Selecciona Edició
Connecta’t

“Cal donar més llicències: els turistes no deixaran de venir”

Nakul Sharma, el conseller delegat de l'empresa de gestió d'apartaments turístics Hostmaker, preveu administrar 1.400 pisos entre Madrid i Barcelona el 2019

El conseller delegat i fundador d'Hostmaker, Nakul Sharma.
El conseller delegat i fundador d'Hostmaker, Nakul Sharma.

"Barcelona volia turistes, i aquí els té, ara la pregunta ha de ser quin tipus de turisme vol que vingui". Així reflexiona Nakul Sharma, el fundador i conseller delegat de Hostmaker, una empresa britànica que es dedica a professionalitzar els pisos de particulars anunciats a Airbnb i altres plataformes, amb els quals assegura treure un rendiment un 12% superior. Lluny de la idea de l'economia col·laborativa en la qual al principi es basava l'activitat d'empreses com Airbnb, Hostmaker aposta per donar a l'usuari totes les eines perquè el pis particular es converteixi en el més semblant a un hotel. Els treballadors de Hostmaker reben el client, netegen el pis i gestionen els problemes que sorgeixin durant l'estada sense que l'anunciant s'hagi d'implicar en res.

Hostmaker, que opera a Barcelona des del 2015 amb 100 empleats, factura 4 milions a l'any en aquesta ciutat, i 40 milions a Europa. La companyia gestiona 1.800 pisos, 200 a Barcelona. Després d'entrar al mercat de Madrid, l'empresa preveu administrar 1.400 apartaments turístics entre les dues ciutats el 2019. Sharma considera que la seva empresa ajuda a millorar el perfil del turista, i encara que es mostra disposat a parlar amb les administracions sobre la regulació, critica l'actitud de bloqueig de Barcelona i Madrid, en les quals hi ha moratòries de llicències. Creu que la solució és repartir millor les llicències per la ciutat, i fer pagar per elles preus diferents segons la zona.

Pregunta: Què aporta Hostmaker a l'activitat dels pisos turístics a Barcelona?

Resposta: La nostra funció és la d'oferir un servei complet de gestió per als amfitrions. En aquest sentit, no pensem només en pisos turístics, ja que podem gestionar des de tres dies a 300 dies. Vaig crear aquesta companyia perquè vam veure tendències molt importants en com viatjava la gent i com la gent guanyava diners i interactuava amb les seves cases. Després de la crisi, es va començar a veure la residència no només com el lloc personal en el qual vius, sinó també com una manera de guanyar diners. Al costat dels viatgers, també arran de la crisi, cada vegada es busca més flexibilitat, i l'habitació d'hotel no és el producte adequat, i d'aquí van néixer els pisos de vacances compartits. I la tercera tendència és que, gràcies a la tecnologia, els plans canvien segons avancen. El nostre servei recull aquestes tendències: és un servei complet en el qual les cases estan dissenyades, moblades... i la nostra experiència i el servei premium ofereixen més rendibilitat als amfitrions.

P.: Si l'objectiu de la seva empresa és professionalitzar l'anomenada economia col·laborativa, no va en contra de l'origen d'aquesta activitat? Quina diferència hi ha entre la seva empresa i els apartaments turístics professionals que ja existeixen?

R.: El que hi ha és una evolució en l'economia col·laborativa. Va començar amb els veïns que tenien una habitació de sobres, però moltes coses han canviat en l'última dècada. La més important és que ha crescut la inversió en el sector immobiliari, especialment a les ciutats, una tendència que té el suport dels Governs que donen permisos de residència a qui compri cases per sobre d'un determinat valor. Amb aquesta inversió, el que queda són molts pisos comprats per inversors estrangers en els quals no viu ningú. La nostra solució obre aquestes cases. A més a més, com més creixi el turisme a Espanya, més necessari serà trobar un lloc en el qual acollir-lo.

P.: Quina solució proposa davant el malestar dels veïns pels pisos turístics i per l'augment dels preus del lloguer?

R.: La ciutat ha d'escollir quin tipus de viatger vol atreure. El mercat ha respost: Volies més turistes? ja els tens. Ara el que cal veure és quin tipus de turista, si vols segmentar el mercat i buscar un turista més premium, etc. Venècia, Florència i altres ciutats estan davant del mateix repte. La nostra resposta, com a Hostmaker, és que, com que ens fem responsables de l'apartament, som responsables davant el veïnat i davant els problemes que puguin sorgir. A més a més, la mitjana de les estades és de set nits o més, amb un preu de 150 o 200 euros per nit. Així que no es tracta de turistes de cap de setmana que venen a fer la festa, sinó d’un turista més sostenible que està disposat a pagar més diners per la qualitat dels serveis i els pisos que gestionem. Amb només això ja estem proporcionant algunes de les solucions per evitar que vinguin els turistes menys desitjables.

P.: Però el gran problema són els pisos sense llicència. Què opina que Airbnb comparteixi les dades dels seus anunciants amb l’Ajuntament?

R.: Estem molt a favor de treballar amb l’Ajuntament. Una cosa molt positiva per a les ciutats és que poden decidir i gestionar el nombre de llicències, per modular el turisme que ve. No crec que només les 10.000 llicències que té Barcelona siguin el nombre ideal: quan Ada Colau va arribar al Govern va aturar les llicències. Però els turistes no pararan de venir, així que la solució hauria de ser buscar una solució per atreure un altre tipus de turisme. Deixar de donar llicències només farà que la gent busqui la manera de continuar venint, perquè el mercat ho demana. Si es distribueixen les llicències d'una manera correcta, per exemple no al centre però si en altres barris, es podria arribar a una solució productiva.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >