Selecciona Edició
Connecta’t

Les dones viuen més anys que els homes però pitjor, segons Salut

Els experts fan una crida a fer polítiques transversals amb perspectiva de gènere per reduir les desigualtats en salut

Tres dones i un home esperen en un ambulatori.
Tres dones i un home esperen en un ambulatori.

Les dones viuen més anys que els homes (85 davant de 80) i tenen hàbits de vida més saludables. Tanmateix, la seva salut és pitjor: pateixen més dolors osteomusculars, més malalties cròniques i dupliquen els homes en diagnòstics de depressió, per exemple. L'última Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA) ha tornat a cristal·litzar una bretxa de gènere en salut: les dones viuen més però pitjor. El perquè d'aquesta paradoxa rau, segons els experts, en un conjunt d'elements relacionats entre si: factors biològics, conductuals i socials.

Segons l’ESCA, elles fumen menys (el 18,5% enfront de gairebé el 30% dels homes), amb prou feines l'1,5% té un consum de risc d'alcohol i sis de cada deu segueixen la dieta mediterrània. Però els bons hàbits no s'acompanyen de bons resultats en salut: el 44% de les catalanes entre 65 i 74 anys neguen tenir una bona salut (en homes és el 38%). La prevalença de depressió és del 8,8% en elles (3,6% en ells). Així mateix, gairebé el 22% de les dones d'entre 15 i 44 anys —i només el 16,5% dels homes— pateixen algun problema crònic. A mesura que avança l'edat, s'aguditza aquesta bretxa i a més dels problemes de salut, s'agreuja el drama social: tres de cada quatre persones grans que viuen soles són dones.

Els resultats de l’ESCA no són nous. Almenys, no per als experts que fa dues dècades que investiguen sobre això. Un estudi de l’Institut Karolinska d’Estocolm ja va analitzar el 1996 les diferències de l'efecte de l'estrès en homes i dones. “Van demostrar que els problemes de salut que presentaven depenien tant de diferències biològiques i psicològiques com de les condicions de vida i treball i del suport social per desenvolupar les seves vides”, recorda la doctora Carme Valls, investigadora del Centre d’Anàlisis i Programes Sanitaris (CAPS), en el seu llibre Medi ambient i salut. “Els resultats de l’ESCA són els de sempre. El que és fonamental són les diferències que hi ha pels nostres imperatius de gènere: treballem i ens encarreguem de les cures, som més pobres, treballem en pitjors condicions”, apunta Maria José Fernández Sanmamed, metge i investigadora en aquest camp. Hi coincideix Joan Benach, investigador de la Universitat Pompeu Fabra. “El sexe determina una sèrie de característiques biològiques que afecten la salut. Però en el camp de les desigualtats, hi ha una bateria d'elements que tenen a veure amb el gènere més que amb el sexe. Per exemple, la manera de socialitzar, els estereotips que se li pressuposen a cada gènere, les oportunitats i els recursos, que tenen a veure amb els salaris i la feina; els rols de mare, de treballadora; i el poder, com la influència del patriarcat. Totes aquestes línies fan que cada grup tingui més o menys exposició a diferents riscos que incideixen de manera diferent en la salut”.

Els condicionants biològics també hi passen factura, òbviament. Per exemple, menstruacions amb molt sagnat poden provocar anèmies ferropèniques, que generen més sensació de cansament i esgotament. No obstant això, els experts coincideixen que la realitat social, com la precarietat laboral, la bretxa salarial o la violència masclista, són determinants. “El que ens produeix percepcions de vida és una societat en què el nostre gènere està subordinat. Hi ha estudis que diuen que haver patit una agressió sexual produeix de tres a cinc vegades més problemes de salut”, apunta Fernández Sanmamed. Un estudi de la Universitat d’Alacant publicat el 2010 revelava que la probabilitat de patir una malaltia coronària és cinc vegades més gran en dones que han patit violència masclista. “Cal entendre com allò social, polític, es fica dins del cos i afecta la biologia. Si estàs aturada, la teva vida patirà més, tindràs més risc de beure, d'estar estressada…”, apunta Benach.

La bretxa de gènere es nota especialment en la salut mental. L'assumpció de gairebé el 100% de les tasques domèstiques, el treball reproductiu, les càrregues familiars aguditzen la sensació d'estrès i l'esgotament. “Ens sentim pitjor perquè la nostra vida és pitjor. Les dones tenen més patiment emocional”, sosté Fernández Sanmamed. També el dolor o les malalties cròniques s'accentuen en les dones. “El paper de cuidadora i la doble o triple jornada que fan les dones provoca alteracions del sistema musculoesquelètic. L'ergonomia de la majoria de treballs no està adaptada al cos de les diferents dones, per la qual cosa pateixen més desgast i artrosis d'origen laboral”, assenyala Valls.

Una perspectiva de gènere

Els experts advoquen per una transformació de les polítiques de salut, però també les laborals i les econòmiques, per donar-los una perspectiva de gènere. “El sistema sanitari se centra més en allò que mata que en allò que invalida. Hem de pensar a tenir, a més d'un Codi infart, un Codi de dolor crònic. I cal augmentar l'atenció a la cura, a la dependència”, apunta l'investigador Davide Malmusi. L'expert va participar en un estudi del projecte europeu Sophie en el qual van constatar que el risc de tenir mala salut entre les dones variava segons el suport dels països a les polítiques de família. “Si la majoria de malalties evitables i la percepció de mala salut són socials, les solucions han de ser socials”, sentencia Fernández Sanmamed.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ