Una afeblida Mireia Belmonte es penja l’or en 200m estils

La campiona olímpica confessa patir “vertígens i marejos” que afecten el seu rendiment

Mireia Belmonte, en els Jocs Mediterranis.
Mireia Belmonte, en els Jocs Mediterranis. EFE

Mireia Belmonte ja sap com llueix l'or de Tarragona. La nedadora va haver d'esperar fins a la seva tercera aparició en competició per pujar al calaix més alt del podi. Va ser als 200 metres estils, on va guanyar amb claredat després d'un potent últim tram de crol. El temps, 2m11,16s, la va satisfer potser tant com el metall caçat: “Ha estat una bona marca”, concedia Belmonte després de la prova.

En les sèries classificatòries disputades durant el matí, la de Badalona ja s'havia apuntat la millor marca, 2m14,19s, anunciant que estava a punt, després de la desconcertant espessor del dissabte, quan Belmonte va tancar el primer dia de competició amb gest ombrívol. Va quedar penúltima en la final dels 400 metres estils, i la plata assolida als 800 metres lliures va passar a la categoria d'anècdota quan el seu entrenador, Fred Vergnoux, va concedir que a l'entorn de l'esportista hi havia “preocupació” perquè no troben la solució als problemes físics que arrossega des de fa aproximadament un mes.

Aquest diumenge, després d'apuntar-se el seu primer or en uns Jocs Mediterranis, Mireia, somrient, es va apropar per primera vegada a la zona mixta i va confirmar que, efectivament, ve patint episodis de “vertígens i marejos” que enterboleixen el seu rendiment. “Quan estic a l'aigua, perdo la força”, assenyalava la banderera de la delegació espanyola en aquests Jocs Mediterranis. La cita de Tarragona és només un complement de la seva preparació cap als europeus de Glasgow d'aquest estiu però, quan salta a l'aigua, a Mireia Belmonte, voraç competidora, li disgusta no ser la primera a tocar la paret. El dilluns tindrà una altra cita en la piscina per seguir buidant la seva ment de núvols. Serà la seva última bala en aquests Jocs.

Qui no para de somriure és Jessica Vall. La nedadora de Barcelona, llicenciada en Biomedicina, es va apuntar un altre or després de guanyar la final de 100 metres braça. Com va fer aquest dissabte als 200 metres, la medalla d'or li arriba acompanyada del rècord del campionat. La plata, igual que va passar als 200 metres, va ser per a Marina García. La rivalitat Vall-García és enverinada.

Melanie Costa es va apuntar la plata als 200 lliures i també es va endur una plata Joan Lluís Pons als 400 estils.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ