Selecciona Edició
Connecta’t

Els Mossos comencen a fer servir les tàsers a Girona amb algunes llacunes

La instrucció interna de la policia catalana no estableix com a obligatori l'enregistrament de les actuacions

Girona / Barcelona
Un intendent presenta la pistola model Taser X2 que faran servir els Mossos.
Un intendent presenta la pistola model Taser X2 que faran servir els Mossos.

Els Mossos d'Esquadra han començat a fer servir aquest dilluns les pistoles tàser a Girona, Blanes i Figueres. Es tracta d'una prova pilot que dona resposta finalment a un reclam històric dels sindicats. Està previst que al setembre l'arma ja estigui desplegada a tot Catalunya. Cada comissaria tindrà una pistola, que utilitzarà el cap de torn. Els Mossos seran la primera policia autonòmica a fer-les servir en les seves unitats de seguretat ciutadana (l'Ertzaintza la té en unitats especialitzades), segons va explicar dilluns el director general de la policia catalana, Andreu Martínez. Però l'arma arriba amb algunes llacunes.

La més cridanera és l'enregistrament de les actuacions. En la presentació de la cúpula de Mossos al Parlament el 2016, van assegurar que cada actuació quedaria enregistrada. La instrucció interna de la policia catalana, a la qual ha tingut accés EL PAÍS, rebaixa aquesta possibilitat a "sempre que sigui possible", sense ser obligatòria. Inicialment es va plantejar que els dispositius portessin incorporats una càmera, que gravaria quan es desenfundés l'arma. Però la policia catalana admet que no ha trobat cap pistola que inclogui la càmera, per la qual cosa aquesta anirà incrustada a l'armilla dels agents, i haurà de ser el policia qui l'activi.

Aquesta és una de les crítiques més importants de la Plataforma Stop Taser, que veu delicat que sigui l'agent "qui decideixi en quin moment grava l'actuació", en lloc que "gravi la pistola des que es desenfunda". El seu portaveu, Andrés García Berrio, assenyala també la "inconcreció" a la qual està subjecta la pistola elèctrica. La instrucció interna de Mossos prohibeix utilitzar l'arma en dones embarasses o nens i persones "d'edat avançada" o "febles de salut", sempre que siguin "perceptibles per als agents actuants", sense especificar més. Tampoc es podrà disparar en centres penitenciaris, excepte en motins o presa de presos, ni en manifestacions o concentracions "com a eina de control de l'ordre públic". Abans de fer-la servir, el policia haurà d'avisar "de manera clara" que s'utilitzarà la pistola i garantir posteriorment l'assistència mèdica, a més d'informar el jutge.

L'intendent dels Mossos Josep Saumell va defensar que no hi ha cap estudi que acrediti que les tàsers poden provocar parades cardiorespiratòries, però va admetre que les malalties prèvies o el consum de tòxics poden complicar les actuacions policials. Stop Taser assenyala precisament aquests elements, imperceptibles a vegades a primera vista, per oposar-se a l'ús de les tàsers. Segons un informe d'Amnistia Internacional, 500 persones han mort des del 2001 als Estats Units després de rebre una descàrrega d'una pistola elèctrica, tot i que aclareixen que no sempre és la descàrrega el motiu directe de la mort.

La tàser (dispositiu conductor d'energia) ha viscut una llarga travessia fins a arribar a la presentació d'aquest dilluns. La mort de Juan Andrés Benítez el 2013 al barri del Raval, en una reducció per part de la policia catalana, va fer que finalment el Departament d'Interior, reticent fins llavors, acceptés incorporar les pistoles elèctriques com una arma intermèdia entre la porra i la pistola. El Parlament els va donar llum verda per utilitzar-les fa dos anys, els Mossos calculaven tenir-la a punt al gener, però qüestions tècniques i l'aplicació de l'article 155 n'ha retardat mig any la incorporació.

En total, els Mossos tenen 120 pistoles: 90 per a les comissaries i la resta es repartiran en especialitats o grups com les ARRO. Martínez va admetre que les tàsers són una resposta a les peticions dels sindicats, però parcial. Els representants dels Mossos demanen una tàser per patrulla, fet que que no preveu el Departament d'Interior. El portaveu dels Mossos, l'inspector Albert Oliva, va defensar que la tàser, que és convenient disparar a entre tres i cinc metres, no substitueix cap arma. Està "a mig camí entre la defensa i la pistola" i és l'alternativa menys lesiva i més efectiva per afrontar situacions crítiques de perill i risc imminent, va dir. Tots els policies han de fer un curs de formació abans d'utilitzar-la, i portar també un desfibril·lador.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >