_
_
_
_
_
Opinión
Texto en el que el autor aboga por ideas y saca conclusiones basadas en su interpretación de hechos y datos

La superioritat de Soraya Sáenz de Santamaría

L'exvicepresidenta és capaç d'obtenir valoracions més bones entre l'electorat del PP al marge de si aquest és de centre o d'extrema dreta, jove o jubilat, o catòlic de missa setmanal o només de casaments i batejos

Soraya Sáenz de Santamaría, al mig, passeja amb càrrecs del PP a Màlaga.
Soraya Sáenz de Santamaría, al mig, passeja amb càrrecs del PP a Màlaga.Carlos Díaz (efe)

La militància del PP té per primera vegada l'oportunitat d'exercir un paper actiu en l'elecció del seu líder. D'entre els candidats que han fet un pas endavant per optar a la presidència del PP destaquen molt particularment Soraya Sáenz de Santamaría i María Dolores de Cospedal. Encara que totes dues candidates gaudeixen d'un important pes entre l'elit del partit, desconeixem encara quina popularitat tenen entre la militància del PP.

En realitat, cada vegada que un partit comença un procés de democràcia interna s'obre un període de gran incertesa, ja que no acostumem a tenir informació sobre què pensen els militants. Un exemple recent de fins a quin punt els resultats d'unes primàries poden resultar inesperats va ser la batalla socialista entre Susana Díaz i Pedro Sánchez. Abans de la votació, hi havia la convicció entre l'opinió pública que la presidenta andalusa acabaria imposant-se. Susana Díaz partia en aquestes primàries com a clar cavall guanyador malgrat que, segons les enquestes, els votants del PSOE preferien, sense cap dubte, Pedro Sánchez.

Així doncs, en les primàries socialistes de l'any passat l'opinió dels militants va acabar sent raonablement semblant a la de l'electorat socialista en general. En el cas de les primàries del PP de la setmana vinent també podem intentar inferir què opina la seva militància a partir de la informació que disposem dels votants del partit. Per a això tenim els baròmetres polítics del CIS. Aquests recullen trimestralment la valoració de cadascun dels membres del govern (amb una nota del 0 al 10), per la qual cosa podem comparar les notes de Sáenz de Santamaría amb les rebudes per Cospedal.

Les dades del CIS ho deixen ben clar: l'anterior vicepresidenta gaudeix de més popularitat entre els votants del PP. Si bé Sáenz de Santamaría rebia un notable (7 sobre 10), Cospedal havia de conformar-se amb un aprovat (5,9). De fet, d'entre els membres del Consell de Ministres, només la vicepresidenta tenia una popularitat superior a la de Mariano Rajoy.

La superioritat de Sáenz de Santamaría és incontestable. L'exvicepresidenta és capaç d'obtenir valoracions més bones entre l'electorat del PP al marge de si aquest és de centre o d'extrema dreta, de si és jove o jubilat, o de si és catòlic de missa setmanal o només de casaments i batejos. La vicepresidenta s'imposa en tots els electorats, al marge del seu perfil demogràfic o socioeconòmic. A més a més, Sáenz de Santamaría també resulta una candidata més atractiva per recuperar els votants que han abandonat el PP per sumar-se a les files de Ciutadans. Entre els desertors, només la vicepresidenta aconsegueix un aprovat.

Certament, les dades del CIS només ens ofereixen les valoracions del conjunt de votants del PP, però l'opinió dels militants continua sent una incògnita. En realitat, hi ha motius per pensar que la militància no és sempre representativa del conjunt dels votants del partit. Com que tenen un grau de compromís i interès per la política més alt, s’acostuma a considerar que la militància té un perfil ideològic més definit i extrem que el del votant mitjà. En aquest cas, Soraya Sáenz de Santamaría continuaria sent la candidata favorita, ja que disposa de més popularitat al marge del perfil ideològic del votant. A més a més, en el baròmetre del CIS de l'abril passat també es preguntava als enquestats pel seu grau d'activisme (participació en campanyes, recaptació de fons, contacte amb polítics). Doncs bé, entre els votants del PP que declaraven ser o haver estat activistes (un perfil que podria ser semblant al del militant), la valoració de Soraya Sáenz de Santamaría (7,2 sobre 10) era, un altre cop, manifestament superior a la de María Dolores de Cospedal (6,2 sobre 10).

En definitiva, les dades de popularitat que recullen els baròmetres del CIS mostren que, des d'una perspectiva estratègica, la candidatura de Soraya Sáenz de Santamaría pot ser més atractiva tant per afermar el seu actual electorat com per intentar pal·liar les fugides cap a Ciutadans. Desconeixem l'opinió dels militants, però si aquests s'assemblen al votant del PP o decideixen votar estratègicament el candidat més atractiu electoralment, llavors les dades indiquen que Sáenz de Santamaría parteix com a clara favorita. Encara amb això, la tempesta política que pateix el PP no amainarà amb un simple relleu de lideratges. Les primàries de la setmana vinent haurien de ser només el primer pas per regenerar un PP que mai s'ha pres seriosament la crisi política del nostre país.

Lluís Orriols és professor de ciència política de la Universitat Carlos III de Madrid.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_