_
_
_
_
_

Manresa, equip d’elit, bandera de ciutat

El club de bàsquet projecta el nom de la capital del Bages i torna a la màxima categoria gràcies a l’arrelament, fidelitat i compromís de l’afició i a una gestió eficient

L'afició del Manresa celebra l'ascens del seu equip.
L'afició del Manresa celebra l'ascens del seu equip.Susanna Sáez (EFE)

Manresa, orgull d’equip i bandera de ciutat. Un club modest i una ciutat relativament petita. Però un equip que torna a alternar-se amb l’elit del bàsquet i una ciutat, més que mil·lenària, amb caràcter i amb un ric patrimoni, que projecta el seu nom també a través de l’esport.

“El bàsquet aquí el portem molt endins. Per a nosaltres, és com una religió. La passió i el sentit de pertinença és molt més acusat que en altres ciutats”, explica Josep Carner, un dels assidus al Nou Congost, el temple on es congrega la seva afició fidel.

Más información
L’històric Manresa torna a l’elit del bàsquet amb una exhibició contra el Melilla
El TDK conquista la Lliga ACB

El club, que va ser fundat el 1931, participa en la màxima competició nacional des del 1968 i va ser un dels pioners en la constitució de l’ACB, el 1983. Des de llavors, s’ha mantingut gairebé sempre en l’elit del bàsquet, a la qual ara acaba de tornar després del seu últim descens, ara fa un any. És un petit miracle. Una ciutat amb poc més de 75.000 habitants, i una conurbació no gaire superior, propulsa i dona continuïtat a un equip que ha de lluitar amb gegants de l’esport.

Aquesta temporada el seu pressupost ha girat entorn els 1,4 milions d’euros i la propera espera poder ser competitiu a l’ACB amb uns 2,6 milions. Els necessitarà per afrontar els fitxatges de diversos jugadors, tot i que també augmentaran automàticament els seus ingressos pels drets de televisió, cap a uns 550.000 euros, patrocinis i abonats. Molts dels que tornaran a ser els seus rivals tripliquen aquest pressupost, i alguns, com el Barcelona o el Reial Madrid, remenen xifres quinze vegades superiors. Amb l’agreujant que la seva directiva, al mateix temps, ha de gestionar la reducció d’un deute que, el desembre passat, superava els tres milions d’euros.

“Ens movem en un àrea geogràfica menys poblada que la majoria, però el grau d’arrelament aquí és extraordinari”, explica Carles Sixto, gerent del club del Bages. “Ens administrem amb austeritat per compensar aquest desavantatge i en bona part salvem la situació gràcies a la implicació”. El patrocinador principal del club durant els tres últims anys ha estat ICL Iberia Súria & Sallent, l’única empresa productora de sals potàssiques a Espanya, que compta amb una plantilla de 1.200 treballadors. La setmana vinent, el club manresà té previst presentar un nou patrocinador principal. “I, a més, la clau és que tenim més de 100 empreses molt implicades al territori i d’altres, com CaixaBank, d’àmbit internacional, que han tingut una continuïtat malgrat haver perdut la categoria l’any passat”, afegeix Sixto. En aquell moment, el club només va perdre un 20% dels abonats, ara xifrats en poc més de 2.000. El Gipuzkoa de Sant Sebastià, quan va baixar fa dos anys, va perdre un 70% dels abonats i va haver de canviar de pavelló.

L’alcalde de Manresa, Valentí Junyent, va ser un destacat gestor esportiu a diferents clubs, a l’Associació de Clubs de Bàsquet (ACB) i al club del Nou Congost, del qual va ser gerent, president executiu i director general. Al gener, després de signar un acord de patrocini, pel qual l’Ajuntament aporta al club entre 200.000 i 320.000 euros durant dues temporades, va indicar que es busca potenciar “el paper d’ambaixador de la ciutat, la comarca i la Catalunya Central”.

Josep Sàez, empresari de 51 anys, exjugador del club en categories inferiors i president del Manresa des del setembre del 2017, explica: “Som el millor ambaixador de la ciutat i pretenem fer del bàsquet un element integrador”. Diego Ocampo, que després de ser destituït del Joventut al febrer va fitxar pel Manresa a finals d’abril, va reivindicar: “Hem de fer bandera dels valors del Manresa, gent com Chichi Creus, Laviña o Rafa Martínez”. Creus va ser el líder de l’equip que fa 20 anys va aconseguir la proesa de guanyar la Lliga després de superar als desempats l’Estudiantes, el Reial Madrid i el Baskonia. Juntament amb Creus, hi havia jugadors com Paco Vázquez, Herb Jones, Capdevila, Bryan Sallier, Derrick Alston, Montáñez (ara director esportiu), Lázaro, Lisard i Singla, amb Luis Casimiro com a entrenador. Ocampo es va quedar curt en una llista en què figuren jugadors molt destacats que han vestit la samarreta del club manresà com Sergio Llull, Serge Ibaka, Andrés Nocioni o George Gervin. Aquella Lliga, la Copa del Rei, dos anys abans, després de guanyar al Barcelona a la final, i aquesta sèrie de jugadors que han deixat una petjada tan profunda tornen a ser recordats.

Som el millor ambaixador de la ciutat i pretenem fer del bàsquet un element integrador Josep Sàez, president del Manresa

L’afició ha vibrat amb l’equip que ha aconseguit de tornar a l’elit, després de superar a la final de la LEB ORO el Melilla, amb un equip dirigit per Ocampo en què hi havia jugadors com els catalans Jordi Trias, Nacho Martín, Lluís Costa i Guillem Jou, el lituà Gintvanis, el danès Lundberg, el nord-americà David Allen, el congolès Sakho, el britànic Ashley Hamilton i l’avilès Álvaro Muñoz. Tots ells es van emocionar amb el suport que els ha brindat una afició que ha adaptat càntics com el que diu: “Un dia de partit, al Congost vaig anar, només entrar a la graderia, em vaig enamorar! El cor em bategava, no em preguntis perquè, del Resa [Manresa] sóc supporter, sempre t’animaré!”. Ocampo, quan es va fer càrrec de l’equip, va demanar als seus jugadors: “S’ha de lluitar, jugar bé i jugar per a la gent”. La fórmula ha tornat a donar resultat. Manresa torna a presumir de bàsquet d’elit.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Robert Álvarez
Licenciado en Periodismo por la Autónoma de Barcelona, se incorporó a EL PAÍS en 1988. Anteriormente trabajó en La Hoja del Lunes, El Noticiero Universal y el diari Avui.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_