_
_
_
_
_

Investigadors de Vall d’Hebron descobreixen com es poden eliminar les cèl·lules tumorals dorments

La troballa obre la possibilitat de desenvolupar fàrmacs contra les recaigudes del càncer

Vista de l'Hospital Vall d'Hebron.
Vista de l'Hospital Vall d'Hebron.Edu Bayer

Investigadors del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO) han descobert un mètode per eliminar les cèl·lules tumorals dorments, que són les causants de la resistència als tractaments i de recaigudes de pacients aparentment curats, en una investigació que publica avui The Journal of Clinical Investigation.

El treball ha estat liderat per l'investigador del Grup de Cèl·lules Mare i Càncer del VHIO Héctor G. Palmer, mentre que la primera autora és Isabel Puig, del mateix grup, que han descobert una nova diana terapèutica que podria ajudar a eliminar aquestes cèl·lules resistents als fàrmacs i responsables de les recaigudes, l'anomenat factor epigenètic TET2.

Palmer ha explicat que aquest descobriment, que obre la possibilitat a desenvolupar fàrmacs contra les recaigudes del càncer, ha estat possible després de deu anys d'investigació, en què han col·laborat l'Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC), la fundació Fero, l'Institut de Salut Carlos III, Ciberonc i Cellex.

L'investigador ha recordat que un tumor està format per cèl·lules alterades que creixen i es multipliquen de forma contínua i incontrolada, però que hi ha mecanismes moleculars que són capaços d'imposar-se a aquest creixement obligant algunes d'aquestes cèl·lules a entrar en latència.

Fins ara, segons l'investigador, la majoria dels fàrmacs frenen el creixement dels tumors matant les cèl·lules que proliferen i no les que estan dormides, entre altres coses perquè són indetectables i romanen a l'organisme com si fossin llavors, dispersant-se pel cos i mostrant-se resistents als tractaments.

Per motius encara desconeguts, en un moment determinat aquestes cèl·lules dorments es desperten, actuen com a cèl·lules mare, regeneren el tumor original i es propaguen a nous òrgans, la qual cosa es coneix com a metàstasi.

"Per als pacients és important confiar que els tractaments funcionaran i que, en cas que hi hagi una bona resposta, la malaltia no tornarà a aparèixer. Però fins ara aquesta és una promesa que no se'ls pot fer, i això genera angoixa en els pacients, pensant que poden recaure en el futur", segons Palmer.

Per identificar i aïllar les cèl·lules dorments, Palmer ha dit que ha estat determinant l'activitat del factor epigenètic TET2. "Aquest factor actua com si fos un director d'orquestra que condueix amb precisió l'activitat del genoma perquè es reculli ordenadament i obliga la cèl·lula a adormir-se sense perdre tot el potencial maligne futur", ha detallat l'oncòleg.

El treball ha servit per demostrar que l'eliminació artificial de TET2 serveix per matar totes les cèl·lules tumorals dorments i, per tant, la converteix en una nova diana terapèutica.

"Des que vam identificar TET2 com el taló d'Aquil·les de les cèl·lules dorments, estem desenvolupant nous fàrmacs per bloquejar la seva activitat enzimàtica. Aquests fàrmacs permetran eliminar les cèl·lules resistents dels tumors i prevenir futures recaigudes" ha assegurat Palmer.

La investigació duta a terme amb aquestes cèl·lules dorments no només ha servit per identificar TET2 com a possible diana, sinó que també ha permès definir un biomarcador per identificar aquestes cèl·lules dorments i resistents als tractaments.

Segons Palmer, "TET2 és un enzim que oxida el genoma tumoral deixant una petjada (la 5-hidroximetilcitosina o 5hmC) que es pot mesurar amb tècniques convencionals de laboratori. Nosaltres hem demostrat que una alta activitat de TET2 implica alts nivells de 5hmC i més possibilitats de resistir als tractaments i que els pacients no recaiguin".

"Detectant les cèl·lules amb 5hmC podem predir si un pacient resistirà als tractaments i si recaurà", ha dit Palmer. Les dades de la investigació han demostrat que les cèl·lules tumorals dorments estan presents en diferents tipus de càncer, com els de còlon, mama, pulmó, glioblastoma, melanoma i d'altres.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_