Selecciona Edició
Connecta’t

Sánchez i Torra preparen la seva trobada per anunciar acords concrets

La retirada de recursos del Govern i la negociació de les 45 reivindicacions de Puigdemont permeten un marge de negociació

El Rei, Pedro Sánchez i Quim Torra als Jocs Mediterranis.
El Rei, Pedro Sánchez i Quim Torra als Jocs Mediterranis.

Diàleg és la paraula que pronuncien des de fa tres setmanes el president del Govern, Pedro Sánchez, i el de la Generalitat, Quim Torra, que es veuran el 9 de juliol a la Moncloa, una reunió que s'espera que sigui efectiva i que vagi més enllà de la fotografia oficial. És molt probable que després de la trobada s'anunciï algun acord per visualitzar la nova etapa política que s'ha obert i començar a reconduir la situació catalana, malgrat que les posicions de partida estan molt allunyades. Sánchez ha deixat clar que qualsevol pacte serà en el marc de l’Estatut i la Constitució i totes les seves decisions estaran sotmeses a l'escrutini de PP i Ciutadans per les seves “cessions” als independentistes, mentre que Torra insisteix que el seu objectiu és “la república catalana” i el “mandat” emanat del referèndum d'independència de l'1 d'octubre i de la declaració unilateral acordada el 27 d'aquell mes.

Amb tot, des de totes dues institucions preparen amb cura la trobada amb disposició a negociar i Pedro Sánchez ha llançat alguna picada d'ullet aquests dies en recordar, per exemple, que l’Estatut vigent a Catalunya no és el que van votar els catalans, sinó el text que va modificar la sentència del Tribunal Constitucional després d'un referèndum. El Govern català està dividit entre el nucli dur que advoca per no abandonar la unilateralitat, com reclama des d’Alemanya Carles Puigdemont i defensen a Barcelona consellers com Elsa Artadi, i la via pragmàtica que encarna Esquerra Republicana, a favor del pacte. Torra va deixar clar el dia 20 durant la sessió de control al Parlament que acudeix a aquesta primera reunió “amb la voluntat que n’hi hagi una segona i una tercera”.

“És molt important gestionar les expectatives i hi ha marge per a l'acord”, explica un dels negociadors socialistes que treballa en la preparació de la trobada del 9 de juliol. En la seva opinió, el camí a transitar se sustenta en dues potes: el catàleg de 45 reivindicacions (descartada la petició de referèndum sobre la independència) que va presentar Carles Puigdemont a Mariano Rajoy el 20 d'abril del 2016 i la retirada per part del Govern del PSOE d'alguns recursos presentats en l'època del PP davant el Tribunal Constitucional contra una dotzena de lleis aprovades pel Parlament, en algun cas per unanimitat. Moltes d'aquestes normes no tenen res a veure amb el procés i es refereixen, per exemple, a la universalització de l'assistència sanitària, el dret a l'habitatge de les persones en risc d'exclusió social, la promoció de l'activitat econòmica, la del canvi climàtic, de l'impost de begudes ensucrades o d'associacions de consumidors de cànnabis. La desestimació del Govern davant l'alt tribunal n’implicaria l’aplicació automàtica i reforçaria les competències de l'autogovern de Catalunya després de set mesos d'intervenció de les institucions per l'aplicació de l'article 155 de la Constitució amb el suport del PP, PSOE i Ciutadans.

El discurs dels socialistes és que els temps han canviat, que aquella etapa va quedar enrere i que és possible el diàleg. Per això consideren que la segona pota sobre la qual pot haver-hi marge de negociació entre tots dos governs són les 45 reivindicacions de la Generalitat del 2016, que recullen alguns dels arguments sobre els quals s'ha fonamentat el discurs nacionalista, primer, i posteriorment la reclamació d'independència. Són qüestions molt variades, algunes de fàcil compliment, com l’IVA deduïble de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, i unes altres que requeririen una llarga negociació i actuacions durant diversos anys, com l'augment progressiu de la inversió a Catalunya en els Pressupostos Generals de l’Estat, després que toqués fons amb el Govern del PP.

En altres casos es tracta de reivindicacions compartides per diverses comunitats autònomes, com el Corredor Mediterrani, que reclamen també organitzacions empresarials de la Comunitat Valenciana, Múrcia i Andalusia. Descartat ja per Pedro Sánchez el canvi del model de finançament autonòmic, que va caducar el 2014, la Generalitat sí que espera que arribi a Catalunya una d'aquestes “millores” que va anunciar el president del Govern en la seva primera sessió de control al Senat del passat dia 19.

Els socialistes consideren que el Govern català ha de fer gestos que ajudin a aplanar el camí, o a “desinflamar” les conseqüències del procés, en expressió de la ministra de Justícia, Dolores Delgado. Un d'aquests gestos, relativament senzill per al PDeCAT, seria que els seus diputats s'incorporessin a la comissió per a l'estudi del model territorial que va impulsar el PSOE al Congrés i que està paralitzada. “Que vinguin, encara que sabem que en discreparan, però que defensin aquí la seva posició”, expliquen fonts socialistes. En aquesta mateixa línia també es valoraria per part del Govern que la Generalitat acudís als fòrums multilaterals en els quals s’asseuen totes les comunitats, com el Consell de Política Fiscal i Financera.

“El més important de la reunió del dia 9 serà l'intangible”, assegura un dels negociadors de la trobada, per referir-se a la necessitat de crear un marc de “confiança mútua” entre la Moncloa i el Palau de la Generalitat, després de tants mesos de tensió institucional. Però les decisions de Govern poden ajudar a crear aquest marc, i cap pot ser tan imminent com el trasllat dels líders independentistes a les presons catalanes una vegada que el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena dicti la interlocutòria de conclusió del sumari.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ