Selecciona Edició
Connecta’t

El jutge de la Gürtel: “Mentre jutjava el cas vaig patir més atacs que en tota la meva carrera”

“Rajoy tenia l’obligació de dir la veritat”, assegura un dels dos magistrats que van dictar la sentència del cas que va desencadenar la moció de censura de Sánchez

Jose Ricardo de Prada
El magistrat José Ricardo de Prada a la redacció d'EL PAÍS.

En la primera entrevista concedida per José Ricardo de Prada Solaesa (Madrid, 1957) des que es va fer pública la primera sentència del cas Gürtel, aquest magistrat, un dels dos que van formar la majoria de la secció segona de la sala penal de l’Audiència Nacional que va dictar la resolució —que va declarar el Partit Popular responsable a títol lucratiu d’una extensa i profunda trama de corrupció política i institucional a través de la seva relació amb el Grup Correa—, parla sobre el seu impacte polític.

Com a capdavanter de la justícia universal, De Prada va ser un dels magistrats que va intervenir en el cas Pinochet, va declarar competent Espanya per perseguir delictes de lesa humanitat com genocidi o tortura a Xile i va ser el ponent de la sentència del militar argentí Adolfo Scilingo, condemnat a 640 anys de presó per un delicte de lesa humanitat durant la dictadura. Ha format part de la sala d’apel·lacions de crims de guerra de la Cort de Bòsnia i Hercegovina a Sarajevo (2005-2008) i en aquests moments és a la Haia. Forma part del tribunal que decidirà sobre l’apel·lació contra la sentència que va condemnar Radovan Karadzic per genocidi, crims de lesa humanitat i crims de guerra.

Pregunta. Vostè s’imaginava que aquesta sentència del cas Gürtel provocaria un gir polític com el que s’ha produït?

“L'existència de la caixa b del PP és una conclusió unànime del tribunal”

Resposta. Evidentment que no. El tribunal era plenament conscient de la gravetat de les conclusions a les quals s’arribava en la sentència, que afectaven de ple el partit polític que hi havia al Govern, però aquestes són el resultat d’un treball molt seriós i rigorós, de molts anys d’investigació policial, d’una instrucció judicial realitzada per jutges i fiscals molt competents i de gairebé un any i mig de judici amb centenars de proves realitzades i sis mesos de deliberacions i treball feixuc. És veritat que el resultat social i polític produït és increïble, però va molt més enllà de la sentència. Correspon al joc dur de la política pel poder, i ni el tribunal que ha dictat la sentència ni la sentència mateixa hi tenen res a veure.

P. M’imagino que no va ser fàcil arribar a dictar aquesta resolució.

R. No ho va ser de cap manera i no només per les dificultats tècniques. En l’assumpte Gürtel hi ha hagut sempre molts obstacles.

“Rajoy tenia l'obligació de dir la veritat en el judici”

P. A què es refereix?

R. Per bé que la justícia com a institució pugui aparentar ser relativament forta, els tribunals, i sobretot els jutges, som fràgils i vulnerables. És molt fàcil afectar el seu bon funcionament. El cas Gürtel no ha quedat al marge dels intents d’ingerències per part de la política.

P. Pot ser més explícit?

R. Provaré de ser-ho. El jutge que va iniciar les investigacions [Baltasar Garzón] va ser inhabilitat durant 11 anys pel Tribunal Suprem. D’altra banda, hi ha els diferents canvis de jutges d’instrucció, en alguns casos no gaire comprensibles. I ha passat el mateix amb la composició dels tribunals d’enjudiciament. Sens dubte, és un assumpte políticament molt sensible en el qual els partits polítics han anat a totes, i algun fins i tot ha provat de col·locar els seus jutges més propers. I no em refereixo a una simple afinitat ideològica, sinó a clares vinculacions, la qual cosa els feia a aquestes persones inidònies per jutjar. També hi ha hagut formes subtils i menys subtils de pressió.

P. A vostè l’han pressionat?

R. Ningú s’ha dirigit a mi demanant-me que resolgués en un sentit o un altre, però durant els darrers tres anys, coincidint amb Gürtel, he patit més atacs com a jutge des de la política i des dels mitjans que secunden determinats plantejaments polítics que en els gairebé trenta restants que porto treballant com a jutge a l’Audiència Nacional. I no només jo, també la meva família. S’ha utilitzat qualsevol pretext per a això. I únicament la meva associació professional [Jutgesses i Jutges per a la Democràcia] m’han defensat alguna vegada. Per descomptat, no el Consell General del Poder Judicial [CGPJ], que al meu parer és qui hauria d’haver-ho fet. Els jutges som molt vulnerables i no podem defensar-nos per nosaltres mateixos. El Consell hauria d’assumir aquesta funció, però lamentablement està molt lluny dels jutges i actua seguint els vaivens de la política.

P. S’ha criticat des de posicions polítiques que la sentència del cas Gürtel conté innecessàries referències al PP o que es pronuncia sobre temes, com la caixa b d’aquest partit, que són objecte d’altres procediments.

“El Consell General del Poder Judicial està molt lluny dels jutges”

R. No és veritat. La sentència fa un esforç per ser molt acurada en les conclusions que exposa com a fets provats i amb prou feines fa algunes referències succintes a les relacions del Grup Correa amb el Partit Popular. Les imprescindibles perquè el relat sigui expressiu i intel·ligible. Es limita a dibuixar el context en què actuava el Grup Correa que, com vostè comprendrà, no surava a l’aire, com tampoc moltes de les persones que han resultat condemnades. No es tractava de simples casos de corrupció institucional aïllada i era imprescindible posar-ho de manifest. Respecte de l’existència de la caixa b al PP, és una conclusió unànime del tribunal. Resultava un antecedent imprescindible per justificar la condemna d’alguns dels acusats.

P. Calia qüestionar en la sentència la credibilitat com a testimoni de Mariano Rajoy, president del Govern en aquell moment?

R. El tribunal va valorar acuradament aquest tema i va considerar que fer-ho responia al normal funcionament de la justícia en una societat democràtica en què tots els ciutadans són iguals davant la llei. El tribunal necessàriament ha de valorar la credibilitat de tots els testimonis que intervenen, i no hi havia cap raó per excloure el testimoni Mariano Rajoy si ho feia amb altres.

P. Quan va ser cridat com a testimoni, era previsible quin seria el seu comportament processal. Creu que tenia una altra opció?

R. El tribunal, durant el judici, va provar de donar la màxima normalitat possible a la declaració d’aquest testimoni que ocupava la presidència del Govern —és a dir, que era el màxim representant d’un altre poder de l’Estat—, però no se’l va cridar per això, sinó pel seu possible coneixement sobre els fets. Va ser cridat a judici com qualsevol altre ciutadà i únicament se li va permetre declarar en estrades per deferència a la seva posició institucional, però sense que això signifiqués cap privilegi. Tenia l’obligació, com qualsevol altre ciutadà, de dir la veritat.

P. La sentència declara la responsabilitat del PP únicament com a partícip a títol lucratiu.

R. El Partit Popular va ser condemnat únicament pel que havia estat objecte d’acusació. Per haver-se beneficiat civilment d’una situació delictiva. Ningú l’acusava penalment. Abans de la reforma del Codi Penal del 2010 només podien delinquir persones físiques, per la qual cosa cap persona jurídica ni partit polític podia ser responsable penalment pel que hagués fet abans d’aquesta data. Ningú pot dir, per tant, que el PP hagués comès cap delicte abans d’aquesta data. Un tema diferent són els judicis polítics o morals que es vulguin o es puguin efectuar pel seu comportament o relació acreditada amb fets o persones que sí que van cometre delictes i per haver-se’n beneficiat, però aquest és un tema que transcendeix la justícia.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >