_
_
_
_
_

La rehabilitació de l’edifici de CCOO a la Via Laietana de Barcelona es desencalla

La marxa de CGT, l’encàrrec de les obres i la partida prevista al pressupost del Ministeri agilitzen les obres

Terrat de la seu de CCOO.
Terrat de la seu de CCOO.Massimiliano Minocri

El dia abans de la cavalcada de Reis del 2006 va caure la primera runa sobre la Via Laietana de Barcelona. Van saltar totes les alarmes. Si hagués passat 24 hores més tard, amb milers de famílies al carrer, la desgràcia estava assegurada. El despreniment va ser el primer senyal seriós que la façana de la seu de CCOO a Catalunya necessitava una rehabilitació. Urgent. Per evitar mals majors, el Ministeri de Treball, que gestiona el patrimoni sindical, va cobrir la façana amb una xarxa metàl·lica, com de galliner, i una lona. Han passat 12 anys i encara hi són. La lona, bruta i rasa, dona a l’edifici un aspecte fantasmagòric.

Más información
La seu dels sindicats es degrada sense data per reparar-la
Comerciants i veïns, junts per la reforma de la Via Laietana

Però alguna cosa es mou en aquesta rehabilitació que porta tants anys pendent. En els últims mesos hi ha hagut diversos avanços. El director de serveis generals i gestió de patrimoni de CCOO a Catalunya, Xavier Blanco, explica que el Ministeri de Treball va comunicar al sindicat la tardor passada que, de la rehabilitació, se’n responsabilitzarà, per encàrrec, l’empresa pública Tragsa, de manera que no caldrà treure-la a concurs. A més, el Ministeri ha licitat la direcció facultativa de l’obra, el projecte de la qual està redactat des del 2013. I el projecte de pressupostos del 2018 té consignada una partida per a les obres, valorades en 5,6 milions d’euros. Ho confirmen fonts del Ministeri, que afegeixen que s’està gestionant “la contractació de la direcció d’execució i la coordinació de seguretat”.

Hi ha altres novetats rellevants perquè comenci l’obra. D’una banda, la CGT de Barcelona, que durant 29 anys ha tingut la seu a les plantes nou i deu de l’edifici de la Via Laietana —on van entrar com a okupes i on hi ha diverses terrasses que necessiten una intervenció urgent— ha aconseguit que el Ministeri els hagi habilitat una seu nova i s’hi van mudar fa unes setmanes. La nova seu és al carrer del Pare Laínez, paral·lela a la Travessera de Gràcia. CCOO, doncs, està sola a l’edifici.

Columnes a l'edifici de Comissions Obreres.
Columnes a l'edifici de Comissions Obreres.Massimiliano Minocri

D’altra banda, l’Ajuntament de Barcelona ha iniciat el procés participatiu que perfilarà la reforma, també pendent, de la Via Laietana, on l’edifici sindical ocupa un lloc destacat. “No cantarem victòria abans d’hora, però sembla que tot es desencalla”, celebra amb cautela la portaveu del sindicat, Montse Ros, que afegeix: “Ara ja tenim pressa i estem preocupats, perquè la xarxa té 12 anys; és un tema de seguretat”. “Tenim un senyor edifici i moltes ganes de donar-li protagonisme, que passi de ser un edifici fantasma a un vaixell almirall i de reivindicar el que fem, i la presència del sindicat i la classe treballadora al centre de Barcelona”, afirma, i parla fins i tot d’“obrir-lo al barri”.

L’imponent edifici d’ús sindical (233 finestres, només a la façana de Via Laietana) és dels anys 20 del segle passat i va ser construït per albergar la Caixa Mutua Popular. La llicència es va demanar el 1923 i les obres van començar el 1925, mostra amb documents Blanco. És d’estil noucentista, obra de Josep Domènech i Estapà, segons el catàleg municipal de patrimoni.

Durant els darrers anys, el director de serveis generals de CCOO s’ha encarregat del manteniment de l’edifici. “Durant la Guerra Civil va ser la seu del departament de la Generalitat republicana i durant el Franquisme, fins al 1975, hi va haver el Sindicat Vertical, després la direcció general de l’Inem…”, explica. “Comissions Obreres el va reclamar de seguida i des dels 80 vam protagonitzar diverses ocupacions”, recorda amb orgull: “Arribàvem amb màquines d’escriure i ens assèiem al costat dels funcionaris, ateníem al carrer…”. CCOO també va compartir l’edifici amb UGT, fins que es va construir la seu del Raval.

Malgrat l’antiguitat, estructuralment l’edifici està impecable. Amb 10 pisos i dos més al soterrani, té una distribució moderna, amb plantes diàfanes de 2.000 metres quadrats que dibuixen un angle de 45 graus i passadissos amples i lluminosos. L’estructura és de columnes de ferro. “Pots aixecar i tirar parets interiors, perquè no hi ha condicionants estructurals”, presumeix Blanco. I subratlla que durant dècades CCOO s’ha encarregat de les obres interiors. Si es puja a la planta que acaba de deixar lliure la CGT, es pot tenir una idea de com era l’edifici quan van entrar els sindicats. Mobiliari de fusta fosca, taules, armaris i calaixeres metàl·liques, banys de l’any de la picor, finestres que no tanquen…

La 9 i la 10 són les plantes que estan en pitjor estat, però també les que tenen unes terrasses i vistes més al·lucinants. El templet és la cirereta i ofereix una vista singular de 360 graus sobre Barcelona que permet apreciar la trama del barri de Sant Pere, la taca verda de la Ciutadella, tots els edificis alts de la ciutat, la descomunal caixa grisa del Liceu, la Generalitat i l’Ajuntament cara a cara, les grues del port, el telefèric de Montjuïc, les Tres Xemeneies del Besòs, els búnquers del Carmel… En una de les terrasses hi ha embolicades les tres escultures de figures humanes que coronaven la terrassa principal i arrodonida de la cantonada. El projecte del 2003, preveu tornar a posar-les al seu lloc, com les deu esferes que també coronaven l’edifici. Que, per cert, originalment era de color ocre, negre i marró.

Pla director de CCOO

El sindicat CCOO de Catalunya està redactant un pla director per a la seva seu, amb el qual pretén, en síntesi, adaptar l’edifici a les necessitats actuals: reubicar espais, respondre a les necessitats de l’actual tasca sindical i que l’anterior contribueixi a la imatge que l’organització vol transmetre. La introducció del primer esborrany del pla diu que l’edifici incorpori elements de sostenibilitat i que sigui un espai “referent”, de treball sindical però també d’atenció a les persones, de reflexió i de cultura, obert a la ciutat de Barcelona.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Clara Blanchar
Centrada en la información sobre Barcelona, la política municipal, la ciudad y sus conflictos son su materia prima. Especializada en temas de urbanismo, movilidad, movimientos sociales y vivienda, ha trabajado en las secciones de economía, política y deportes. Es licenciada por la Universidad Autónoma de Barcelona y Máster de Periodismo de EL PAÍS.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_