Selecciona Edició
Connecta’t

Batet defensa el reconeixement de les “identitats” territorials en la Constitució

La ministra de Política Territorial sosté que hi ha consens per abordar la reforma de la llei fonamental

La ministra de Política Territorial i Funció Pública, Meritxell Batet.
La ministra de Política Territorial i Funció Pública, Meritxell Batet. EFE

La ministra a qui Pedro Sánchez ha encarregat la resolució del conflicte de Catalunya, Meritxell Batet, fa una crida a abordar una reforma de la Constitució que reconegui les diferents "identitats" territorials que al seu parer coexisteixen a Espanya. La titular de la cartera de Política Territorial al Govern espanyol ha exposat aquest dimarts en una conferència a Madrid la seva proposta de reforma constitucional, que veu "urgent" i amb consens necessari per iniciar-la. Serà l'acord entre els partits el que determini com es plasma en la Constitució aquesta realitat de les diferents identitats que conviuen a l'Estat, ha argumentat.

"Una de les grandeses d'Espanya és que té diferents identitats, llengües i cultures. El reconeixement d'aquestes identitats ha d'aparèixer al text constitucional", ha raonat Batet a la Universitat Rey Juan Carlos, en un curs organitzat per l'Associació de Periodistes Parlamentaris. La ministra no ha parlat de nacions (el PSOE va aprovar en el 39è congrés la seva aposta per la "plurinacionalitat" d'Espanya), sinó d'"identitats polítiques", i ha deixat oberta la concreció d'aquesta proposta al que els partits decideixin que sigui. "Aquest reconeixement ha de ser fruit d'un acord. Les diferents forces polítiques hem de fer l'esforç de posar-nos d'acord", ha expressat.

Batet defensa la idea de "reciprocitat", de "posar-se en la posició de l'altre". "El respecte a la identitat política pròpia implica el respecte a l'aliena", considera.

La política del PSC defensa amb fermesa la reforma constitucional per sortir de l'atzucac territorial. "Tenim una crisi d'integració constitucional almenys en el model territorial i almenys en alguns territoris. Si una part dels ciutadans s'allunya del model constitucional, l'eficàcia de la Constitució i la seva força pateixen. El procés de reforma és ja part de la solució a la crisi", entén. Encara que qualsevol procés de reforma implica un risc, "la no reforma també és un risc, el de la disfunció, de pèrdua d'eficàcia" del text constitucional, raona la ministra.

Les reformes del model territorial "han esdevingut urgents per la inacció i la resistència a fer-les. Sense aquestes reformes és el model del 78 el que pateix, el que s'afebleix", exposa Batet.

La ministra considera que el consens per abordar una reforma constitucional "existeix des de fa uns quants anys", però en tot cas aquest consens no ha de ser de partida. "La reforma reclama un consens d'arribada, però no de partida. No n'hi va haver el 78", ha defensat. Que la reforma constitucional s'obri aquesta legislatura "no depèn del Govern", justifica la ministra de Política Territorial, sinó de la voluntat de totes les forces polítiques.

L'Executiu de Pedro Sánchez vol constatar si hi ha aquesta voluntat instant els partits a participar en la comissió d'avaluació de l'Estat autonòmic, que està oberta al Congrés, de la qual ara només formen part el PSOE, el PP i part del Grup Mixt. Si la majoria de les forces polítiques hi participessin i abordessin un diagnòstic, després es podria obrir una comissió de reforma constitucional.

Les paraules de la ministra apunten al fet que el Govern no promourà la reforma si no hi ha possibilitats de consens. "Afrontar una reforma de la Constitució no és una cosa que es pugui fer improvisadament i en un termini curt de temps. Venim de molts silencis entre moltes formacions. El més important és començar a caminar, i això és participar en aquesta comissió i obrir un diàleg entre les forces polítiques per veure si acaba derivant en la creació d'aquesta comissió [de reforma constitucional]", ha conclòs Batet.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >