Selecciona Edició
Connecta’t

Junts per Catalunya i ERC també es reparteixen els càrrecs més ben pagats

Un total de 30 directius d'entitats del sector públic de la Generalitat cobren més de 100.000 euros l'any

Pere Calvet, director general de FGC.
Pere Calvet, director general de FGC.

Un total de 30 directius d'entitats del sector públic de la Generalitat cobren més de 100.000 euros l'any. Es tracta de retribucions que sempre han despertat suspicàcies perquè, en alguns casos, fins i tot superen el salari dels consellers del Govern o del mateix president de la Generalitat. L'arribada del nou Executiu, de Junts per Catalunya i Esquerra, ja ha implicat moviments i se n'esperen més en els propers dies. L'atenció se centra en què passarà a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), de la qual depenen TV3 i Catalunya Ràdio.

El pacte de Govern entre Junts per Catalunya i ERC va implicar repartir les conselleries a parts iguals. Els departaments són gairebé compartiments estancs en els quals cada formació decideix no només qui són els assessors i els directors i secretaris generals, sinó també els 126 directius de les 146 empreses, consorcis, instituts i fundacions que pengen de la Generalitat.

El sou d'un conseller, d'acord amb els Pressupostos i tenint en compte l'augment salarial de l'1% establert pel Govern central, és de 110.759 euros l'any. La retribució del president de la Generalitat arriba als 146.925 euros. Dins dels directius de les entitats del sector públic hi ha un total de 12 càrrecs que superen o igualen les quantitats dels consellers. És el cas de d'Enric Ticó, president de Ferrocarrils de la Generalitat (129.652 euros) o el director de la mateixa entitat, Pere Calvet, que rep cada any una retribució de 138.893 euros.

Altres càrrecs amb retribucions superiors o gairebé idèntiques a les d'un conseller són la direcció de l'Incasòl (115.193 euros); la de l'Agència Catalana de l'Aigua (el director, Jordi Agustí, guanya 114.874 euros) o el president d'Infraestructures de la Generalitat de Catalunya, SA (110.758 euros). Aquestes dades es troben al portal de transparència de la Generalitat.

Més enllà del debat sobre la idoneïtat dels salaris, la Generalitat treballava, des de fa quatre anys, en un reglament que concreti el límit dels salaris públics i es racionalitzin així les retribucions. Aquest document busca concretar l'acord entre l'extinta Convergència Democràtica i Esquerra de posar un màxim i que es va subscriure als Pressupostos del 2014. Aprovar-ho és una de les tasques que hauria d'abordar l'Executiu que lidera Quim Torra.

El canvi de Govern ja ha provocat moviments dins dels alts càrrecs de les entitats del sector públic, que acostumen a ser de lliure designació, amb grans responsabilitats però també amb molt bones retribucions. A Salut, en mans d'Esquerra Republicana, ja hi va haver dos canvis. Candela Calle i David Elvira van ser rellevats de la Direcció General de l'Institut Català de la Salut i del Servei Català de la Salut, respectivament. Les retribucions per aquests càrrecs durant el darrer mandat van ser de 109.663 i 108.402 euros. El relleu l'agafen ara Josep Maria Argimon i Adrià Comella.

Els consorcis i instituts sanitaris, de fet, són els que tenen, en general, més bons sous. La gerent del Consorci Mar Parc de Salut de Barcelona, Olga Pané, té una nòmina de 126.270 euros. El seu nomenament depèn del consell rector del consorci, en el qual la consellera Alba Vergés té vot, però on no es preveu fer canvis.

Els sous més alts

Pere Calvet. Director General de FGC: 138.893 euros a l'any.

Enric Ticó. President de FGC i quatre empreses més: 129.652 euros.

Olga Pané. Gerent del Consorci Mar: 126.270 euros.

Ana Catalina Cabrer. Directora Barnaclínic: 123.274 euros.

Albert Soler. Director gerent de Sant Pau: 120.003 euros.

Direcció de l'Incasòl (vacant): 115.193 euros.

Jordi Agustí. Director de l'Agència Catalana de l'Aigua: 114.874 euros.

Josep Maria Monfort. Director de l'Insitut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària (IRTA): 112.940 euros.

Des de la Vicepresidència de la Generalitat, també en mans dels republicans, informen que s'han ratificat en els càrrecs els quatre directius d'Infraestructures de la Generalitat de Catalunya que guanyen més de 100.000 euros. Ells ja havien modificat els seus sous per ajustar-los al límit pactat amb CiU. Es tracta del president Joan Jaume; el director de Serveis Jaume Nart; el director de producció Jordi Joan Rosell i la directora de contractació Pilar Matesanz. Jaume va ser el president que l'exvicepresident Oriol Junqueras va posar al capdavant de l'empresa després de l'escàndol del cas 3%.

La designació de Damià Calvet com a conseller de Territori i Sostenibilitat ha deixat disponible el càrrec de director de l'Incasòl. Territori, de fet, és el departament que té els sous més alts. A banda del de Ticó (que també presideix, pel mateix sou, quatre entitats més), el director de l'Agència de Residus, Josep Maria Tost, rep 111.482 euros l'any. El màxim responsable de l'Autoritat Metropolitana del Transport, Pere Torres, guanya el mateix que un conseller.

La renovació més mediàtica serà la de la CCMA. Actualment està encallada perquè la meitat dels membres del consell de Govern està en funcions. Aquest òrgan, triat per un pacte parlamentari, decideix els alts càrrecs de TV3 i Catalunya Ràdio. Hi ha algunes vacants, ja que Brauli Duart i Andreu Martínez van marxar a Interior.

Altres càrrecs estan més blindats de la conjuntura política, ja que es fan concursos de mèrits per designar-ne els responsables. És el cas del director del MNAC, Josep Serra. En una situació idèntica es troba Francesc Xavier Albertí, el director artístic del Teatre Nacional de Catalunya (110.759 euros). El director de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries serà triat el proper 10 de juliol sota aquest mateix esquema.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >