Selecciona Edició
Connecta’t

Mas demana que l’independentisme alteri la seva estratègia després del canvi de Pedro Sánchez

El moviment viu el nou escenari polític i social amb una barreja d'il·lusió, escepticisme i sensació de desubicació

Si algun efecte ràpid ha tingut el nou Govern del socialista Pedro Sánchez, s'ha de buscar a Catalunya. L’independentisme, o una part substancial, està descobrint com cauen un darrere l’altre els arguments més emocionals que han acompanyat la seva escalada dels darrers anys. Persones que han estat un referent del separatisme, com l'expresident Artur Mas, reclamen un replantejament de l'estratègia després de l'arribada de Sánchez al poder, que ha marcat un gir cap a la moderació que, segons aquests dirigents, inhabilita el discurs dur que “Espanya és Turquia”.

El president de la Generalitat, Quim Torra, a Lleida.
El president de la Generalitat, Quim Torra, a Lleida. EFE

Fa amb prou feines 15 mesos l’expresident Carles Puigdemont aprofitava una xerrada a la universitat de Harvard (EUA) per dibuixar una Espanya negra, sense divisió de poders i farcida d’actituds repressives que, va dir, només podia comparar-se amb un règim autoritari. Ara, amb la caiguda de Mariano Rajoy per un escàndol de corrupció, el cunyat del Rei a les portes de la presó i un vaixell amb 629 immigrants en direcció a València per trobar refugi, l’independentisme es disposa a reinventar el seu discurs: : fins i tot a aquests partits els resulta difícil sostenir que Espanya s'assembla a la Turquia autoritària que descrivia Puigdemont.

Enrocats en la via unilateral

No hi ha aspectes que l’independentisme abandoni en bloc la idea de la via unilateral. I no només pels antisistema de la CUP. Al carrer, la poderosa Assemblea Nacional Catalana, segueix actuant com a eficaç contrapès dels qui advoquen per vies possibilistes. La presidenta de l’entitat, l’economista Elisenda Paluzie, no veu motius per rectificar el rumb. “La qüestió de fons no ha canviat: per a l’actual govern la unitat d’Espanya també passa per sobre de qualsevol altre valor i això està impregnat en totes les institucions de l’Estat”, diu. “Si ells no canvien, nosaltres tampoc canviarem d’estratègia: no volem renunciar al dret a l’autodeterminació i cal avançar per la via dels fets”. L’entitat independentista s’aferra al nomenament de Josep Borrell com a ministre d’Exteriors per justificar el seu enroc en la via unilateral. “Persones com Borrell són les que creen fractura social a Catalunya: necessiten aquesta fractura per justificar-se internacionalment”.

L'expresident Mas es pronunciava així aquest divendres en conversa amb EL PAÍS: “El sobiranisme ha de mantenir l'objectiu de construir un Estat per a Catalunya en un àmbit europeu de sobiranies compartides, però alhora ha d'adaptar la seva estratègia a la nova situació de Catalunya i d'Espanya”. Segons el primer impulsor del procés sobiranista i avui inhabilitat per sentència judicial, “una estratègia hauria de passar, dins de Catalunya, per ampliar i reforçar la base sobiranista, construir millors aliances internacionals i destacar pel seu bon govern i les bones pràctiques”. “I fora de Catalunya aprofitar les finestres d'oportunitat que obre el canvi de govern a Espanya i noves aliances parlamentàries”, afegeix.

Les ferides del procés independentista segueixen ben presents en la societat catalana i es fan visibles en forma de llaços grocs pertot i cartells a favor dels nou dirigents independentistes que es troben a la presó preventiva. També algunes batusses com les que s’han viscut a les platges entre activistes independentistes i els contraris a la independència, farts de l’ocupació de l’espai públic amb simbologia secessionista.

L’independentisme viu el nou escenari amb una barreja d’il·lusió, escepticisme i sensació de desubicació. “És com si tots els jugadors de l’equip fossin al vestuari a punt de saltar al camp per lliurar la batalla i que, quan sortissin, en lloc d’un camp de futbol es trobessin amb una pista de bàsquet, amb el terreny de joc canviat i les normes modificades”. La metàfora és del consultor Josep Martí Blanch, exresponsable de comunicació dels governs d’Artur Mas. Efectivament, el terreny de joc ha canviat. L’independentisme ja no té Mariano Rajoy a l’altre costat de la línia i, amb sentències com la de la trama Gürtel o la del finançament il·legal del PP valencià, veu que s’enfonsa la seva descripció d’una Justícia al servei del govern.

La nova situació està deixant al descobert no només les contradiccions del moviment independentista sinó també, especialment, la seva creixent fractura entre els partidaris d’una lluita pragmàtica i possibilista i un sector que cada vegada s’endevina més minoritari, i que defensa reprendre la via dels fets consumats caigui qui caigui perquè, al seu parer, Espanya segueix sent “irreformable” . El primer grup està encapçalat per Esquerra Republicana i bona part del PDeCAT, partit que, amb tot, ha de conviure dins de la coalició Junts per Catalunya amb els més acèrrims defensors de la via unilateral que defensa Carles Puigdemont i el seu entorn de diputats independents. Els anticapitalistes de la CUP estan també en aquesta línia dura, així com la principal organització civil independentista, l’Assemblea Nacional Catalana. No obstant això, l’altra gran dinamitzadora del procés independentista, Òmnium Cultural, ha optat per alinear-se amb les posicions menys radicals. Ras i curt, tots busquen ressituar-se al tauler. L’expresident català Artur Mas es pronunciava així aquest divendres en una conversa amb EL PAÍS. “El sobiranisme ha de mantenir l’objectiu de construir un Estat per a Catalunya en un àmbit europeu de sobiranies compartides, però alhora ha d’adaptar la seva estratègia a la nova situació de Catalunya i d’Espanya”. Segons el primer impulsor del procés sobiranista i avui inhabilitat, “Una estratègia hauria de ser, dins de Catalunya, ampliar i reforçar la base sobiranista, construir millors aliances internacionals i destacar pel seu bon govern i les bones pràctiques. I fora de Catalunya, aprofitar les finestres d’oportunitat que obre el canvi de govern a Espanya i les noves aliances parlamentàries”.

Aquestes noves aliances són, clarament, més fàcils d’articular quan s’ha trencat l’independentisme com a front. “Ha desaparegut la columna vertebral en la qual el sobiranisme podia tenir un objectiu comú. Molta gent independentista ha dit ‘prou’, que ja no es pot continuar amb l’estratègia de la CUP”, resumeix Martí Blanch.

Intel·lectuals de pes de l’independentisme com Vicenç Villatoro, actual director del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, està convençut que s’albira un canvi de rumb. “Que aquestes últimes setmanes Espanya hagi viscut canvis que són percebuts com a positius, que milloren la seva imatge, que presenten una cara més dialogant hauria de ser considerat una bona notícia des del sobiranisme; excepte si es milita en el ‘cuanto peor, mejor’, que sempre és un mal negoci”. Al seu parer, si el Govern de Sánchez aconsegueix obrir una via factible de diàleg, “l’independentisme haurà de fer un esforç més gran per legitimar la seva opció i fer-se atractiu”.

El canvi es percep també en l’independentisme a peu de carrer que representen les organitzacions que han mobilitzat centenars de milers de catalans per reivindicar la independència els darrers anys. La veterana organització Òmnium Cultural encapçala aquest canvi no sense oblidar el trauma que significa per a ells tenir a la presó preventiva el seu president, Jordi Cuixart, processat per un delicte de rebel·lió. “El nou govern té assumptes, com el de l’ajuda als refugiats, en el qual ens sentim còmodes però ara com ara Sánchez no ha fet ni un sol gest d’empatia cap al nostre president”, diu Marcel Mauri, vicepresident de l’entitat cultural.

Caldrà veure fins a quin punt la nova situació política i social que viu Espanya serà capaç d’arrossegar el conjunt del sobiranisme cap a posicions de diàleg. Molts dels gestos del president català, Quim Torra, no conviden a l’optimisme per les seves constants invectives contra el Govern. Però també és cert que Torra governa des d’una posició de debilitat, no només per ser una simple corretja de transmissió de Carles Puigdemont, sinó perquè abans ha d’aixecar de nou el prestigi de l’autogovern català. Torra, de moment, no té previst parlar a la prestigiosa universitat de Harvard. El seu primer contacte internacional serà també als Estats Units però com a convidat d’un festival de cultura popular.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ