Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

El Govern estudia reconvertir edificis públics en escoles

El Departament d'Ensenyament també posa sobre la taula absorbir centres concertats deficitaris per resoldre la falta de places públiques a Barcelona

Una classe de l'escola Joaquim Ruyra de l'Hospitalet.
Una classe de l'escola Joaquim Ruyra de l'Hospitalet.

L'allau de demanda d'escola pública per part de les famílies de Barcelona ha obligat el Departament d'Ensenyament a buscar alternatives per donar resposta als pares si aquesta tendència es consolida. L'oferta de places de proximitat a la ciutat és insuficient en alguns barris, els solars disponibles per construir nous centres són escassos i les famílies no volen desplaçar-se fora del seu veïnat per portar els fills a l'escola. La Generalitat estudia diverses solucions a aquesta problemàtica, entre elles, la de reconvertir edificis públics en escoles.

Llogar espais buits d'escoles concertades o, fins i tot, fer públics els centres concertats deficitaris són les altres dues opcions que va assenyalar el conseller d'Ensenyament, Josep Bargalló, en una entrevista al diari Ara. El titular del ram va assegurar que havia estat parlant amb la patronal de les privades i que "hi ha la possibilitat" de reconvertir en públiques les escoles concertades que tinguin problemes de viabilitat. No obstant això, un portaveu de la Fundació Escoles Cristianes, la patronal que aglutina uns 430 centres religiosos concertats, va indicar que "no hi ha cap escola cristiana que sigui deficitària" i va assegurar que Bargalló no havia exposat aquesta proposta a la reunió. "Entenem que és un globus sonda per marcar el perfil de la conselleria", va apuntar aquest portaveu.

Tot i això, el canvi de tendència en les preinscripcions de Barcelona ha obligat a redibuixar el mapa i la planificació educativa a la ciutat. La Generalitat aposta també per reconvertir espais públics en escoles, com el centre cívic que hi ha al costat de l'escola Ferran Sunyer del Paral·lel, i que serviria per ampliar l'espai útil del centre. 

L'Ajuntament de Barcelona, per la seva banda, insisteix que estan oberts a totes les propostes per donar resposta a la demanda creixent d'escola pública. L'Eixample i Gràcia són els districtes amb més pressió immobiliària i forta demanda d'escola pública. "Hem de recuperar el pla estratègic d'educació 2018-2023, que està en creació des del 2017 i amb el 155 va quedar en suspens. Aquest pla està en fase d'esborrany i hem de fer un procés participatiu per discutir amb les famílies i els professors quin model educatiu volem i com donem resposta a l'augment de demanda d'escola pública. Estem oberts a tot", apunta el comissionat d'Educació, Infància i Joventut a l'Ajuntament, Miquel Àngel Essomba.

El titular d'Educació al Consistori destaca que l'Ajuntament ha identificat "10 terrenys expropiables a l'Eixample per a usos educatius", tot i que també aposta perquè els equipaments escolars no tinguin una funció exclusiva. "Hem d'avançar cap al concepte d'espais polivalents. Els equipaments escolars passaran a ser equipaments educatius, on al matí hi pot haver una escola, a la tarda un centre cívic i a la nit un centre de formació d'adults, per exemple", apunta.

En qualsevol cas, l'Ajuntament i el Govern insisteixen que la seva intenció és "donar resposta a totes les parts". "Això és una negociació. No es tracta d'obligar ningú, sinó que tots hi surtin guanyant", explica un portaveu d'Ensenyament. 

MÉS INFORMACIÓ