PSC ho estaven reclamant amb insistència. També Pablo Iglesias, líder de Podem i soci principal de Sánchez, que necessita els seus 67 diputats per fer qualsevol moviment. Iglesias fins i tot va visitar els presos separatistes a la presó.

Els independentistes en realitat no estan demanant només l'acostament. El que volen és que el Govern espanyol canviï la posició de la Fiscalia i intenti forçar que aquests presos surtin en llibertat. Però a l'Executiu han descartat aquesta possibilitat i menys en aquest moment, quan el judici es preveu per a la tardor. Fins i tot els interlocutors independentistes consultats admeten que ningú compta que hi hagi cap moviment abans del judici, més enllà d'aquest acostament.

La decisió es donava per feta després del canvi de Govern però va patir alguns avatars. El 14 de juny, en una interlocutòria, el jutge Llarena ja havia passat la pilota a la teulada de l'Executiu. L'article 31 del reglament penitenciari deixa clar que Institucions Penitenciàries té “competència exclusiva per decidir, amb caràcter ordinari o extraordinari, la classificació i destinació dels reclusos als diferents establiments penitenciaris”.

Fonts d'Institucions Penitenciàries admeten que la decisió de recloure un pres en un centre penitenciari concret es pren per diferents factors, des del nivell d'ocupació fins a qüestions de seguretat, el perfil del reclús i raons humanitàries. No obstant això, Presons va dictar el 2011 una instrucció interna en la qual establia com a norma general “el criteri de proximitat al domicili de l'intern” a l'hora de determinar el centre en què han de romandre els reclusos a Espanya.

Mesures de seguretat

Des de l'ingrés a la presó, el novembre passat, d'Oriol Junqueras i set altres exmembres de l'Executiu català, el Govern del PP va extremar el zel sobre la seva seguretat, sobretot després de la denúncia que llavors van presentar els advocats dels polítics catalans sobre les condicions en què es va fer el seu trasllat a la presó per part de la Guàrdia Civil. La majoria van explicar que van ser emmanillats amb les mans a l'esquena i que van viatjar sense la subjecció dels cinturons de seguretat. El departament que llavors dirigia Juan Ignacio Zoido va prendre la primera mesura la mateixa nit de l'empresonament. Poc després de decidir dispersar els polítics en cinc presons, Interior va rectificar i va ordenar que els sis exconsellers fossin agrupats a la d'Estremera.

El director de la presó es va encarregar de revisar l'estat de les cel·les i es va reunir amb els polítics per explicar-los com funcionava la recepció de paquets de la família, l'economat i el peculi amb el qual podien fer compres a l'interior. A més, se'ls va ingressar, de dos en dos, en mòduls poc conflictius i en cel·les properes als punts de vigilància per minimitzar el risc que patissin qualsevol topada amb altres reclusos. Fins i tot es van donar ordres per restringir al màxim en el sistema informàtic l'accés a la fotografia que els van fer quan els van obrir les fitxes penitenciàries.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_