Selecciona Edició
Connecta’t

La mirada feminista de Gemma Lienas s’endú el Sant Joan

L'autora novel·la a 'El fil invisible' la història oblidada d'una pionera científica

L'escriptora Gemma Lienas, dilluns a Barcelona.
L'escriptora Gemma Lienas, dilluns a Barcelona.

Era gairebé una qüestió de justícia poètica. En un any enormement marcat per les reivindicacions de les dones per la igualtat, la mirada feminista de Gemma Lienas s'ha emportat la 38a edició del Premi BBVA Sant Joan de Literatura, dotat amb 35.000 euros lliures d'impostos i independents dels drets d'autor. És a dir, un dels guardons més temptadors de les lletres catalanes. Lienas ho ha fet amb El fil invisible, una novel·la de ficció i intriga escrita a partir de la història oblidada de Rosalind Franklin, una química que va tenir un paper decisiu en el descobriment de l'estructura de la doble hèlix de l'ADN el 1953. També de la catalana Remedios Varo, pintora surrealista que es va exiliar a França durant la Guerra Civil.

Al llibre, la figura històrica de Franklin és recuperada pel personatge principal, Júlia Coma, una guionista de documentals científics obsessionada a resoldre un misteriós secret familiar originat en la II Guerra Mundial. La trama de Lienas (Barcelona, 1951) es va coure a foc lent. El 2009, l'escriptora va començar a documentar la història de Franklin, la dama fosca de l'ADN, tal com la va batejar la seva biògrafa. La biofísica anglesa és fonamentalment coneguda per la Fotografia 51, una imatge de l'ADN que va obtenir mitjançant rajos X i que va ser clau per demostrar anys després que tenia una estructura doble. No obstant això, van ser James Watson, Francis Crick i Maurice Wilkins els qui van rebre tots els honors amb el Nobel de Medicina el 1962, quatre anys després de la mort de la química. “He passat cinc anys llegint moltíssim sobre ella”, explica Lienas, que admet que el fet que el seu marit sigui científic la va ajudar a disseccionar la figura de Franklin. “Viu envoltada de ciència”. La novel·la la publicarà Edicions 62 al setembre. El títol fa referència a una pintura de Remedios Varo “on apareix una dona que busca el fil que uneix totes les coses de l'univers”, diu Lienas. La mirada de la també guanyadora del Premi Ramon Llull el 2003 amb El final del joc és, en les seves pròpies paraules, una visió feminista de la vida. “És que és així. M'acompanya dia rere dia en el que faig”.

El fil invisible, el personatge de Júlia Coma està preparant un documental sobre Franklin. Una història que se li resisteix tot i que només li queda un mes per entregar el guió. Mentrestant, rep una carta amb remitent de l'illa bretona de Batz (França), d'on era originària la família de la seva àvia materna. La carta és una invitació a la festa d'aniversari per celebrar els 100 anys de la seva besàvia, que no coneix. La Júlia dubta si hi ha d'anar o no. Però quan descobreix que la científica va viatjar diverses vegades a l'illa, decideix acceptar la invitació. El viatge l'ajudarà a reflexionar sobre la idea de ser mare, un tema molt present a l'obra. “Moltes dones al llarg de la història no han pogut triar i han tingut fills perquè això era el que s'esperava d'elles”, reflexiona. El viatge també serà el punt de partida per investigar un misteriós secret familiar durant l'ocupació nazi a França. “Del que no puc explicar res més per no fer espòiler”, afegeix l'escriptora. 

La seva extensa obra abasta tant el públic adult com el juvenil i infantil. El feminisme hi és recurrent, una temàtica que ja va explotar en llibres com Rebels, ni putes ni submises (2005) i Vull ser puta (2006), part de l'extensíssim treball publicat (més de 80 títols) per aquesta escriptora i lectora voraç que conserva més de 12.000 llibres a la biblioteca de casa.

Setena dona guardonada

Obessionada amb la psicologia dels seus personatges, Lienas explica que a casa li diuen “au rapinyaire”, però que ella prefereix definir-se com a “recicladora”: la majoria dels seus personatges s'alimenten d'històries basades en fets reals. El premi arriba el mateix any que els carrers s'han omplert de veus que reivindicaven tolerància zero contra l'assetjament sexual a l'espai públic i laboral. Per a més simbolisme, Lienas és la setena escriptora que obté aquest premi en les seves 38 edicions. Com a dona premiada, succeeix Carme Riera, guardonada el 2016. Raó suficient perquè decidís presentar-se a concurs. “Va ser un al·licient més. La Carme és el meu referent, la meva mestra. Ara ja ho sap”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >