Selecciona Edició
Connecta’t

L’Ajuntament vol fer més habitatge del que hi havia previst al 22@

Colau ultima la revisió del pla de transformació de la zona industrial del Poblenou divuit anys després d’aprovar-se

Un dels solars més grans per construir al 22@, entre els carrers de Josep Pla, Marroc, Cristóbal de Moura i Puigcerdà.
Un dels solars més grans per construir al 22@, entre els carrers de Josep Pla, Marroc, Cristóbal de Moura i Puigcerdà.

El 22@ és a punt de fer divuit anys. El pla de transformació urbana de la zona industrial del Poblenou de Barcelona (115 illes de cases) es va aprovar el juliol de l'any 2000, i l’Ajuntament n’ultima la revisió. Durant l'últim any i mig s'han realitzat, en paral·lel, un procés participatiu amb els veïns (Repensem el 22@) i un altre amb experts (la Comissió Ampliada). La fusió dels dos documents de conclusions determinarà el futur de la meitat del total del pla, la transformació del qual està incompleta o bé no ha ni començat. I si en alguna cosa hi ha consens és en la necessitat de fer més habitatge social del que s’havia previst inicialment: perquè la ciutat viu una crisi habitacional i per fer més atractives les 70 hectàrees que falta construir.

La creació —no sense polèmica, com la d'alguns assentaments— del 22@ com a zona de mixtura entre activitat econòmica capdavantera, habitatge social, equipaments i verd, s'ha saldat amb xifres engruixades. S'han urbanitzat 15 quilòmetres de carrers, les empreses han passat de 3.500 a gairebé 9.000, els treballadors, de 33.800 a 93.000. Però dels 4.000 pisos projectats no s'ha arribat ni a la meitat. També la majoria dels metres d'equipaments encara s’han de construir (no s'ha arribat al 10%) i els de zones verdes s'han quedat per sota del 40%.

Cal obrir el parc de Nouvel

A més a més d'augmentar l'habitatge, una de les opinions unànimes durant els processos participatius sobre el futur del 22@ és la necessitat d'obrir el parc Central del Poblenou, que porta la signatura de l'arquitecte francès Jean Nouvel, autor de la torre Glòries. No es tractaria tant de derrocar els murs vegetals amb ulls de vidre que l’envolten, sinó d'obrir-lo selectivament, per fer-lo permeable al carrer de Pere IV i a Can Ricart.

Amb l'impuls inicial es van desenvolupar els solars més propers a l'actual Torre Glòries i del costat mar de la Diagonal… Però dos factors van frenar el pla: la crisi econòmica i la liquidació durant el mandat de l’alcalde Xavier Trias de la societat del 22@ (juntament amb cinc empreses municipals més). L'actual govern de l'alcaldessa Ada Colau portava al seu programa la “reorientació” del pla “sota una perspectiva social i comunitària” i l'entrada del PSC al govern, que es va encarregar durant un any i mig de la promoció econòmica, li va donar un impuls. Les dues forces defensen, a més a més, un lideratge públic del projecte.

En matèria d'habitatge, el pla urbanístic 22@ preveu que del sostre que s'aixequi, el 90% es destini a activitat econòmica i el 10% a pisos de protecció. Tant l’Ajuntament, com els veïns de l'entorn i l'associació d'empresaris del 22@ estan d'acord a augmentar la proporció d'habitatge. La discrepància està en quant i si tot públic, com fins ara (el que demanen els veïns, que recorden que a la Vila Olímpica, Diagonal Mar i el front marítim és tot habitatge lliure); i en si obre el planejament a l'habitatge privat (del qual són partidaris els empresaris de l'associació 22@Network). Fins i tot els propietaris del sòl, que no arriben a la vintena, estan disposats a fer més pisos dels previstos si els ajuda a atreure activitat econòmica, asseguren fonts municipals.

Una altra qüestió és com s'amplia el percentatge d'habitatge, perquè caldrà modificar el Pla General Metropolità (PGM). Podria fer-se compensant els promotors amb més oficines; augmentant el percentatge d'habitatge perquè les parcel·les terciàries resultessin més atractives; o permetent un petit percentatge d'habitatge privat, explica el coordinador de la Comissió 22@, David Martínez, que també és director de Projectes de la Fundació BIT Habitat, un intent de ressuscitar l'antiga societat municipal. “Es tracta d'equilibrar el valor del sòl, si el canvies has de garantir que no perdi valor”, apunta. El repte és “fer-ho tècnicament possible, amb l'objectiu de fer ciutat”, afegeix. I arribar-hi a temps i aconseguir consens polític abans de l’acabament del mandat, per poder aprovar la revisió abans de les eleccions.

La clau rau, a més a més, en el sector nord del 22@, de la Diagonal cap amunt, on es concentren les grans borses de sòl. La part bona és que aquesta zona té nous projectes que la fan més atractiva que anys enrere: La Escocesa (comprada per l’Ajuntament per convertir-la en un pol artístic), Ca l’Alier com a centre d'innovació urbana, la transformació de Pere IV i la del carrer de Cristóbal de Moura en eix cívic i verd.

El president de l'associació d'empreses 22@Network, Xavier Monzó, subratlla que el districte és “un pacte entre viure i treballar” i preveu un augment de 5.000 nous empleats l'any en els propers quatre anys. Monzó defensa la necessitat de comptar amb empreses “que juguin en la lliga global i la local”; de millorar la mobilitat a la zona nord “que està molt mal comunicada” i de fer més habitatge, que permeti l'entrada de pisos de mercat lliure en el planejament “per dinamitzar les inversions”.

Des de la Taula Eix Pere IV, Albert València, explica que la prioritat de les entitats veïnals és augmentar la proporció d’“habitatge públic de lloguer” i que es preservin i es legalitzin els nuclis i passatges de cases baixes, que ara estan fora d'ordenació i són patrimoni sindical. També demanen canviar el nom al pla, perquè Poblenou tingui més protagonisme. I que a nivell empresarial sigui un “mix entre grans empreses i economia social, cooperativa i de proximitat, que no sigui un monocultiu d'oficines, com una City”.

Els 'pares' del 22@ demanen que no es perdi l'esperit original

Un grup d'uns seixanta professionals de la gestió pública, l'urbanisme, arquitectes, economistes, advocats i enginyers, i entre els quals es troben alguns dels pares del 22@, experts que treballaven a l’Ajuntament durant la gestació del pla o en el seu posterior desenvolupament, han escrit un manifest de quatre folis en el qual se sumen al debat sobre el futur i expressen dues grans idees. Una, que el 22@ necessita un nou impuls divuit anys després de ser aprovat per unanimitat a l’Ajuntament. I dos, que es tingui una visió estratègica i no es perdi l'esperit original del projecte, que té una vocació econòmica, encara que també advoquen per incrementar l'habitatge previst. Els signants entenen que el pla és un model d'èxit reconegut internacionalment, que va ser concebut fa divuit anys i que des de llavors hi ha hagut molts canvis (en el sistema productiu, la concepció mediambiental i la societat), que ha d'emmarcar-se en les polítiques metropolitanes i que el seu lideratge ha de ser públic i basat en un pacte entre l'administració, les empreses, l'acadèmia i l'entorn veïnal.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ