_
_
_
_
_

Comerciants i oposició s’uneixen contra Colau pel ‘top manta’

La plataforma signa un pacte de ciutat amb PDeCAT, Ciutadans, ERC, PSC i PP per les conseqüències de la venda il·legal

Els comerciants de Barcelona van jugar aquest divendres a dues bandes en la seva croada contra el top manta, la venda ambulant il·legal. Per primera vegada, van ser rebuts per Ada Colau, amb qui no s'havien reunit en tres anys de mandat. Més tard, en una reunió agendada anteriorment, i amb l'enorme mercat il·legal del passeig Joan de Borbó de fons, es van reunir amb tots els partits de l'oposició excepte la CUP, que va fer seves les reivindicacions per alliberar l'espai públic de la venda il·legal. Totes dues trobades es traduiran en declaracions que es votaran al ple de divendres vinent.

El passeig Joan de Borbó és un dels punts neuràlgics del 'top manta'.
El passeig Joan de Borbó és un dels punts neuràlgics del 'top manta'.

Colau va insistir en la idea ja expressada anteriorment que el fenomen de la venda ambulant il·legal requereix “un abordatge integral i estructural”, amb solucions vinculades a la Llei d'Estrangeria, “racista”, —perquè l'exerceixen migrants en situació irregular que “estan condemnats a la il·legalitat”, va dir—, que van més enllà de les competències de Barcelona o qualsevol altra ciutat on s'instal·la. Per això, va demanar al Govern central, que és qui té les competències, que faciliti permisos de temporals d'ocupació.

Amb tot, l'alcaldessa va admetre que “és una activitat il·legal” i va assegurar que la ciutat “no permetrà que sigui un espai d'impunitat”. Colau va voler mostrar complicitat amb els comerciants. “El teixit comercial és un tresor que dona vida i seguretat als nostres barris”, va afirmar.

El president d'Amics de la Rambla i de la plataforma de comerciants, restauradors i entitats veïnals, Fermín Villar, va celebrar les seves paraules però va afirmar que caldrà veure en un futur si es produeix un canvi. “Igual que se'ns demana compliment normatiu, nosaltres l'hi demanem a l'administració”.

Colau va assegurar que el Consistori està exercint pressió sobre els mercats il·legals i que l'Ajuntament “fa dos operatius policials a la setmana”. Per això va demanar a la Generalitat que si no pot augmentar la xifra de Mossos d'Esquadra destinats al fenomen, “augmenti les hores extra”, com ha fet el Consistori amb la Guàrdia Urbana. L'alcaldessa va explicar que, amb vista al ple de divendres que ve, traslladarà totes aquestes consideracions als grups perquè hi donin suport en forma de Declaració Institucional.

Però l'oposició a Colau té altres plans amb la lluita del top manta . Aquest divendres la plataforma d'afectats —on a més d'empresaris només figura una associació de veïns, la de la Barceloneta— després de reunir-se amb Colau tenia preparat el que van batejar com a “acord de ciutat”. Es tracta d'un document signat pel PDeCAT, C’s, ERC, PSC i PP mitjançant el qual els grups es van subscriure de principi a fi a la denúncia que la plataforma va presentar el passat 6 de juny a l'Ajuntament.

El document exigeix a Colau que actuï contra la “competència deslleial” que suposa l'ocupació del “domini públic” que realitzen els manters. La plataforma acusa l'equip de govern de no complir ni respectar les ordenances sent permissius amb la venda il·legal i exigeix que es “adopti de forma urgent les mesures pertinents perquè es parin i cessin aquestes activitats de venda no sedentària no autoritzades ni autorizables”. A més, manté que la presència del top manta està provocant un descens de la facturació dels comerciants i perjudicis en la marca comercial.

Després d'aquest “acord de ciutat” els grups redactaran una declaració que es votarà en el ple del divendres.Villar va advertir que tant si s'aprova el pacte com la declaració institució de Barcelona en Comú s'ha de fer complir i posar fre a aquesta pràctica, amb la qual sobreviuen centenars de venedors il·legals.

130 manters han passat del carrer a plans d'ocupació

Colau va assenyalar aquest divendres que malgrat no tenir prou competències, el seu govern ha demostrat que “amb voluntat política es poden trobar alternatives”. L'alcaldessa va explicar que en dos anys 130 persones que venien al carrer han deixat aquesta activitat i “han passat a una activitat reglada i legal” en cooperatives creades per l'Ajuntament.

A més, va anunciar un nou programa de Barcelona Activa perquè els qui venen a la manta s'incorporin al mercat laboral com a empleats en els eixos comercials, amb contractes d'un any dels quals l'Ajuntament finançarà 12.000 euros del salari. L'alcaldessa va demanar a la Generalitat que se sumi a aquests programes d'ocupació.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_