Selecciona Edició
Connecta’t

Barcelona habilitarà poliesportius i escoles per acollir refugiats

L'Ajuntament disposa ara de 450 llits per atendre immigrants que arribin a la ciutat

La Creu Roja atén els migrants arribats aquesta setmana a Barcelona.
La Creu Roja atén els migrants arribats aquesta setmana a Barcelona.

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va oferir diumenge el “port segur” de Barcelona per acollir 1.000 refugiats que naveguen a la deriva en set barques al Mediterrani. Malgrat l'oferiment, el Consistori no disposa d'un miler de llits. En els últims dies han arribat a Barcelona 300 immigrants en autobusos procedents d'Andalusia. Aquestes arribades van obligar el Consistori a augmentar el nombre de llits fins a 450. La situació encara és sostenible, però el govern de Colau disposa d'un pla b si se saturen les arribades o amarren vaixells amb centenars de persones: habilitar escoles i poliesportius.

La setmana passada, l'Ajuntament de Barcelona i la Creu Roja van arribar a un acord per desenvolupar un pla que augmenti la capacitat d'acollida: es van obrir 150 nous llits a Barcelona. No van trigar a omplir-se. En menys de tres dies va arribar “gairebé un autobús diari” procedent d'Andalusia. Segons fonts municipals, hi ha consistoris a la “frontera sud” d'Espanya que paguen un bitllet d'autobús amb destinació a Barcelona a aquelles persones que arrisquen la seva vida a bord d'una pastera per arribar a Europa. Altres vegades és la mateixa Creu Roja la que nolieja els autobusos.

Gràcies a aquests 150 llits es va poder atendre l'última setmana tres centenars de persones, 50 de les quals ja han abandonat Barcelona amb destinació al nord del continent. Aquestes 150 places se sumen als 200 llits fixos que el Consistori manté al Servei d'Atenció a Persones Immigrades, Emigrades i Refugiades (SAIER) disperses en diverses pensions de la ciutat. I a aquestes, cal sumar-hi el centenar de llits del programa Nausica, el pla municipal per atendre els refugiats que no són atesos pel Govern central perquè han acabat el programa d'asil però no tenen recursos propis.

En total, hi ha 450 places que, segons el Consistori, encara no s'han col·lapsat. “Quan hi ha algú a la deriva al mar, la nostra obligació és oferir el port no només per una qüestió humanitària, sinó perquè així ens obliga el dret internacional”, assegurava ahir un portaveu municipal. El respecte a les normes supraestatals obre la porta a una arribada massiva similar a la de l'Aquarius a València. Conscients d'això, el Consistori denuncia que no rep cap suport ni de la Generalitat ni del Govern central.

Si arriben alhora centenars d'immigrants, l'Ajuntament aprofitarà que hi ha moltes escoles, poliesportius i equipaments buits en plenes vacances escolars i hi instal·larà campaments disseminats per la ciutat. S'hi aplicarà el mateix sedàs que s'aplica ara amb els immigrants que arriben a la ciutat amb autobús.

La majoria de migrants són d'origen subsaharià i l'Estat no els proporciona dret d'asil, per la qual cosa el Consistori garanteix el seu allotjament i manutenció. Aquests normalment es troben en “trànsit” i, després de passar uns dies, es traslladen a països com Alemanya. Si són menors, els tutela la Generalitat. I si sol·liciten asil, es garanteix el seu allotjament mentre es posa en funcionament el programa estatal d'asil.

La Generalitat només disposa de 500 places

El president de la Generalitat, Quim Torra, va oferir Catalunya diumenge passat per acollir 1.800 refugiats. En l'actualitat, l'administració autonòmica ofereix 1.845 places a refugiats, de les quals 1.317 estan ocupades, per la qual cosa en realitat el nombre de places disponibles és de 528.
Per la seva banda, l'Ajuntament de Barcelona, segons el tercer tinent d'alcalde, Jaume Asens, entre el gener i el maig del 2018 ha atès “més de 8.000 persones al SAIER, de les quals 3.500 són refugiats”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >